03 de febrer 2013

quan...

...quan t'aixequis al matí, i et faci molta mandra sortir al carrer, pensa en tots els qui no saben el perquè han de sortir... o no tenen  força ni alè ni motius per fer-ho...

quan ploris per allò que no va com hauria d'anar, pensa en les dones, els nens i els homes, que perden cada minut la vida per causes alienes a la seva voluntat... sense haver tingut temps de pensar-hi...

quan t'emprenyis molt, però molt amb el tot que estem vivim, pensa que, com més aviat s'acabi de podrir tot, més aviat haurem de fer neteja...i la farem bé, però bé de veritat...o potser la faran els nostres fills, per això, no els abandonis a la seva sort, són el nostre millor projecte...

quan no sàpigues on ni com consolar-te, abraça, acarona, estima i dona't als qui tens a prop...

i després, mira't al mirall, estima les teves arrugues, diga't que cadascuna és un patiment compartit, que has fet tot el que havies de fer o has sabut fer, i mira el cel... que molts, mai han sabut gaudir de les felicitats petites...

aquest és el meu propòsit per demà, si més no, és el que cada dia voldria saber fer...



3 comentaris:

joan gasull ha dit...

Sabrem fer-ho, encara que sigui per enviar una forta botifarra a qui ens menysprea, això si, ho farem dins un sobre negre.
Darrerament no et venen unes ganes sobtades de estafar alguna cosa? Si més no per ser igual que la majoria.....
Bona setmana i poques preocupacions.

zel ha dit...

Sí Joan, darrerament tinc moltes ganes d'estafar quelcom...però no sé com fer-ho, ara, fotria foc als corruptes aquests, a tots...

el paseante ha dit...

Demà pensaré que som més els que pensem con tu que els que actuen com ells. És la nostra força.