-A veure, si em fas un disseny que m’agradi
com a símbol del califat, seràs lliure.
-Quants colors puc fer servir?
-La peça és vermella. Un altre color i prou.
-Doncs... que em deixaríeu veure la cuina?
-La cuina? I ara, que no veus on som? Mengem
el que es pot caçar o robar, i...
-Que teniu safrà?
-D’això en tenim sempre, saps que la cúrcuma
ens manté rejovenits...
-Mireu, una colla de barres grogues i ja està,
vaig fent, eh?
-Una colla? Quantes?
-Anar fent, groc, vermell, groc, vermell,
groc...
-Ep, ep, ep, para el carro! Una al mig i prou,
que estem d’estalvis!
12 comentaris:
No, no, hi ha coses en les que no s'ha d'estalviar. Com a mínim que n'hi hagi quatre vermelles al mig. Tampoc són tantes.
Uf, estalviar massa no és bo, eh, ja veus com ens va! Molt original!
millor no estalviar
bo , original i molt tu.....aprofito per dir-te i desitjar-te un molt bon any 2014
que la facin més petita però que n'hi hagin cinc de grogues o si no li tallem el coll al califa de torn.
De passada bon any!!!!!!
Què no, que amb això no es pot estalviar!!
Molt original, Zel!!
Que passis una bona nit i feliç 2014!!
Bessets dolcets, nina :)
Bon relat!
No, si ja es veu que això de les retallades ve d'antic.
Amb aquestes coses no és pot ser tan garrepa, sinó passa el que passa...
I que la llibertat sempre tinga condicions.
Per un 2014 multicolor, en llibertat, malgrat els califes, els reis i o els capos de les màfies.
Un bes fesc i rialler que encomana l'esperança.
Amb una ratlla groga al mig?.
Crec que ho he vist, però en un lloc molt llunyà....
M'agrada aquest intercalament de ratlles grogues i el vermell de fons .
Bon any ZEL!
sembla la discusió de la "llei de símbols" que ens ha aprovat en Bauzá...
Publica un comentari a l'entrada