01 de desembre 2007

per escriure, un s'ha d'haver adonat d'alguna cosa




Visitant blogs amics, un arriba a conéixer realitats i pensaments propers, situacions comunes i planeres que si ets un esporàdic potser se t’escapen, però si vas seguint, en resulta una proximitat tendre i afectuosa.
He llegit que algú té un alien a casa, un virus resistent.
He llegit les motivacions del sí o no a la mani d’avui.
He llegit: “perquè no calleu tots” i he pensat perquè no escolteu d’una vegada.
He llegit: vull el mateix status de Portugal, també ibèric.
He llegit una carta als Reis.
He signat la campanya del no als transgènics.
He llegit que, per escriure, un s’ha d’haver adonat d’alguna cosa.

Tot plegat em porta a escriure aquest post.


Estem entestats en una mena d’espiral cridanera que no escolta ningú, o poca gent.

Els polítics no ens escoltaran mai, i de fet aquesta és una part de la seva feina, perquè allò que canvia el món, no són els polítics.

Allò que ha de fer canviar el món som nosaltres, la gent planera, de a peu. Som nosaltres qui hem de fer la revolució, com sempre ha sigut.

La revolució surt del poble, només de les persones sorgeix el canvi possible, només nosaltres, la gent de baix, podem fer la transformació real, canviar la merda que ens envolta per una realitat bona, agradable, solidària, que s’escampi com una taca d’oli.

Llavors, quan siguem tan resistents com aquells virus que us deia, (que són els més petits, els insectes, els qui científicament tenen més capacitat de resistir, crear defenses, subsistir a les adversitats i als atacs), doncs quan comprovin que som així de resistents, els polítics per collons hauran d’escoltar i fer el que han de fer si es volen aguantar, donar veu a qui els apreta, el poble, la gent.

Finalment, sense nosaltres, no són ningú. Qui els dóna el poder? La gent, els vots. Però els vots no fan canvis, si nosaltres no canviem la nostra escala de valors. Si ens deixem comprar (posem per cas per una adequada dotació econòmica) i malbaratem els ideals, mai tindrem un país nostre.

Els hem d’obligar a reconéixer que ho han espatllat tot, els hem d’obligar a no cometre més atrocitats darrera la força de les lleis que ells sols s’empesquen, els hem d’obligar a reflexionar, a no cometre més barbaritats, a no amagar les veritats.

Hem de ser autèntics virus atacant amb la força que tenim, la força de la veritat, dels drets que ens han robat, la força de la bondat, de la sinceritat, de la solidaritat. La força d’un país rau en la seva gent, no pas en els seus polítics.

12 comentaris:

Boira ha dit...

I tant zel! La força la tenim nosaltres, i no ens en donem compte! I els que ens donem compte, no sabem posar-nos d'acord...

Ei! ja et tinc al RSS ;)

Barbollaire ha dit...

i no serà que nosaltres no volem, sabem, no ens interessa, passem de ser conscients que tenim el poder?

o vivim prou bé com per no arriscar-nos a que passi un daltabaix i perdre el que tenim?

o simplement creiem que no podem fer res?
o que per això estan els polítics?

Un petonet ben dolç, nina... :¬)*

I moltíssimes gràcies per les teves paraules a casa!! Sempre son tant dolces!!!

Jordi Pinyol ha dit...

De tot això em quedo amb la darrera frase: La força d'un país rau en la seva gent, no pas en els seus polítics.

I tant que sí.. mal aniríem si haguéssim de dependre dels polítics (tot i que massa sovint en depenem).

I sobre les visites al meu bloc.. vine tantes vegades com vulguis. Ara, sabent la gran predilecció que tens per aquesta cançó (molt bonica tot sigui dit) no goso afegir-ne cap més a la llista..

Bé.. de totes maneres sempre es pot seleccionar a través del botó 'posts' i escollir directament la que vols que soni.

Jordi Pinyol ha dit...

Ep! Me n'oblidava.. petonets i bon cap de setmana!

;)

Carme Rosanas ha dit...

Si ens poséssim d'acord... ja seria molt. Però totes les raons de barbollaire... no una, no, totes! en general ni ens interessa massa, ni volem saber que tenim el poder, vivim bé... i tota la resta. Tot a la vegada.

zel ha dit...

Boira,Dimoniet, l'hem de fer servir! No es pot estar sabent i no fent, parlo de molts que només criden en converses de cafè, i aquest és el seu viure criticar i no actuar.
Barbollaire, Carme, jo crec que si que som conscients, tsmbé que de vegades fa mandra i pensem que ja no ens toca, i els deixem anar decidint i dient que si a tot justament perquè anem progressant ens sembla, però és que anem al revés, enrera, i ja n'hi ha prou, no?
Abraçades a Tots!

Jobove - Reus ha dit...

la força d'un país radica amb la seva inteligencia i sobre tot amb la seva cultura, si no sabem veure aixó ens podem comvertit amb fanàtics i seriem igual que els nostres enemics

petonets

Striper ha dit...

Estic d'acord amb tu peró potser molts ja se han tornat conformistes amb els politics que tenim i "el apego al poder" de molts de ells.

mossèn ha dit...

això sembla ... salut

Josep Maria Yago Suau ha dit...

molt bé! ;-)

Jo Mateixa ha dit...

Nena, quin pedazo de discurs, molt bo tot el que dius i tens moltissima raó!!!!!

Un petonas ban gran!!!!!

Anònim ha dit...

aniria bé que fossim capaços de perdre la por a canviar el vot.
els polítics juguen molts cops amb la nostra incapacitat a deixar-los.
com que sóc X (poseu-hi el que vulgueu, esquerres, dretes, conservador, nacionalista, español...és igual) no puc votar a un partit que no sigui Z... i ja hi som, tornen a guanyar o es mantenen....

jo crec molt en el vot no de càstig però sí de canvi.
he confiat i no ho heu fet bé, d'acord, canvio... i ja està... sense manies.

lo més trist és que les grans diferències entre els partits, allò que fa que només pugui votar als "meus", són una llista de factors que els propis partits es passen pel forro pactant tot allò que volen i més....

llavors, decidim-ho naltros. canviem el vot.

salutacions
Ricardo Santiago