10 de febrer 2013

sugge? no s'hi val riure!

Vaig prometre que ensenyaria alguna cosa del regal de reis. 
Sí, no sabien el que feien, em van dur estris per pintar a l'oli.
El problema és que ningú me n'ha ensenyat, ni en sé les tècniques, ni què barrejo amb què...
Això és d'ahir al vespre, (mentre el meu fill petit cridava per no res, jo anava a cops amb el pinzell); ara s'asseca per rectificar o polir, o fer detalls o el que sigui.
Quan vaig veure aquest arbre, li vaig fer una foto, fa un parell d'anys, per inverosímil, i m'adono que a  la tela encara ho sembla més.
Em temo que, si 'acabo, pesarà un ou, hi poso massa pintura, i per exemple, no puc fer-hi els núvols que hi havia. Massa barreja amb el fons xop...
Vaja, consells d'experts o provadors com jo, sispli....

9 comentaris:

joan gasull ha dit...

per ser de les primeres vegades està més que bé....llàstima que jo només et podria ajudar si es tractés de pintar una paret...
Potser "xuques" massa... ;)

novesflors ha dit...

Jo tampoc no et puc ajudar però crec que no cal que pintes les coses exactament com són, sinó com tu les veus a dins de tu.

Helena Bonals ha dit...

A mi m'agrada. Pintar de manera inexperta pot ser molt interessant. Aprèn la tècnica per desfer-te d'ella, al capdavall.

Carme ha dit...

A mi també m'agrada. Jo no sé res de tècnica de cap mena... no puc pas ajudar-te.

Jo provo, provo, provo i em canso de provar.

Tu segueix... que vas bé.

el paseante ha dit...

T'has posat les sabates de nena petita i tornes a aprendre a dibuixar. M'agrada aquest primer resultat.

marga bosch i el seu verb ha dit...

Estimada Zel, les dones bogardistes hem de fer fila i punxar fort juntes. M'agradaria que estiguessis activa en els comentaris del blog de la penya bogarde, ja saps que les dones quan ens hi posem som imparables, jo porto la meva bossa i el meu verb...
ajuda'm a difondre el bogardisme femení, pots fer comentaris teus al blog:

http://penyabogarde.blogspot.com

visca les dones bogardianes revolucionàries com cal!

Toy folloso ha dit...

Pintar a l´oli és una feina de paciència. Sense molta pràctica, gairebé es impossible acabar un quadre en un dia.
La técnica seria:
Esboç amb carbonet.
Primeres capes generals amb color molt diluït, a mode d´aquarel.la.
Deixar assecar i anar donant color més opac, però respectant zones de la capa anterior -les transparències donen lluminositat-.
Acabar amb tocs enèrgics i gruixuts els detalls on es veurá el geni de qui pinta.

Les barrejes s´han de fer a la paleta i no al quadre.
Si posant pintura nova sobre la tela, es barreja amb capes anteriors molles, es crea la gens estètica pastifarada, tot i que, en artistes de renom, això "aporta frescura", diuen....

Hi ha llibres que ho expliquen molt bé, tot això.
Apa!.

penyabogarde ha dit...

el bogardisme espera els teus comentaris http://penyabogarde.blogspot.com

ei marga bosch, fas bé amb estar amb la Zel!

Oliva ha dit...

DONCS PER SER EL PRIMER NO ESTAR GENS MALAMENT......