16 de febrer 2013

no va encertar l'objectiu

El meteorit que podia haver fet net, o si més no fotre un espant dels grossos als cabronassos,  va passar de llarg i va anar a parar a Rússia...
Jo que confiava, com a darrer recurs -diuen- dels penedits de vileses que demanen Déu en el darrer alè, deia, jo que confiava que la justícia divina era l'únic que ens podia salvar de la merda encorbatada, ensobrada, adinerada en comptes foranis, escanyadora, partitocràtica...(llarg espai pels adjectius que us plagui) que ens envolta, no va encertar, i haurem de seguir veient els titelles (osti, Montoro, de Guindos, Soraya... semblen de guinyol pervers) com ens alliçonen.

Penso ara en el Xexu, que diu que, abans d'anar a dormir, embolcallat amb els llençols, fa repàs del dia.
Jo també ho faig, i sempre m'adormo d'una mala hòstia que... per això, ai senyor, confiava en meteorits i asteroides...no hi ha hagut sort...

No em titlleu de malvada. No hi veig altra sortida.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Et puc garantir que en les meves reflexions nocturnes no hi ha lloc per aquesta gentussa, per mi ja se'n poden anar a pastar, i tot i que ens estan espoliant poc a poc, no els dedico ni un sol dels meus pensaments.

Elfreelang ha dit...

Vols dir que si hagués caigut al caps d'alguns i algunes estaríem una mica satisfetes? deuen dormir amb casc!

joan gasull ha dit...

sóc partidari de posar-los en órbita abans de que caiguin meterorits al costat nostre

Carme ha dit...

Jo com en XeXu, no penso pas en ells quan estic amb mi mateixa...

I és que la justícia no existeix... ni tant sols la divina, zel!

el paseante ha dit...

Potser és que a Rússia estan pitjor (que també podria ser).

Agnès Setrill. ha dit...

"...m'adormo d'una mala hòstia que..." Hahaha!

Saps que faig jo? aquesta reflexió la faig al sofà, i fins que no em passa que no me'n vaig a dormir... ni millor ni pitjor, vaig provant... si vols, prova-ho tu també :-)

Les valerianes amb infusió relaxant ben calenta (perquè es desfacin aviat a l'estomac) potser hi ajuden...