31 de juliol 2008

agosarada dedicatòria

incert camí

llueixes la pell seca com si fos finesa de nounat
migsomrius, entre teranyines de sal,
mantenint fixa la mirada,
no fos cas que la covardia s’ensenyorís de tu
si no l’enfrontes cara a cara...
i aquests teus ulls, que criden vida...
i les mans, manyaga fàcil... sents la meva?

el cos esprimatxat, la carn, un trencadís...
-tant patir, tant dolor-
fibròs de força fràgil, ferm,
ple de dolçor inabastable farcit de mil dolors
-inacabable lluita-
encuirassat, amaga el ronc profund
que et recorda cada dia qui ets, i no en defuigs...
que cada dia obres els ulls per recomençar somriures
assajats tota la nit
mentre els altres dormen
Aclariment:
Aquesta persona que veieu/no veieu, no és la meva mare. De fet podríem ser germanes.
És una persona coneguda i estimada del nostre món de blogs, a qui he tingut el goig de conéixer, una gran persona que sap sortir d'ella mateixa, malgrat tot, i pensar en els altres més que no pas faria jo, segurament, al seu lloc.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Guapa tu no tens que ensayar somriures el
l teu deu ser encantador.

Anònim ha dit...

Això és trist, però la teva tasca és impressionant :) salut :)

Anònim ha dit...

Agosarada, però tendra i am admiració. Bonica dedicatòria Zel.

Mon ha dit...

es molt maca aqusta dedicatoria, desconec a la persona a qui va adreçada però saben qui la dedica, de ben segur que n'es mereixedora

Una ha dit...

Bellísimo y conmovedor,está expresado con exactitud y,además,poéticamente¡Eres grande!

Anònim ha dit...

¿Atrevida dedicatoria? Pues a mi me pareció sublime.
Besitos y mimos♥♥♥

Anònim ha dit...

La teva mare, potser?
Vaig veure que va néixer el mateix dia que jo, però amb 32 anys de diferència.
Paraules agosarades? No. Paraules estimadores ;)

Cèlia ha dit...

Si en diposites admiració, la dipositem naltros també!

Henry The VIII ha dit...

D'acord amb els comentaris anteriors i espero que no et faci mal el cap. Kisses

Josep Rof Rof ha dit...

molt colpidora!
m'ha entrat al cor!
sols fa 13 dies que la mare ens ha deixat! aquests preciós poema em fa reviure i recordar!