04 de gener 2014

deu ser que m' enyoro




La foto és dolentota, feta amb l'instagram del tfn i només en surt una part.

Però els colors que surten em diuen que sí, que dec enyorar una cosa més viva, més alegre, més...

Això és una primera passada, però em sento millor quan recupero cert desig de moure'm...

Serà que penso que cal embranzida pel que s'acosta?

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

si noia hem d'agafar forces, il·lusió paciència i embranzida....a mi m'agrada molt com pintes! que els reis màgics republicans siguin bons amb tu i la teva família!

Helena Bonals ha dit...

Em fas venir ganes de fer el mateix!

Pere ha dit...

Aquestes pintures van millorant a poc a poc. D'embrancida no en necessites perquè tu sempre vas ... a tota pastilla.

Bon dia bon any Zel :)

Pere ha dit...

Volia dir embranzida:)

Garbí24 ha dit...

Facis el que facis amb embranzida sempre és millor. Dóna color, tot serà més fàcil.

Carme Rosanas ha dit...

Escolta, això ès una pintura,no? No sé que dius de la foto.

Està perfecta, pel meu gust, no la toquis més...

"... és així. Com m'agrada a miiiiii i no em caldria dir res més..."

:D

Ada ha dit...

Doncs la foto és molt bonica i sembla una aquarel.la... Holaaaaaa quant de temps sense passar per aquí m'alegre de trobar-te de nou!!
Molts besets i ànims!

Relatus ha dit...

Per agafar embranzida cal recular primer. Però no cal que ens preocupem perquè, a recular, ja ens ajuden alguns polítics

xavier pujol ha dit...

A mi també em sembla més una aquarel·la que una foto. En tot cas, la imatge transmet pau i esperança. I una mica de misteri...

Fita