25 de gener 2013

Així estic

Pendent d'un fil, el meu seny es va esmicolant...

3 comentaris:

fanal blau ha dit...

El teu seny, zel, ben segur que no s'esmicola. Estàs feta amb corda forta i segura.
Altra cosa és que tinguem, en aquests moments, la sensació que els fils se'ns trenquen.
Ni que sigui a la corda fluixa, però, hem de resistir. I més que resistir, continuar lluitant i fent el que hem fet amb entusiasme i convicció durant tant de temps.
T'entenc, perquè de vegades em sento/sento el món i el viure ben així, però...
Una abraçada, mestra!

Pere ha dit...

Si us plau sigues assenyada ... fes-li el nus de la paciència perquè no es trenqui.

Bona nit Zel :)

Jesús M. Tibau ha dit...

no s'han de menysprear els fils invisbles, sovint molt més forts. Una abraçada