I tú, i tú, i... tú també has vingut?
Ai que m'heu fet emocionar, amb tants compliments.
Normalment no responc als comentaris, més que res perquè l'endemà, ja és passat, però avui, hi ha hagut un pilonàs de gent a la nova casa.
I els records han anat venint, d'enllà, de lluny.
En Josep Ma. m'ha fet riure quan ha dit, "maco, però ens el tancaran igual..."
La Carme ha tingut el gest d'escriure un post, com va fer el Món l'altre dia i TOTS m'heu encoratjat..."no callis, poc a poquet anem fent" Això sorprèn, et sents millor aquí que a segons quins llocs. Aquí no hi ha interessos, ni competències. Hi ha companyonia i gent que dóna sense demanar res a canvi. Perquè? Som diferents? No crec, però...
.
Als mitjans, sens pretensió, tenim mala reputació...
fem el que fem, no sé perquè, passem per qui sap què...
normalment ens miren malament, excepte els cecs, naturalment!
El dia de la "Hispanidad" som al llitet, ben descansats...
això dels sons marcials, ens sol fer posar malalts...
molts ens assenyalen amb el dit, tret dels mancs, i no me'n ric!
.
Un trosset mal adaptat, (també "sui generis"), del Brassens dels inicis.
Tenim la mateixa fusta,
som del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà...
...i no voldríem més frontera que no fos la llibertat...
...i doncs, al fons la mateixa lluita, i al cor el mateix sentir.
És per anar plorant una micona, que s'acosten diades assenyalades...
.
.
Demà, que no pas ara, tornaré, amenaço...Pisa?
(pisa morena, pisa con garbo, que un relicario... això sentia a la ràdio de menuda menuda, i la meva mama ho seguia rentant els plats...)
21 comentaris:
com és que te'l van xapar?
Nina, arribo tard (problemes domèstics), però també voldria felicitar-te pel canvi de plantilla, però sobretot per tu...
pel que dius, com ho dius...
ja sé que no "em sents" gaire per ca teva... però procuro passar cada dia...
Moltíssimes gràcies per tot el que ens regales: paraules, imatges, músiques..
Amb el teu permís, un petó dolç
M'agrada el canvi i ancara més aquestes paraules:
som del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà...
...i no voldríem més frontera que no fos la llibertat...
...i doncs, al fons la mateixa lluita, i al cor el mateix sentir.
Una abraçada molt forta.
Hey, buen cambio de look, me gusta se facilita mucho la lectura.
Un beso.
ei! que porte uns dies embolicats sense poder fer totes les visites que voldria amb certa calma! M'agrada molt el canvi de plantilla! sí que es llegeix més fàcil ara.
Pisa? Pisa? Aiiiii, Pisa... válgamen los informes...
tens tot el nostre carinyo i estimació, sempre estàs al nostre costat i aixó és nota
crec que som gent rara i que estem amb un ghetto, no sé, no sé
petonets
Está estupendo eso de cambiar, querida Zel. Yo lo practico, por salud, con cierta frecuencia. No en vano, en una ocasión incluso escribí que "frecuentemente caigo en la cuenta de que he de cambiar, para seguir siendo yo mismo".
Un besazo vuela paralelo a los Pirineos hasta despeñarse suavemente en tu ampurdanesa mejilla.
Clar que sí!!!^_^
Crec que hi ha moltes persones amb moltíssimes ganes de fer coses. Que lluiten i tot i saben que només poden portar un granet de llum, i que fa falta molta llum. Lluiten tot el que cal per dur aquest granet. Per canviar, per millorar. Aquestes persones són les que en realitat cal admirar.
Petons i seguiré passant per casa teva, casa meva, casa nostra ^_^
espero amb candeletes el que has d'escriure sobre l'informe Pisa. Jo, de moment, vaig a buscar sobre l'informe Bofill i ja diré quelcom. L'altre dia comentava que més educació i menys policia i després he de llegir aquestes coses :´-(
donç au trepitja fort que aqui t'eperem.
una abraçada
Ja em vaig fixar amb els canvis, i m'agrada molt!
Una abraçada.
Molt maco pero molt el nou diseny.
petons "ninona"
ostras, pensava que m'havia equivocat¡¡ jaja
hi ha que lluitar per allo que creiem.
salutacions
Me encanta como has decorado tu casa, dándole un aire más cálido y acogedor...Te traje flores, ponlas en agua en cualquier rincón quedarán bien...
:o)
Un abrazo
Brassens , una altra referència per a mi. Un molt molt bon poeta, cançoner, però també poeta. Un llenguatge sensible i acurat en qualsevol trema o aspecte de la vida.
Tendre Brassens, tendríssim.
I també Lluís Llach un altre dels meus ídols, no me'l volia pas deixar.
Ayer entré en tu página y me quedé toda confundida porque pensé me equivocaba...jaaa, es que cambiaste el diseño!!
Perdona no te escribiera pero ando bastante liada con mil cosas y no tengo tiempo de poner comentarios, pero quiero que sepas que te leo, seguro que sí, me encanta lo que siempre tienes que decir!!!!!!!!!!!!!!
Un besote
Benvinguda a la xarxa Tradiblog. Si us plau, posa't en contacte amb nosaltres a: tradiblog@mesvilaweb.cat
Mercès per la teva adhesió. Encara som pocs, però tenim intenció de crear una xarxa mica a mica i sense presses.
Fins aviat.
TRADIBLOG
ostres.... Brassens , un mestre per a mi quan començava a cantar jo volia ser Brassens, Ara vull ser molts.... pero a casa entre amics "en petit comite" aquesta canço no falta mai.
Ah! y en la fiesta nacional yo me quedo en la cama igual a mi la musica militar nunca me supo levantar...petons bonica i toquem el zel
Què, canvi de look, no? T'ha quedat molt xul·lo.
Aquiu i soi passat tanben! E m'a agradat com tostemps! N'aprofièiti per te hèr un aute poton ;)
Publica un comentari a l'entrada