13 de maig 2008

íntim, els meus amors

s'estimen,
els estimo...
això és el màxim que van canviar el seu vestir
moda "totsaprofita"
per anar al casament de la seva cosina,
el puro els va durar el temps de fer la foto
què voleu, em cau la bava...
per cert, el barret és de propaganda...
pensar que fa sis o set anys es mataven,
que els havia arribat a dir
"quan la sang baixi per les escales trucaré
a l'ambulància, però baralleu-vos a dalt"
i ara, són l'un per l'altre
i l'altre per l'un...
i que gràcies i amb el gran,
el petit ha retornat a l'alegria...
és allò que, quan jo no hi sigui,
es tindran, segur, l'un a l'altre,
i em fan feliç.

17 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

servei de pitets 24 hores. envia 5555 amb la paraula pitet.ara i te l'envien a casa de seguida ;)

Gatot_X ha dit...

no és el primer cop que ens els deixes veure... que comparteixes el teu amor...

zel, bonica... diuen que els testos retiren a les olles... i aquests nanus tenen la mirada neta.

petons i llepades XXL!

Jobove - Reus ha dit...

vols un secret ? un servidor també és balança com tu i el Keaton !!

Anònim ha dit...

Doncs amb pitet o sense, dóna gust que et caigui la baba. Oi, noia? Farem concursos a veure qui fa el bassal més gros. Amb raó, quins nois més guapos! ja els trobo canviats des de la darrera vegada que vas penjar una foto.

Striper ha dit...

Avui tinc el dia pesim i nomes et dic bon dia.

Sergi ha dit...

Un altre post d'orgull de pares, ahir en llegia un altre en un altre blog. I és que és per estar-ne orgullós, se'ls veu dos paios ben ferms. I qui no s'ha atonyinat amb el seu germà quan érem joves? Tot passa, i queda el que és important.

robelfu ha dit...

Ja en pots estar d'orgullosa. Educar canalla no és fàcil, i fer d'ells persones responsables encara menys. M'alegro de veure que els teus esforços es tradueixen en victòries.Al mi també em passa el mateix amb la meva filla no sol se'm cau la baba se'm cau tot.
Un petonàs

Sinblancaporelmundo ha dit...

Tengo una foto de Laporta a punto de irse de patas para abajo:

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/05/14/laporta-a-puntisimo-de/

Puji ha dit...

Sol passar això amb els germans, primer hòsties amunt i avall i després, amor incondicional. Deu ser que les garrotades uneixen.

Why worry és una cançó magnífica, com la majoria de les del Knopfler.

Josep Rof Rof ha dit...

un bonic fet de vida!!!!
"íntim, els meus amors"
que us duri sempre!!!!

Carme ha dit...

res, que et pots sentir ben orgullosa zel. vaya nanos!!!!

petonàs

Una ha dit...

Y con toda la razón del mundo se te ha de caer la baba.Lo que dirían antes SON UN BUEN PARTIDO,nos dirán algunos pasión de madre ,pues sí y ¿qué? por muchas palabras que se inventen y todas las combinaciones posibles de ellas,eso que tú explicas ahí lo entendemos muy bien algunas ,es inenarrable tener hijos,verlos dia a dia crecer,cambiar y de mayores ...¡qué lujo,chica! y no sé tú pero yo,que me los llevaba a la escuela conmigo y hemos compartido tantas cosas escuela por escuela ,tengo una relación muy especial con los mios.

Anònim ha dit...

Que bonic Zel... tenir-se un a l'altre és important, la sang és la sang...

@RusKiiis ha dit...

No és d´estranyarque estiguis tan feliç...
Moltes felicitats Zel.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

a cada post d'aquests et deus engreixar 10 quilos :-) Estan ben eixerits.

Ferran Porta ha dit...

Un post especialment bonic, Zel.

Tanhäuser ha dit...

Emociones, saps?
I que se m'ha ficat una coseta a l'ull...
Petons, maquíssima.