Perfectament acomodats, els nostres polítics i assessors diversos, els d'aquí, vull dir, estan fent amb nosaltres el que tant critiquen al govern central.
A saber:
Dobles taxes en medicaments. Contents, expliquen com han guanyat X milions d'euros amb l'euro per recepta. No, si el que ells esperen és que nosaltres ens portem com si cada dia fessim una marató per salvar-los el cul, oi?
Al setembre, cobraran el dur carmanyoles a l'escola a un preu molt superior al de d'altres territoris. O sigui, ja és més car el menú escolar, a sobre, hauran de pagar uns tres euros diaris duent-se el dinar de casa. Ja ens diran quan recapten i qui s'ho queda. Perquè la misèria de sou que donen al monitoratge i la merda de dinars suposadament equilibrats que diuen que l'escola promou... m'estalvio el comentari groller.
Dobles retallades en ensenyament. Un dia d'aquests em faré explicar per algú que hi entengui el misteri del meu sou, atzarós i minvant, i mai igual.
No pagar les nòmines de molts interins i substituts el mes de juliol (tot i haver pactat quants mesos havien d'haver treballat, a finals de juny van decidir tirar pel dret i no pagar).
(En canvi, seguir tapant les vergonyes de la pròpia corrupció i tan amples)
Seguir tolerant i incrementant els peatges.
Afegir les retallades pròpies a les que obliga la mestressa Euromerkel.
Seguirem col·leccionant greuges. Jo vull un Estat propi, o i tant, però no pas amb aquests que manen (o han manat o manaran). Catalunya segueix sent un petit país governat per una burgesia heretada d'antic, quan les famílies de bé tenien esclaus comprats, fet cert, no pas inventat ni simbòlic.
Diario de Barcelona, en el año 1820: “El Excelentísimo Señor Gobernador y Corregidor de esta ciudad, para dar cumplimiento a una orden superior, previene a los dueños de esclavos que residen en ella y pueblos de su corregimiento, que por todo el martes próximo, día 8 del actual, pasen a su Secretaría una nota firmada de su mano, en que se exprese el esclavo o esclava que tengan, su nombre, edad, origen de la esclavitud y pertenencia, con el precio que haya pagado por su adquisición...”.
