Vista des de les llargues escales que t'hi porten , es veu petita i amagada sota l'enorme penyasegat del cap de B...com molt bé diu en Joan G en un dels seus missatges.
Quan el sol tomba, l'ombra va cobrimt la platja i els amants de torrar-se fins el darrer raig, solen abandonar l'escenari.
Com que no és de gaire bon baixar, encara és una de les poques platges semiverges, si més no, no massa concorregudes, això sí, si et canses de mirar l'horitzó, t'encantes amb el mil colors dels seus còdols, molts allargats, testimoni de la meravella de les roques que ens agombolen.
Per cert, a les terres de Tarragona, hi ha una platja (o cala) amb el mateix nom, que, repeteixo, diu què passa quan ets un metres endins d'on l'aigua llepa la terra.
4 comentaris:
Pot ser el Cap de Banyoles?
Mira que m'ho fas difícil!! :)
Aferradetes i bona trada!!
... Cala Estreta??
Així em sento jo quan l'aigua em tapa. :)
coi zel...
on es aixo??
ara si que si......això ha de ser platja fonda.
Vaig a fotre un clau.....per penjar el quadre.... :-)
Publica un comentari a l'entrada