30 de gener 2013

la classe petita escriu un conte per la pau

Escolta’m bé.
Avui és el dia de la Pau o la Pau ha de ser cada dia?
Ah! Sí! Cada dia volem pau, però diga’m, on es compra la Pau?
És clar, no es compra. Que n’ets de savi!
Però...mira, aquest sentiment que tens al cor, posa’l a la butxaca, i així no l’oblidaràs i...
Fes servir un xic d’aquesta pau quan t’aixequis...
Una mica més quan vagis a l’escola...
Encara una engruna de pau quan siguis al pati amb molts com tu... o diferents!
I un pessic de pau quan els teus amics tinguin una cosa que tu no tens i que voldries...
Un altre bocinet quan et poses a fer la feina, o quan fas fila per anar a menjar..., això ja ho entens, no cal arribar sempre el primer...
I un buf de pau quan parles, jugues, treballes, penses, mires...
Sí! Aquest sentiment que tens quan parlem de Pau –oh, quina paraula tan bonica-, però...on és que venen Pau?
Ai, és veritat, si la Pau no es compra, la tenim al cor...només avui?
No! En guardarem una mica i la regalarem als grans, i així, potser, els grans recordaran que la PAU es treballa cada dia, s’ha de sembrar com les plantetes, s’ha de regar, s’ha de fer créixer amb cura, protegir-la dels vents forts i dolents, no fer-la malbé amb cops de ràbia ni d’empentes ni de cops que no miren on trepitgen ni a qui fereixen...
I saps perquè?

ÉS QUE LA PAU ÉS UNA ESPÈCIE EN PERILL D’EXTINCIÓ!

1 comentari:

ninona ha dit...

En guardarem una mica i la regalarem als grans, i així, potser, els grans recordaran que la PAU es treballa cada dia, s’ha de sembrar com les plantetes, s’ha de regar, s’ha de fer créixer amb cura, protegir-la dels vents forts i dolents, no fer-la malbé amb cops de ràbia ni d’empentes ni de cops que no miren on trepitgen ni a qui fereixen...

m'agrada...