atac frontal

Exactament igual que ha anat reneixent tot un moviment neofeixista, que té les seves arrels en un pensament social que segueix ancorat a categoritzar l'ésser humà per origen, per sexe i per religió, i que enyora una política afermada en el poder del "blanc caucàssic i de sang pura", estem veient com sorgeix un fonamentalisme catòlic i romà, (s'ha de dir així perquè ahir es va demostrar que el papa amb la seva intervenció i les seves benaurances hi està confortablement assegut). Un moviment perillòs cap a la dreta més ultra, que anhela tornar a trobar en la religió conservadora i el poder polític del PP el camí per retornar a un model repressor, inquisidor i dictatorial. Ens estan amenaçant de la manera més cínica i més punible enredant la gent en un joc de paraules absurdament incomprensibles per qualsevol persona amb un mínim de seny. Llegiu aquí i aquí

L'estat laic és una amenaça a la democràcia.

En direcció contrària a la declaració dels drets humans.

Frases lapidàries i que gosaria dir que poden ser històriques.

Quina diferència hi ha entre aquest argument i l'argument que pot tenir qualsevol dictador fonamentalista religiós?

Això mateix ho podia haver pronunciat un talibà.

Es tracta d'imposar les normes i la moral catòlica a la societat. La família cristiana no està protegida, (les altres tan se'ls en fot) està amenaçada. Es tracta, segons proposen aquests neotradicionalistes en el pitjor sentit de la paraula, que, davant d'un dubte cal desobeir primer la llei de l'home que la llei de déu. El problema rau en què la llei de déu no és tal, és la llei que imposa el Vaticà i la colla de cardenals ultraconservadors que manen de fet.

Ara, lluny del que jo recordo que m'explicaven quan era petita, i que diu l'evangeli "dad al césar lo que es del césar y a dios lo que es de dios", ara no, el déu de qui parlen vol tot el poder, el polític també. I aquesta església ha fet un posicionament clar i un salt enrere cap a l'obscurantisme. No condemna la pederàstia dels capellans, però condemna el govern per voler defensar el laïcisme de l'estat, tot i les concesions que es fan al fet religiós catòlic.

En el fons, això va molt lligat al que declarava Fraga Iribarne en una entrevista feta també ahir.
Afirma, tan tranquil ell, que, de fet, una gran majoria de la societat española, va viure amb tota normalitat el que ara anomenem una dictadura, i que de fet, va ser el franquisme el que va posibilitar la democràcia en la que ara vivim.

Estem en una època molt trista per les llibertats. Un sector important es mou cap a un integrisme perillòs, acotxat per una part de la societat que encara segueix enyorant un passat que els han venut i repintat com a millor i desitjable, quan gràcies a l'ordre i la repressió, ni hi havia atur, ni robatoris, ni immigrants, ni homosexuals, ni brètols, ni "gamberrisme", ni putes, posats a dir.

VOLIA DESITJAR UN ANY NOU MILLOR QUE AQUEST, VOLIA PAU, LLIBERTAT, AMOR, AMISTAT. VOLIA UN MÓN NOU SENSE FRONTERES I AMB RESPECTE PER POBLES I CULTURES.

VOLIA. HO HAURÉ DE SOMIAR.