pesada boira, espessa de ràbiatolls ennegrits de cendres
fètides aigües que abans eren clares
odis callats darrere les llàgrimes
que deixen solcs foscos
soldats d’uniforme planxat i curòs
requisen tresors per menjar-se ben sols
amb somriure de llop
i llencen la clau dels camions
a la sorra
rancis i bruts els nens s’emmirallen
en basses grisoses bullents de podrit
un tros de cama, un peu perdut
una mà erta, un cap sense ulls
ànimes soles voleien i cerquen
el cos que han perdut
entre runes
*
*
PER CERT, ÉS EL POST 300 !!!
19 comentaris:
Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!
ei!! has trobat la clau que vaig perdre... a veure si trobes el meu mobil? ;-)
Botifarrera i poetissa alhora... Una cosa no treu l'altra.
No havies d'haver cantat oros sinó passar-li al company. No sé, és una opinió personal.
Salutacions
Ostres una mica o millor dit molt negre no. Espero que no sigui el reflexe del teu anim.
La injustícia ha passat a formar part d'aquest món: ens hi hem acostumat. Sempre he pensat que sense canvi no hi ha revolució, i no hi ha canvi sense implicació.
Molta gent només es preocupa de viure tranquil·lament i deixar passar el temps a la seva caseta amb piscina i gosset. No desprecio aquesta forma de vida, només crec que podríem ser tots plegats un xic més humans.
Una abraçada!
Muy fuerte este post. he quedado muy consternada.
Besitos♥
Si hi ha ànimes soles que voleien buscant el cos que han perdut és perquè hi ha cossos que han perdut l'ànima i es dediquen a fer atrocitats. Un petó per animar-te.
Tal com diu la fada, per desgràcia, a més d'ànimes sense cos, el món és ple de cossos sense ànima. Una gran tragèdia a la què el món gira la cara per no haver-la de mirar.
Curiòs post, un conjunt que m´ha agradat molt, foto i paraules!
Petonets
Quina llàstima que un poema tant ben escrit sigui sobre coses tristes... tant de bo alguna cosa pogués canviar... tant de bo...
Felicitats pels 300!
m'ha agraddat la foto, autèntica!
un petó
Enhorabona pel 300! Una mica grisos, no?
300 ??? ... pos enhorabona !!! ... salut
Quina alegria si aquesta clau obrís l'ànima ennegrida de moltes persones.
felicitats pels 300.
petons
300! jo els vaig fer fa pocs dies. Felicitatas! Bon poema, però no me'l puc deixar entrar gaire endins avui, no és un dia gaire valent.
buf, el dit a la nafra!
petons!
Cossos erms de somnis, perquè la realitat és massa fosca!
Felicitats pels 300!!! ;)
Roser, la depressio m'esta agafant! Espero que ens penjaras un Arc de Sant Marti a un proper post!!!!
Per lluitar contra la depressio, et faig un potonas!
I felicitats pel 300e post, clar.
Un post preciós. Digne de una xifra tan significativa.
Petons, gran dona.
Publica un comentari a l'entrada