11 de febrer 2008

la vaga de mestres (alguns, diuen)

La vaga d’aquest dijous deixa força gent perplexa. El cert és que si ens refiem del que diuen els mitjans de comunicació, poc se’n pot fer ningú la idea de què es tracta i si s’escolta un o altre col.lectiu, evidentment tothom escombra cap a casa, que això és llei de vida.
I tot i això, ni tan sols des de dins em sembla (modestament) que hom té clar quins objectius es marquen els possibles, que no aprovats, canvis.
Alguna vegada he deixat dit per aquí que tinc exàmens. Estic fent psicopedagogia, gairebé acabant ja. I és gràcies a haver fet unes quantes assignatures de lleis passades i presents, aprovades o no, i sobretot una que es deia “Avaluació de Centres, Programes i Professorat” i la de “Polítiques educatives i Innovació del Currículum” que puc més o menys entendre què es vol fer, què hi ha a l’esperit de la llei. D'haver llegit tants resultats d'estudis d'aquí i d'allà, fets per gent molt diferent.
D’anys cap aquí, són molts els docents i els centres que demanen més autonomia. D’altra banda sabem també que mals o fluixos resultats es justifiquen dient que falten mitjans i autonomia dels centres.
L’autonomia s’entén com la capacitat de dissenyar uns objectius pel centre, marcar en forma de Pla de Centre (P.Educatiu) allò que hom prioritza, decidir com dur-ho a terme, preveure els recursos i explicitar uns plans d’actuació, sempre definit en l’entorn de l’escola i segons les necessitats de l’alumnat i les famílies i que va molt més enllà de l’ensenyar determinats conceptes, d’impartir un currículum, que això ja ve marcat a nivell estatal en mínims i s’acaba de definir a nivell autonòmic, fent el desplegament de la llei d’educació, suposa una certa filosofia d'escola.
Per poder exercir aquesta autonomia s’han de tenir els mitjans humans i els recursos materials i personals necessaris. Però també s'han de tenir les idees i els objectius de tot el col.lectiu del centre clars i consensuats.

Aleshores, el que es pretén és professionalitzar els equips directius, reformar la carrera de Magisteri i promoure la formació permanent del professorat d’una banda, i de l’altra garantir la millora dels resultats atenent a la demanda seguida d’autonomia i recursos propis al centre, segons els seus projectes.
Com que això és una serp que es mossega la cua i les “culpes” es van passant d’uns a altres, hom pretén organitzar els centres atenent a:
Els equips directius (els òrgans col.legiats i els càrrecs) han de ser capaços de definir i prioritzar els propis objectius, de manera que si un centre vol implementar una millor atenció a l’alumnat nouvingut, o bé fer un pla d’innovació que promocioni l’educació en les noves tecnologies, o l’educació física... (per posar exemples), les demandes del centre aniran vinculades a la dotació humana i material que procurin una resposta adient als seus objectius com a escola.
En contrapartida, el Departament d’Ensenyament, que es compromet a fer les dotacions, es reserva el dret a “inspeccionar i avaluar” com es gestionen aquests recursos i quins resultats se’n deriven.
I en successives fases, revisar, ampliar o denegar segons el que s’ha fet. Primer problema real. L’Agrupació de Mestres Rosa Sensat, troba en canvi aquest aspecte fonamental.... Per què?
Sembla clar, això suposa una avaluació del centre i del professorat més rigorosa, però entenent que els equips directius són qui en darrer terme han de “rendir comptes” (acountability). Per això alguns ja compten en que qui farà això seran organismes privats, la qual cosa és ara per ara inviable. Només seria possible en aspectes de gestió administrativa, de cap manera pedagògica.
Aquesta concepció té avantatges i desavantatges, és un model que si es fa malament, pot donar diferències substancials entre les escoles, però honestament penso que dependrà molt del col.lectiu docent, de com ens ho muntem per defugir només “l’excel.lència” (model anglosaxó) i passar a “l’equitat” (model finès), de quin esperit de compromís i col.laboració es dóna en els equips docents, que no passi com ara, que en molts centres hi ha hagut veritables problemes per aconseguir que algú vulgui ser director o cap d’estudis. Si faciliten formació i els mestres i professors ens fem l’escola “nostra”, podríem guanyar més que no perdre.
Una mestra jove, que fa substitucions, em deia divendres (després d'un claustre lllarguíssim i pocs acords) que s’havia de fer molta neteja, però tot i això, ella faria vaga, perquè “i si vull anar a una escola que prioritza la informàtica i jo no en tinc ni idea, què, no hi puc anar?, no sóc mestra de Primària, jo?”
És clar, aquest plantejament exigeix estar sempre al dia, cosa que molts mestres procurem fer. D’altra banda, em sembla que els sindicats i el Departament ens han fet un flac favor, per la manca d’informació seriosa i àmplia, uns només expliquen el que no volen i els altres el que volen imposar. Bona gent, els ponts de diàleg fallen.

16 comentaris:

Unknown ha dit...

M'ha agradat la teva visió, doncs jo sóc una d'aquestes persone s perplexes.

Perplexa perquè s'hi barrejen moltes coses en aquesta vaga.

Perplexa perquè no hi ha hagut assemblees informatives en gaires centres.

Òstres, et contesto el comentari de los dels diaris de forma molt breu al meu blog, però espero que s'entengui. Acostumat a anar sempre amb un ciet al cul vaig xalar tenint una estona de pau i diaris sota el sol.... I si, acumulo... Cara i creu.

Anònim ha dit...

Gràcies per explicar-ho una mica, perquè realment crec que som molts els perplexes que no entenem res de què va.

Mon ha dit...

veig que tu has currat i ens ho has possat d'una manera mes entenedora...ostres sort que no ho haig d'imprimir perque em queda poca tinta però fare amb el teu permis una mica de trampa i fare un post on explicare que aqui a ca la zel la cosa s'explica molt be (diguem dropo) petons i mes petons bonica.

mossèn ha dit...

bon dia ... salut

Clint ha dit...

Ei passava a veure l'altre meitat del post que havies deixat al meu blog!

Vist com ho expliques la veritat és que tampoc no veig pas malament tot plegat, tot i que tampoc veig gens clar com es pot dur a terme un canvi tant de fons si tots no hi estan d'acord.

A veure què en surt,

nimue ha dit...

el problema és que encara es pensen que als professors ens han d'informar (quan ho fan, que de vegades ni això) quan el que haurien de fer és consultar-nos.

rosa ha dit...

gràcies per fer-ho més entenidor.
perquè a vegades els pares som els únics que no ens assabentem de la problemàtica i llavors carreguem contra els mestres, peruqe una de les raons és que treballem i els nens queden sense escola i a on els hem de ficar?

tia cookie's ha dit...

Jo t'haig de confessar que aquesta vaga no l'acabo d'entendre sobretot perqué a la meva escola, la dels meus fills, hi ha professors que la fan i uns altres que no. Tot aixó fa que sigui, tot plegat, més difícil d'entendra-ho.

LlunA ha dit...

Jo que soc molt feliç i no miro els diaris ni les noticies no estava al cas d´aquest tema. Si es que sempre va bé passar pel teu blog!

Striper ha dit...

Jo sincerament penso que el sistema educatiu es te que millorar mira els index de frcas escolar, influexen molts factors , pero totes aquestes renovacions pedagogiques que perque venian de algu amb renom se haninstaurat creus que totes han funcionat, creus que funcionen els equips direvctius forzats?.

Listo Entertainment ha dit...

una tira cómica sobre el temilla:
http://www.aldeaglobal.net/listo/t118.gif

jo artin au ha dit...

He llegit la base per la llei. No pas tota. Crec que les parts més substancioses. La llegiré tota, més acuradament. Les meves impressions són les següents: Hi ha una frase que fa menció explícita a les escoles concertades com exemple d'autonomia en la gestió dels centres (davant la rigidesa de les escoles públiques, és curiós però part d'aquesta rigidesa ens ve imposada). Pel que conec qui porta la direcció d'aquesta mena de centres, en els temes importants, arribat el cas, no és pas l'equip directiu sinó qui té la titularitat del centre (l'ordre a la que pertany el centre). La transparència informativa, en aquestes escoles no és pas exemplar, precisament (no vull generalitzar, però el text base les posa como a exemple i jo vull relativitzar, hi ha de tot). En cap moment he llegit l'expressió "claustre de professors -potser hi és, no la he llegit tota- i sí que varies vegades es menciona l'equip directiu. Sense la participació activa i implicada per part del claustre es difícil fer pròpia la tasca docent. Moltes vegades comentem que altres són les condicions per la millora de la qualitat en l'ensenyament:donada la complexitat social i humana actual les aules amb tants alumnes (una altra vegada) dificulta molt l'atenció acurada a la diversitat i particularitzada. Hi ha un paràgraf inicial de no recordo en quin apartat que es menciona tenir en compte els sectors productius per la gestió dels centre ( i institucions locals i més). Es tracte d'una base per l'elaboració d'una llei i són diversos el factors que impedeixen o dificulten molt la qualitat de l'ensenyament (tu en menciones uns quants d'importants), la base de la llei fa una acurada estadística de l'increment de població immigrant i crec que es queda curt en l'anàlisi d'aquests factors que fan que minvin els resultats quant a la qualitat. Jo crec que com el text és molt general ara encara hi som a temps per que agafi un més alt grau de precisió en el sentit que contempli aspectes importants que no esmenta.
Bé solament és la meva impressió (i per cert massa llarg l'escrit aquí)(he procurat llegir molt poc dels sindicats,gairebé res i l'escola on estic ha posat seriosos entrebancs pel debat i divulgació de la base per la llei, tot i així molts anirem a la vaga temem la privatització)

jo artin au ha dit...

(...em sap greu, però...) i també temo l'arbitrarietat deixada anar al tarannà de segons quina mena d'equips directius que es puguin arribar a formar, hauria de ser, la base, molt més explícita en això i en el paper de tot el claustre de professors (o desapareix aquest òrgans de caire, per principi, democràtic?

jo artin au ha dit...

(...em sap greu, però...) i també temo l'arbitrarietat deixada anar al tarannà de segons quina mena d'equips directius que es puguin arribar a formar, hauria de ser, la base, molt més explícita en això i en el paper de tot el claustre de professors (o desapareix aquest òrgans de caire, per principi, democràtic?

Anònim ha dit...

Si fem vaga precisament és per no acabar sent com les escoles concertades i que no sigui la titularitat qui decideixi el profesorat o els crèdits que s'han de fer amb una autonomia encoberta que representa triar a dit el que vol una persona que mana.
Referent a les assemblees n'hi ha hagut per totes les comarques i per primera vegada des de fa molt temps tots els sindicats anaven junts , alguna cosa vol dir no?
El 90% de l'escola pública hem fet vaga, les concertades i les privades ja que els que ens jugàvem era no convertir-nos tots en concertats.Volem una escola pública i laica.

Unknown ha dit...

M'ha arraibat aquest article i voia compartir-lo amb tu, de fet he pensat en tu:

PER AL PUNT: Com rèplica per l'insultant article que el senyor Josep M-
Fonolleras ens ha dedicat als mestres aquest darrer dissabte, us prego la
publicació del següent escrit.



CONILLS I FONALLERAS

En 35 anys que fa que em dedico a l’ensenyament públic en un petit poble
d’una comarca tarragonina, n’he vist de tots els colors i, tanmateix, mai no
havia contemplat per part dels periodistes de columna tanta virulència i
tanta incomprensió contra els mestres com en aquesta darrera vaga. En
gairebé cap dels seus articles es fa referència al fons de la qüestió, els
pros i contres de les famoses Bases. Senzillament, es va a per nosaltres, a
atacar el nostre dret de vaga, la nostra actitud corporativista, les nostres
formes. I es fa, a més a més, amb l’intent subtil de diferenciar entre
sindicalistes ingenus "de bona fe" (els que fan vaga) i mestres excel·lents
i assenyats (els que no en fan). Quasi res! Una de les professions amb menys
militància sindical del país, traient al carrer setanta mil sindicalistes
furibunds que "mai no trepitgen les aules"! Un d’aquests quintacolumnistes,
Josep M. Fonalleras, acaba suggerint metafòricament que "la llei de caça no
es consulta amb els conills" . En realitat, més que conills hauria de dir
conillets d’Índies, perquè és aquest l’animaló que més es podria identificar
amb la nostra història recent: loces, logses, lodes, loes, leces … totes amb
els seus corresponents reglaments i rectificacions, apuntalaments i
puntualitzacions: ara notes, ara no notes; ara conceptes procedimentals, ara
pa sucat amb oli; ara objectius curriculars, ara competències bàsiques; ara
llibres d’escolaritat, ara passem de llibres; ara Consell Escolar ara
Direcció Professional; ara fins als 14, ara fins als 12; ara 5 hores, ara 6
hores; ara fitxes, ara projectes; ara TICS, ara TACS; ara ètica, ara
alternativa; ara especialistes, ara generalistes… I vinga canvis!!! Tots
producte de la messiànica missió de cadascun dels consellers i conselleres
haguts i per haver de fer un seriós "primer intent de posar ordre en
l’organització escolar i enfocar de manera racional el futur de
l’ensenyament". Intents que no han servit més que per accentuar el fracàs
escolar, la ignorància del país, la diferència de classes, l’agressivitat de
pares i alumnes i el menyspreu de la societat cap a l’ensenyament públic. I
els mestres aguantant! Qui s’ha avaluat de tot aquest desgavell abans de
crear noves lleis i nous instruments d’avaluació? Qui ha avaluat els
polítics, psicòlegs i renovadors pedagògics que han propiciat aquest estat
de coses? Només ens faltaven alguns periodistes mossegant-nos la jugular per
no quedar-nos quiets com a conills quan la nostra empresa ens amenaça amb
una Regulació d’Ocupació! Una de les professions més intocables del país, on
qualsevol intent d’intrusió per part dels polítics és rebutjat amb ungles i
dents (Consell Audiovisual, quotes de pantalla, llibertat d’expressió,
censura prèvia, ètica publicitària ..) ens acusa a nosaltres els mestres,
una de les professions més submisses del país, de defensar privilegis
corporativistes perquè un dia, després de 20 anys d’estar calladets, se’ns
ocorre sortir al carrer a dir prou. Ja ho diuen els pagesos que hi ha una
plaga de conills, i que per estranyes mutacions genètiques són cada cop
menys submissos i més agressius. Potser sí que se’ns està encomanant el gen.
Però de moment, tothom que domina l’ecologia sap sobradament que si busca
conills, abundants, danyosos i gregaris, els trobarà a les fonolleres. I
sisplau, que no se m’ofenguin.

JOSEP-MARIA FORCADELL

Mestre