Fent memòria

Recordeu? Sí, cal que fem memòria, per adonar-nos-en de com ens utilitzen.

Sí, molts vam dir prou, però prou...de què?

Des d'aquell 11 de setembre, dilluns farà just quatre mesos, hem perdut miserablement el temps en baralles i bajanades de passadís, hem recuperat els culebrots a la tele i als diaris, i sobretot a les tertúlies de ràdio matineres, on una colla de savis poc saberuts grandets, (molts més que no pas jo), gosaven dir que correm el perill, si no tenim seny, que tornin salvadors de la pàtria i recordaven Franco.

Un d'ells, no en recordo el nom, diu que ha sentit a dir en aquests dies, "amb Franco això no passava"

Manipuladors i escalfacaps com aquest n'hi ha un munt. S'ha de ser més gran de 60 anys per saber realment el que va significar la vida social amb Franco. La gent juga amb la memòria (la seva), ignorant que les persones de fins 40 anys no han viscut res d'això. I els que en tenim 10 o 15 més  érem molt jovenets a l'època per saber què volia dir dictadura. Ens en vam assabentar de grandets. Que ens preneu per burros?

Molts adolescents del 68 van néixer pels volts de l'any 1.950. Sisplau, no ens vingueu amb mandangues d'aguantar més, que això de amb Franco vivíem millor és una dita dels 80, no pas d'ara, en ple i corrupte 2.013. El problema és que molts suposats experts opinadors eren gent que sí hi va ser al 68, i s'han fet benestants, i viuen en àmbits ben situats, i ara ens volen entabanar amb les seves pors, calladets i a recuperar l'entesa, que no podem deixar el bracet d'Espanya.

Per mi, i per molts com jo, no ha canviat res des d'aquell 11S del 2.012. Ben al contrari, em sento més atrapada que mai, i cada dia més convençuda que els qui van entomar la transició sense demanar permís ni parer -només als seus-  parents, o pares o amics dels qui ara governen, m'han robat la llibertat, els somnis i un tros de vida. I ells l'han tingut a la seva mida.