09 febrer 2013

Sí, és un negoci dels grossos.

Això és el que declaren. Realment, ser del PP és un negoci, i per extensió, suposo que ser de qualsevol partit també. No, no crec que tots siguin igual. La situació social fa molt en això de ser d'un o altre partit. Però aquests "canalles" que governen, que encara ens governen, declaren aquests comptes. 
D'on surten tants calers? I mentrestant, deixen, per exemple a una mare que cuida dos fills incapacitats amb 20 euros per cap, per mor de l'estalvi que mana, diuen, Europa.
Com que defensen, molts d'ells, la fe catòlica, aquestes donacions, no haurien d'anar als més necessitats?
Són una colla de desgraciats, que a més ens deuen enganyar.
Perquè, si declaren això, compte el que no declaren, sabut el que sabem...
Digueu-me, amb el cor a la mà, no mereixen la guillotina?
Voleu dir que amb tot això no solucionaríem molts i molts problemes socials? És que sembla que el dèficit és terrrible, però el seu, no!!!

7 comentaris:

Josep ha dit...

No hi ha hores en un dia per fabricar guillotines ...
Ni forques.
I nosaltres que fem? .. Res Zel, no fem res, res ...

joan gasull ha dit...

i qui m'explica a mi que són els otros servicios, perquè 29 milions donen per molt.....

Pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere ha dit...

És curiós, el resultat operatiu el 2008 quan governava el PSOE era de deu milions d'euros, el 2011 quan s'acosten al poder només tenen un benefici de dos milions d'euros ... serà que hi ha més personal que cobra.
Aquest partit que ens governa ho fa tan bé perquè està molt ben assessorat i això els costa diners.

Bona tarda Zel :)
(Les guillotines oxidades produeixen tètanus i fan més mal.)

Josep ha dit...

Ës evident que són uns bons gestors. ELLS MOS TREURAN DE LA CRISI!

el paseante ha dit...

El més preocupant és que aquesta colla de persones amb poca preparació i escassa dignitat dicten les normes que ens regeixen.

zel ha dit...

El que més fa posar de mal humor és que ens sentim inútils per fer res, i tenim una mena d'estat catàrtic, com si anéssim dopats, jo si més no, puc comptar els dies que ric, i tant que reia...