He anat a la fira de santa Llúcia. Ja podem parlar tot el que volguem del consumisme nadalenc, que he caigut en la bogeria de mirar a veure què comprava, quantes paradetes m'oferirien alguna coseta nova o particularment desitjada. Confesso que he comprat: unes arracades per mi, unes per la meva cunyada, dos perfumets d'aquells d'alquímia, un d'ells de patxulí, dos ramets de vesc per regalar, un ramet de boix grèvol de Sòria, una estrella feta de bruc i molsa, i un ninotet vestit de verd amb un patinet de ferro verd que sembla un santa klaus d'estar per casa. Mmmmhhh, i un jersei...
No, no era un santa com aquest, eh? Però l'he vist, rondant per allà amb tota la cara d'anar diguent, au, va, compra, compra, vinga, que és un cop l'any, vaaaa...coooompraaaaa...L'espant ha anat acompanyat dels preus de les cosetes de casa, els animalons, els guarniments del pessebre, les figuretes...
-un xai mida 2,5 cm= 3,45€
-un gall i una gallina mida 3 cm= 3,85€ cadascun.
-un pont que no arriba al pam de llarg = 4€ (sense res de guarniment, ni pedretes ni suro)
-un pou de suro d'uns 15cm d'alt= 14€
Total, val més un xaiet de fang que 3 costelles de debó.
Em podeu parlar dels pessebristes (la meitat i més, figures de resina o plàstic), em podeu dir que la tradició és de casa, em poden explicar que són tres o quatre setmanes l'any, però, recony, qui és el guapo que demana un castell del rei Herodes? (que no el vull, que aquest era l'opressor), o demana una masia d'aquelles amb corral i paller que fan patxoca?(has de fer una hipoteca segur) I un naixement sencer? Vaja, amb el que val, compres el menjar d'una setmana, i em quedo curta.
No parlem dels caganers, eh? que ja fa una mica de pena, si fins i tot hi havia la família reial ajupida fent les seves reials necessitats.
Ara que hi penso, que els faran als autors intel.lectuals de la malifeta? I als executors? I als firaires que en venen? Dic jo, si no es poden dibuixar en situacions delicades ni íntimes, aquesta és justament d'aquelles que no desitges que et lluqui ningú, no?
Comptat i debatut, molt bé la sortida, santa Llúcia ens conservi la vista i tot, però al tren m'he ben adormit, reventada com si tornés de Betlem a peu.
Comptat i debatut, molt bé la sortida, santa Llúcia ens conservi la vista i tot, però al tren m'he ben adormit, reventada com si tornés de Betlem a peu.
14 comentaris:
Nena si que santa llcia ens conservi la vista pero que nassos ta´bé els cales. per que amb aquesta febre compradora.
Si que estan cares les figures, sí. Però vols dir que cal tanta parafernàlia? Fins i tot hem de caure en el consumisme pel que fa a les tradicions? Jo és que ja fa anys que el nadal m'ha caigut als peus, des que veig les llums de carrer Pelai més o menys...
Ostres noia, jo també he anat a Santa Llúcia avui ,mentrés tu devies mirar figuretes, jo mirava arracades i al revés.La veritat és que hi havia tanta gent que a migdia he decidit canviar Santa Llúcia per un dinar a la Barceloneta i estar tranquil.la, ja faré el pessebre amb les figuretes dels altres anys i no em sortirà tan car!
Per cert,que encara no t'ho havia dit el canvi de look en el bloc molt bé!
posen les llums i ala !! a comprar, de petits als hospitals ens posen un xip's amb unes ordres concretes, que cau neu, vinga tots a esquiar, que ve un pont au !! tots a agafar un vol barat per anar de viatge, que encenen les llums de nadal, doncs a comprar. Estem tots abduïts per ser aliens
petonets
La roda cada vegada es fa més gran i més gran, i ja estem tan capficats que no tenim res a fer, sento dir aquestes paraules tan pessimistes, però això d'aquí res petarà, un altre dijous negre. Nadal avui dia significa consumisme, la família sembla que troba aquest dia com excusa per reunir-se, les boniques tradicions ancestrals ja no es fan servir, aquí ha triomfat l'esperit de la coca-cola.
Molts pares entenem avui dia que estimar al seu fill és comprar moltes coses, i aquest no és el model que volem. Lluitem des de les escoles per construir una societat millor.
Una abraçada
et linko al meu bloc per estar més amb contacte.
PS com cada any aniré davant la catedral a Santa Llúcia.
El Nadal s'ha perdut i el consumisme ha triomfat. Com tot en la vida, el gran es menja el petit. Doncs, per tant, el consumisme americà ha consumit la veritable significació del Nadal. Tu, Zel, en aquest article, sense voler, ho dius molt bé. A la fira de Santa Llúcia vas comprar un pare noel, no obstant això, no vas comprar un caga tió. Defugim de la cultura de casa nostra i alabem les cultures d'altres contrades. Això no està bé. Ho fem inconscientment. Allà més atractiu ens enalteix. Què t'estimes més: Un tronc de la muntanya o un senyor gras vestit de vermell que parla i regala joguines?
Cordialment,
Xavier Ollonarte Rovira.
sempre pots acabar fent el pessembre amb el clicks de famobil i les figuretes de la guerra de les galàxies. El Chewbacca amb bons ulls podria ser el bou ;)
Nadal és una època curiosa, està molt desvirtuada pel consumisme. No sé bé de preus, només m'agrada el ambientillo familiar que aquesta època té, i això no té preu. Sobretot per a qui fa anys que no passa aquestes festes amb la seva família, com és el meu cas.
Mira, jo des que tinc us de raó que a casa cada any s'han posat les mateixes figuretes al pessebre. La gràcia ha sigut com decorar la resta, que si molsa del jardí, que si branquetes per fer d'arbres, que si pedretes, sorra, paper d'alumini pel riu, farina per la neu... i això no costa ni un duro i és creatiu!!!!
De totes maneres no et sentis malament per haver comprat... en certa manera és una mica inevitable, però hi ha graus i graus de consumisme!
una abraçada!
Es veritat Zel, si per cremar afotos (que no eren fotos sinó fotocòpies d'afotos) cauen entorn de 3.000 euròlios llavors amb caganers reials estem parlant ja de la cadena perpètua. Quina penor!!!
ningú m'obliga a consumir, ningú em posa una pistola al pit per comprar...
m'agrada el nadal. ara i avui, m'agrada, tot i que sent-vos síncer us diré que he trigat dècades a arribar fins aquí.
faig postals.
postals per tota la gent que m'importa.
postals per dir-los-hi que me'n recordo, que els aprecio...que coi, que me'ls estimo i que els meus desitjos per ells només són bons.
és cert...faig una merda de postals que només parlen d'amor i de bons desitjos....podeu veure-ho així.
jo penso que faig unes ratlles per gent que m'importa i a la que em ve de gust dir-li que la vida és millor per què estàn a la meua vora.
i sí... puc fer-ho qualsevol altre dia de l'any, puc dir-ho quan em roti....nadal no m'obliga...però ho sento molt, tampoc m'ho impedeix.
bones festes a tothom, i si tant voleu un món millor primer canvieu lo vostre entorn.l'entorn més proper, la veina, la mare, el company de feina...canvieu aquest i despres, tots junts, anem a salvar les balenes....
ricardo santiago
gastar, gastar i gastar ... salut
Em penso que m'he explicat no gaire bé, com és costum en mi. Jo no comprava figures, em mirava els preus, una amiga ho comprava pel seu fillol.
I és que ja tinc un tió, Xavier, i un naixement de guix que vaig decorar i pintar jo mateixa, el que passa és que no havia d'explicar tot en un post...Només em va cridar l'atenció el fet dels preus abusius, crec jo, pel fet que fins de les tradicions en fem un negoci abusiu. No vull treuere tampoc cap il.lusió als nens i és cert que amb quatre cosetes es pot fer de tot. I als nens els agrada saber com es celebra el Nadal arreu del món, per això tot s'ha anat desvirtuant.
Jordi, a l'escola, els nens fan figuretes amb els clics. fuarnits com volen, roba, paper... o sigui que ja està solucionat. Però és global, és que ho venen tot, fins i tot les mini bales de palla per fer el pessebre, cony!
Si Santa Llúcia per passejar,si et deixem caminar, però per comprar bueno, bonito i balato, als xinos, jo he anat a comprar les figures que em faltaven: tocinets,oques,gallines tot de families senceres a 60cts,pastor pescant,pastora rentant al riu 70 cts, pont, llar de foc, palmeres 1,50cts
És trist...però és així
Publica un comentari a l'entrada