29 de desembre 2007

a la presó

Sé que feriré moltes sensibilitats.
Sé, que si la meva mare llegís això, que no ho farà, es feriria.
Sé, i ho sé del cert, que dins l'església hi ha molt bona gent.
Sé, i els conec, que hi ha persones religioses que han dedicat anys a treballar per qui més ho necessita, fonamentalment a Iberoamèrica, que han patit, fins i tot han mort per mor del seu voler fer el bé des d'una òptica adequadament cristiana.
Però bona gent, el que es diu bona de debó, entre els alts càrrecs, està per demostrar.
Ja ho haureu llegit, però aquest article és d'ara mateix, quan són la una de la matinada, i s'haurien de tenir les primeres reaccions a les declaracions que va fer ahir la bèstia del bisbe.
Per això ve la foto, que aquest, segur que no condemna res de res del que està passant.



O sigui, senyor papa, que hem d'aguantar que vostè es cregui déu totpoderòs per jutjar i destriar el bé del mal.
Que vostè, senyor papa, condemna i demonitza els seguidors d'altres creences, valent-se d'ardits innobles, com ara la veritat única i el camí que només l'església catòlica ens procura.
I vostè, senyor papa, no condemnarà les tan repetides mostres d'abús a menors, aquí i a d'altres països (de moment, em sembla que s'enduen la grossa a EEUU, però ja anem camí de seguir-los, ja)
I encara hem d'aguantar els porcs mal abeurats de la COPE fent-nos de jutges del nostre pensament abominable?
I encara es creuen que poden beatificar o santificar capellans "bons" i deixar-ne d'altres de banda?
No volen un estat laic, no, però ells, a quina justícia responen? A la divina? Aquí ningú els pot demanar comptes?
Els sants senyors de la Conferència Episcopal, que critiquen l'Educació per a la Ciutadania per no sé què de la moral i les opinions, no diran res d'aquest pervertit? O sigui, que ara, els dolents són els nens, els nens en tenen la culpa. Sí, per això els tenim fent catequesi, per salvar els nens. La mare que el va matricular, a la presó, és el que més li escau. A mi no m'ha de salvar l'ànima ningú que sigui un protector i promotor d'abusos a menors. Vull una mani anti aquests ja.

18 comentaris:

Abel Granda ha dit...

Res de nou sota el sol de la tradició judeo-cristiana. O potser sí, jo no sabia que Ratzi
es barallava en la discoteca i es pentinava amb petards.

Unknown ha dit...

AMIGA

DUELE Y MUCHO LA HIPOCRESÌA MANIFIESTA DE PARTE DE LA JERARQUÌA ECLESIÀSTICA.

AQUÌ TODAVÌA ESPERAMOS UN SIGNO DE ARREPENTIMIENTO POR APOYAR CUANTA DICTADURA HUBO.

ALGUNOS,
LOS MENOS,
OFRENDARON SU VIDA AL ENFRENTARSE A LOS FASCISTAS DEL MOMENTO.

A ELLOS LOS RECORDAMOS Y LOS RESPETAMOS, PERO LA JERARQUÌA NO LO HACE..NUNCA LOS RECUERDAN PORQUE ESTÀN MANCHADOS.

SOLO LES INTERESA EL PODER A MUCHOS DE ELLOS.

EL CURITA QUE ESTÀ CON LOS NECESITADOS Y/O QUE PROTESTA NO ES BIEN VISTO.
UNA VERGUENZA!!!

HACE MUCHO QUE ESTAMOS ESPERANDO EL JUICIO A UN CURA CORRUPTOR DE MENORES..Y SE VIENE POSTERGANDO!

NO SÈ
EL PODER QUE MUEVEN ES MUY GRANDE!


ROSER
QUERIDA AMIGA!

ES UNA ALEGRÌA PARA MI HABERTE ENCONTRADO EN ESTE CAMINO.

DESEO PARA TI LO MEJOR!

QUE EL 2008 TE ABRACE FUERTE!!!

MUCHAS FELICIDADES!!!

BESOS MUCHOS

ADAL

Salvador Guinart ha dit...

Ei amiga!, ja t'he contestat al meu bloc, però també t'ho volia dir al teu: moltes gràcies i que tinguis un bon any!. "Petunassus" ben forts i ben dolcets! :-)

Salut!

Unknown ha dit...

A mi aquestes declaracions van recordar-me la intervenció de santiago segura caracteritzant un pederasta gallec en una dels seus primers papers a la gran pantalla, quan deia: "Si es que las visten como putas"...

Bromes a banda penso que un/a menor d'edat pot provocar sexualment, però aquí està la capacitat de l'adult a ser precisament això: un adult i no un aprofitat.

I pel que fa a l'homosexualitat, doncs... estima com vuguis: L'important És que hi hagi amor. En aquest sentit -i ben allunyades de les declaracions d'aquest bisbe o del Papap anterior- penso que cal llegir la carta encíclica "Deus caritas est" (Déu és amor) en la que Benet XVI per primer cop en la història contemporània de l'església ens parla de la gradacíó de l'amor, de l'eros i l'agape i obre una subtil porta a l'homosexualitat. Evidentment la gent no se les legeix massa aquestes coses i és més senzill ananr a sac i ja està però cal pensar que aquest papa no és presiament un revolucionari ni gens esqueranós, però que ell mateix va tenir problemes per poder editar a temos l'encíclica, que alguns dicasteris vaticans van voler aturar doncs consideraven -i de fet és així- que tanca la línia argumental de Joan Pau II sobre el tema de la sexualitat per obrir-ne una de nova més conciliadora i que de ben segur necessitarà d'altres papapts per poder impregnar les altes instàncies de l'església, que no la base.

Salut!

Jobove - Reus ha dit...

benvinguda al club Roser estimada, aquesta colla de hipócrites sel's ha de desemascarar sigui com sigui

petons

Nerim ha dit...

Los mayores crímenes de la historia se han cometido en nombre del Dios correspondiente a cada religión, pero sobre todo la religión católica, creo que se lleva la palma.Lo único que les interesa es someter al mundo a sus ideas para que les dejen la via libre para hacer lo que nunca permitirian hacer a los demás, es aquello tan conocido y aconsejado por ellos en todos los colegios: "haz lo que yo predico, no lo que yo hago". Nunca he visto mayor hipocresía, es por eso que yo a la iglesia ni agua.

Jo Mateixa ha dit...

Bonica, si aconsegueixes muntar-la m'hi apunto, vaja, que estic apuntada, que m'avisis quant la fem.

COP DE MALL d'els d'en Clint, per aquesta gentusa!!!!

Una ha dit...

Aún tengo el estómago revuelto de recordar las palabras de este individuo, antes eran las mujeres las que "provocaban" con la minifalda y los pantalones, ahora son los niños :No tienen vergüenza.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Penso que aviat aviat se'n faran creus: no penso pas que la declaració de la renda ni les eleccions els beneeixin. Al nivell de baixesa moral i política en què s'han enfangat, hauran de recuperar els banys àrabs que van fer tancar després de l'expulsió dels àrabs per fer net.

buensancho ha dit...

Una visita rápida para renovar el beso y el abrazo y dejarte mis mejores deseos para el próximo año, cuidate mucho amiga mia

Striper ha dit...

Ala gargola i a pa i aigua, te cara de rata fastigosa.

Anònim ha dit...

Comparteixo la teva indignació i més. Com es pot dir una crueltat com aquesta? Ara, ja no cal que ens digui res més... ja sabem que hem d'allunyar d'ell les criatures.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

anava a dir que era un a innocentada però la broma no fa gràcia. Si més no, quan diuen aquestes animalades ja no les diuen en nom meu. Si algú vol apostatar us ho explico. A Tarragona, si més no, no és massa complicat.
Petons

Boira ha dit...

Doncs mira, a mi si que no me l'has ferit la sensibilitat, al contrari. Penso com tu. Ei, el muntatge molt bo!

Joan Vicenç ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Vicenç ha dit...

Joaquim Soler i Ferret, escriptor i amic fa anys desaparagut ho deia així:

"De la meva fòbia radical i quasi irracional a tot el que faci ferum de religiositat, te’n podria estar parlant vint-i-quatre hores sense parar. Mira si sóc extremista en aquest sentit, que fa temps que em volta pel cap el projecte de fer apostasia d’una forma oficial, burocràtica.
Déu és una altra cosa a part de les misses i el salpasser. Déu, malgrat la propaganda en contra que li han fet els capellans, continua viu en el cor de molts homes. No et puc dir que aquest sigui el meu cas. Per ara no sento necessitat de Déu, però sí d’homes/dones.
La repressió sexual i política en mi ha estat terrible, hi ha una denúncia d’aquest fenomen en tot el que escric. Imagina’t que als vint anys encara no sabia per on naixien els nens. Imagina’t que fins que no va morir el dictador Franco no vaig saber que el meu pare havia estat un gran activista revolucionari i delegat general de proveïments de la Generalitat de Catalunya (vull dir l’autentica Generalitat). Totes aquestes mancances ja m’han marcat per omni saecula saeculorum. El dany que l’Església de Roma ha fet en la sexualitat de moltes persones no se li podrà perdonar mai, per milers d’anys que duri la vida sobre la terra. Una visita als sanatoris psiquiàtrics ens reafirmaria en aquesta opinió.
I la base de tot el nacional-catolicismo ha estat aprofitar la por endèmica i irracional dels homes. Algunes romanalles d’aquesta por encara les arrossego, jo.
Pel que fa concretament a la política, a casa la gran repressora va ser la mare, la que ens feia anar a missa i ens deia que la política mai ens ompliria el plat. Potser influït per aquesta màxima, ara jo penso, crec, estic convençut que dins de cada polític s’hi amaga un malalt, ja que un polític ha d’estimar el poder si no ja no és bon polític, i per a un servidor l’afany de poder és malaltia, tara psíquica.
Val a dir, però, en defensa de la meva mare, que casada amb un activista i ateu, les va passar molt putes i no volia que la cosa es reproduís en els fills, sobretot en mi que era l’únic mascle de tres germans.
El pare mai no va anar a missa, però tampoc mai ens va prohibir que nosaltres ho féssim. Quan jo vaig entrar al Seminari per fer els estudis eclesiàstics, va tenir un dels grans disgustos de la seva vida. Però tot va quedar compensat quan me’n vaig sortir traient foc pels queixals.”

Gràcies.

Musafir ha dit...

És realment impressionant que en aquest segle XXI encara hi hagi gent que puga parlar com ho fa, des de el poder que el dóna ser un "home d'Esglèsia", i que no passe res. Si els cures poguessin casar-se (amb dones o a amb homes), tindre fills, adoptar-ne... penso que no dirien les barbaritats que diuen, perque trobe que estan totalment a banda de la societat, dels nostres problemes i necessitats. Qui siga cristià i creient, no comprenc com pot anar els diumenges i empassar-se la salmòdia sense parpadejar...
És una llàstima que l'Esglèsia d'avui dia no tinga res a veure amb la primigènia. De moment, el nostre deure, es denunciar estes declaracions totalment feridores, (ja sigui un malentès, o una afirmació conscient)

En fi. Gràcies Zel per la teua visita al meu blog.
Ens continuarem llegint, oi!
Una abraçada!

Unknown ha dit...

M'han agradat les paraules de Joaquim Soler