Qualsevol ull que ens miri des d'enllà o des d'aquí,
ha de veure la por i la tristesa,
quin començament d'any,
quanta misèria...
On és déu, ara mateix?
On són tots aquests que prometen aconseguir una pau duradora?
Segur, però, que a nosaltres, des d'aquí, comprant i malgastant compulsivament, poc que ens afectarà gaire. Bé, a alguns sí, què puc fer jo? Que algú m'ho digui...
On sou amb les vostres polides societats malversadores de fons, d'aigua, de salut, de territoris?
Tants morts, tanta lluita...perquè?
Són ells qui ploren.
Europa va aprofitar tot el que va poder d'Africa, fins que els va deixar a la sort dels qui ja poc tenien per donar, per ser robat.
Quan s'hi ha tornat, ha sigut en benefici propi per seguir aprofitant les riqueses que encara oferia el territori, o les concesions, o eixamplar monopolis. O per provar vacunes o medicaments nous en una població delmada per malalties. Són conillets d'índies. Si torna també per posar i treure polítics que convenen o no.
Som còmplices d'una matança global.
Quan hi ha greus conflictes, qui hi ha que els ajudi?
21 comentaris:
Doncs no els ajuda ningú, i és molt trist, perquè nosaltres només i pensem quan veiem imatges com les que has penjat. Però el dia a dia acabem consumin i llençant coses, que per nosaltres són inútils. Que coi hi podem fer? Com ho podem canviar tot això? És desesperant perquè et sents totalment impotent.
ni perdó ni solució ... salut
Em fas adonar que hi ha coses més greus que les nostres i hem d'ajudar a aquesta gent, com ens hem tornat els humans eh...
El altre dia el vaig veure a Roma uns amb birret vermel i els altres amb frac s'ho miraven.
es penos veure aquestes coses y no puguer fer res.
un peto
és molt trist i llavors em pregunto on està el Déu, el Papa..s'amaguen perquè no poden fer res?
Ufa! Me has movido un par de cosas de sitio, según te iba leyendo y viendo las fotos. Tienes razón, Zel, y te agradezco que nos recuerdes lo que nunca hemos de olvidar.
Un beso, amiga.
Cal tenir sempre, sempre al cap la realitat que ens envolta, per no acabar vivint en un món virtual d'exhuberància i consum. I per no oblidar que som afortunats. I per mirar de ser al costat de qui ens necessiti. Com diu boira, però, el sentiment d'impotència és molt gran; i fa molta ràbia.
Ara mateix sóc aquí, amb tu.
Bon Any, Zel!
Per vosaltres, que deixeu el comentari i patiu d'impotència, és això el que fa el no poder fer res, sentir que som com cuquets que anem fent i pensant amb realitatss ben crues, amb d'altres Nadals que res tenen a veure amb els nostres i que sentim que no podem fer res, que no tenim ni veu ni vot i ens ho hem de mirar amb una llàgrima o ignorar, I els que mirem sempre som els mateixos i n'hi ha tants que ni miren... on són els que podrien ajudar i fer, que comptarien amb el nostre suport i no fan res? La impotència fa mal, mol mal.
Anem fent el que podem. Potser lluny de Catalunya, però a prop d'altres pobles.
Si entens el portugués mira el http://pastoralfluvial.blogspot.com/
coincideixo amb les teves paraules de complicitat, Africa va ser usada en el passat com mà d'obra esclava, ara es deixa que es matin entre ells, es deixa morir per fams o malalties, tens razon això és complicitat
No enteneu res... És molt més important rebotar-se contra una pèrdua d'influència de l'Església en el país veí, i la caiguda de la democràcia???¿¿¿!!! fent sortir a l'avi aquell que viu a Roma, què, en un condemnar l'estat d'aquest continent...
No serà perquè ells podrien tenir alguna cosa a veure, oi?
(no,no,no... segur que no...)
Roser... una bosseta de petonets dolços... ;¬)*
Ja sé que no serveixen per gaire, però accepta-ho, si vols, com mostra d'agraïment per les paraules, sempre dolces que em deixes a casa... ;¬)***
Penso que som nosaltres mateixos els que hem deixat que passi. Gent del carrer com nosaltres que abans veia Àfrica i els africans com a un lloc inferior, i era molt millor putejar-los a ells que putejar-nos a nosaltres. Abans tot s'hi valia. Ara ens lamentem. És clar que si, és una injustícia, el món és un abocador, però abans de queixar-nos tant, perquè ara la gent no hi té res a fer, hem de mirar d'on venim, de per què s'ha arribat a aquí, i de que abans érem nosaltres mateixos els que ho permetíem. I no parlo de nosaltres en sentit estricte, és clar, parlo de generacions i generacions anteriors. Hem deixat que hi hagi un únic dominador mundial, i aquest és el diner. Qui el pot aturar ara?
els em expoliat fins a la sacietat i ara que ells no tenen res i volen vindre a on els han robat, els fotem fora, som dolents per partida doble
petons i lamentacions
Tens raó. No hi ha perdó.
Deu no se si existeix perque no l´he vist mai , pero els humans si que existim i els que predican i s´omplen la boca amb collunades desde palaus com el vatica els hi hauria de caure la cara de vergonya.
PEr cert , tens una CONVOCATORIA al meu blog ;-)
Certament és ben trist que s'arribia situacions així i que aquells que podrien fer més per canviar-ho o evitar-ho no moguin ni un sol dit.
" Quan els Missioners arribaren, els Africans tenien la Terra i els Missioners la Bíblia. Ells ens ensenyaren a resar amb els ulls clucs. Quan els obrirem, ells tenien la Terra i nosaltres la Bíblia."
Jomo Kenyatta - Primer president de la Kenya independent (1964-1978)
" Quan els Missioners arribaren, els Africans tenien la Terra i els Missioners la Bíblia. Ells ens ensenyaren a resar amb els ulls clucs. Quan els obrirem, ells tenien la Terra i nosaltres la Bíblia."
Jomo Kenyatta - Primer president de la Kenya independent (1964-1978)
Feliz 2008 :)
Publica un comentari a l'entrada