Seguint Espriu (personatges itinerants)

Cansada de tants versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-

m’estintolo a la tauleta

recolzo el cap al coixí i serro les dents.

Tant temps, tantes lluites, tantes paraules

llegides, dites, viscuts amb afany

de cercar un nou temps refiat als ideals

que són ara només melangia

Allò que fou un somni o un possible

ja no serà, només la remor del mot

que ens feia creure en una mena d’encanteri

que s’han cruidat bé prou d’ensorrar al clot.

Avui m’adono, amb un somriure amarg,

que l’única i veritable companyia

me la dónes tú, amic o amiga

pendent de fer-me dolços els presents.