07 de novembre 2014

Orgull

Falta menys, falta poc, falta molt
sigui com sigui
sento l’orgull de ser  del país que sóc
de tenir els poetes, els escriptors, els cantaires...
de tenir els fills que tinc,
els amics que tinc, els veïns que tinc
i mentrestant... jo també em miro amb amor la nostra terra
i m’afegeixo als cants.

        Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
 I servo el desig de viure un demà
en el que pugui mirar el meu govern
i sentir el mateix orgull que sento
cap a la gent anònima que ens ha dut fins aquí.


4 comentaris:

Sergi ha dit...

Per això falta molt i molt, em temo. Per sentir orgull de la gent no hem de córrer gaire, fem mèrits sobrers. Però ja vam sentir orgull del govern i ens han acabat avergonyint, de moment de manera moderada, però la campanada pot venir dilluns si no anem a rebentar les urnes.

Carme Rosanas ha dit...

Et torno a aplaudir el post, Zel... orgull del país que som i orgull de la gent que som... I endavant!!!

A veure si anem a totes!!!

Garbí24 ha dit...

demà ha de ser un dia que recordarem sempre, com el primer petó.

Elfreelang ha dit...

orgull sí i la mirada ben alta i ben neta!