04 d’octubre 2008

la foguera de les vanitats

Avui també faré enfadar a molts.Tenim un mal costum, bé, no un, de fet uns quants.
Un dels primers que se m’acut i em ve sovint al cap, es que la gent gran com jo, i d’altres, més o menys com els qui comenten als diaris, surten a les tertúlies i debats, opinen sobre llibres, escola, educació, política... actuen, pensen i opinen sobre tots els mals socials, i principalment els dels joves, estudiants, mainada i pares novells, sobre una base que donen per certa i que serveix d’argumentació i justificació a tot allò negatiu.
La vaca sagrada feta frase de moda és “els pares són els primers culpables” La segona en el rànquing és “la societat en té molta culpa” La tercera és “L’educació és un desastre” Me'n deixava una, "tots els polítics són iguals"
Pocs, jo diria que ningú, es plantegen un fet tan evident com el que la societat en abstracte no existeix, i alhora tots hi som, que els pares i els seus models no es poden de cap manera generalitzar, i tampoc els joves, ni les escoles, ni l’educació ni res de tot aquest generalisme inútil, que no dóna cap marge d’actuació i està ancorat en el fracàs com a sortida única i irremediable. Un fracàs i una inutilitat que l’únic que provoca és un desasossec i una deixadesa global com a única sortida. Finalment, donem per fet que tot és un desastre i no hi ha res a fer.
Ara teixim un fil que ens unirà amb el món polític. Quan se’ns acut alguna solució, sol ser del tipus “línia dura”, més control, més mà dura, més vigilància, endurir les lleis, cultures que primin competències per ser el millor, el més bo, el més excel.lent, treure’ns de sobre tots els problemes que ens porten els vinguts de fora que només malmeten els espais comuns, són responsables de totes les malifetes i robatoris, són culpables del baix rendiment de la resta d’alumnat, i un llarg etc.
Igualment, la solució passa per il.legalitzar, prohibir, atonyinar, tancar...
Demanem implícitament passar progressivament a un sistema repressiu, tornant amb un sentiment d’enyorança irrefrenable a allò de què “cualquier tiempo pasado fue mejor”
Paradoxalment, no acceptem (jo la primera) les actuacions dels cossos policials i de les mesures controladores i repressives de l’estat, ni les inspeccions, ni el control dels resultats dels alumnes, ni que es doni poder als directors de les escoles per controlar el seu professorat...barrejo tot posant exemples, ja ho sé.
Però tot està dins del gran retorn de fons cap al conservadurisme i el foment dels valors irrenunciables que sempre han sigut la gran raó de la dreta més dura. Ah, ja sé què em direu, que hi ha coses que són bàsiques i no estan lligades a ideologies. Cert. Però si que hi està ben lligat la manera d’aconseguir-les! Tots, i nens i joves primer que ningú, ens retornen amb la moneda i sota el mirall que els hem mostrat.
Permeteu-me doncs, que jo no participi d’aquestes propostes.
Permeteu-me dir, que no crec en el control i l’exigència sense raonament i diàleg, ni que la crítica per la crítica millori res de res.
Permeteu-me dir, que entre la gent d’esquerres i la gent de dretes hi ha d’haver una clara diferència d’orientació i de prioritats.
Permeteu-me dir que no trobo lògic pactar res per presumir d’unitat i al cap de dos minuts sortir al carrer fent d’estrella mediàtica i autoproclamar-se defensor i amo de totes les veritats, menyspreant amb supèrbia tots els qui no són “dels teus”
Permeteu-me dir que estic rebotida de tanta gent amb tanta llengua i tant carisma i tanta merda dins, que a sobre s’autoerigeixen com a únics posseidors de la veritat suprema.
Permeteu-me dir, per enèssima vegada, que hi ha d’haver una gran foguera de vanitats. Sé, que el dia que els qui ens segueixin ocupin els càrrecs, no seran tan rucs, i segurament força millor que els qui hi ha ara. Malgrat ara els trobem inútils. Però no ho són, no tots, el que passa sovint és que el nostre model podrit i malaguanyat no els interessa. I és que la nostra mirada està ancorada al passat, i del passat hem de presservar només allò invariable i vàlid per tots els temps, la veritat, la bondat, la honradesa. Que no sol ser el que ensenyem.

16 comentaris:

mai ha dit...

Mentre passava entre els núvols m'has canviat el post...
Estic d'acord amb tu amb això que dius que el control ha de ser en base al diàleg i al raonament. Crec que podríem posar molt exemples d'aquells en què les transgressions s'han fet pagar amb la mateixa moneda. Hores d'ara aquesta moneda ha quedat devaluada i ja no seveix.
Els valors que tu demanes estan enterrats per a molts. Recuperar-los costarà .
Però cal ser optimista i en la petita mesura que sigui continuar la lluita .

Striper ha dit...

No entro en mes coses pero en molts temes no existeix la veritat absoluta de fet ni una unica veritat, i per exemple en educació es aixi no crec que un sistema sigui millor o no tot depen.,,,

Carme ha dit...

Doncs penso que una foguera de les vanitats no aniria malament... no sé si quedaria algú per explicar-ho, però.

La veritat absoluta no existeix, segur, i tenim molta feina a fer, encara... i a veure si altres generacions la fan millor que nosaltres. Jo estic molt decebuda de la nostra generació (meva i teva) que ens havíem de menjar el món i no hem fet gaire bon paper. Potser ells ho faran millor.

Jo també crec en el raonament i el diàleg, però això no vol pas dir que no hi hagi d'haver un cert nivell d'exigència. Fa de mal explicar en poques paraules. Però segur que m'entens.

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Me siento muy cercano a lo que piensas y nos transmites en tu comentario.
Quizás yo esté condicionado por considerarme educador, pero los pequeños aprenden de lo que viven:
Si ven violencia, aprenderán a ser violentos; si reciben comprensión y cariño,serán más comprensivos y cariñosos. Y así sucesivamente.
Pd. Ya he aprendido a leerte en castellano.
Adeu.

rebaixes ha dit...

Zel, crec que de veritats n'hi ha una per cada u, per dir - ho d'alguna forma, ara la realitat és la que és, produida per nosaltres o per altres. I la realitat no la volem veure per que quasi sempre ens perjudica i renunciar al nostre JO, quí ho fa.
Jo em quedo amb les teves últimes frases, el demés son veritats que es veuen a favor o en contra segons conve repeteixo. Veritat no existeix, la realitat si. Anton.

dimoniet1960 ha dit...

N'hi ha tantes de coses que potser caldria cremar en una foguera per veure si de les cendres en reneix alguna cosa millor...

Gràcies per les teves boniques paraules. Em tractes tan bé en els teus comentaris que, si no estiguessim a tanta distància, potser intentaria lligar amb tu i tot..

;)

Petons i bon cap de setmana (o el que en queda)!

Tere ha dit...

Estamos en tiempos de crisis,y no me refiero a la económica,es crisis en cuanto que es cambio,evolución,los de nuestra generación(entre cuarenta y tantos y cincuenta y tantos)son los que están en el poder más o menos,si hacemos memoria veremos que en los años sesenta los puestos de poder eran ocupados prácticamente por ancianos,apareció la figura de John Kennedy todo el mundo resaltó su juventud,en España hasta que no apareció Adolfo Suárez la juventud y la mediana edad no tenía acceso al poder.A ver si aclaro mis planteamientos,los que ahora están en el poder ya no han de instaurar la democracia ni conseguir el estado del bienestar,ni universalizar la enseñanza,es decir,los ciudadanos de este país han llegado a un buen nivel de vida,a una renta per cápita de las mejores del mundo,son de un país entre los más importantes del mundo,así pues,se ha de regenerar la ideología,sobre todo la de izquierdas,no es cierto que no importen ya las ideologias de izquierdas,hay que crear una nueva izquierda que universalice los recursos,que lime las diferencias entre clases que cada día son más grandes en todo el mundo aunque no se sepa porque no es "estético" enseñar la penuria,la miseria,hay que buscar una izquierda que no ponga fronteras para repartir riqueza,para compartir beneficios.
Yo no creo que se haya hecho tan mal y no estoy decepcionada del todo con el trabajo que han hecho los políticos desde el año 1977,ni en sueños quiero volver a esas épocas,no he sido capaz ni de ver la serie Cuéntame,me revuelve las entrañas porque está tan bien hecha que parece que uno vuelve al pasado.
Los tiempos actuales presentan problemas diferentes y requieren otras soluciones.
Roser,Carme,cuando nosotras íbamos a la escuela otros muchos chiquillos faltaban a clase porque en sus casas necesitaban "brazos" para poder salir adelante.
Cuando yo empecé el instituto fue puro milagro,ya que escaseaban y la mayoría de las familias no se lo podían permitir,lo de la universidad era ya como soñar con la lotería.
Quien viviera en una ciudad quizá tendría alguna oportunidad de mejorar su vida,pero la mayoría de la población vivía en los pueblos y la vida era muy dura.Tan dura que los hombres salían de él para trabajar en Francia,Alemania,Suiza mientras vivían casi en barracones o si tenían suerte de encontrar un trabajo en alguna ciudad española acababa en una pensión de mala muerte privándose de todo para enviar algo a la familia.
Los forasteros,los extranjeros siempre se han visto como una amenaza en abstracto porque siempre tememos lo desconocido,lo diferente pero en el tú a tú,en las distancias cortas,en las escuelas la gran mayoría de las veces las personas no tienen problemas y con el trato comprobamos que somos de la misma pasta,tenemos las mismas necesidades.
Yo temo a los políticos incendiarios,a los demagogos que con cuatro frases bien ligadas convencen a las masas de peligros que sólo ven ellos para ganarse sus votos.
Tampoco creo que se hayan perdido los valores,somos miles de millones en el Planeta y los que hacen las cosas mal son muy llamativos,muy ruidosos,pero son minoría.
Recordad la solidaridad de la gente que no piensa ni un minuto en su vida y deja todo para acudir en ayuda en grandes tragedias en la otra parte del mundo.
Hay que depurar a los que manejan los centros de poder y colocar a gente decente,gente que no se corrompa,a los controladores es a quien hemos de controlar,el ser humano en su mayoría quiere paz,tranquilidad,tener su rinconcito,ayuda en la enfermedad y algo para entretenerse.
No sé si me he salido del tema.

Oswaldo Aiffil ha dit...

Ay Zel! Cómo quisiera saber catalán para escribirte lo mucho que te quiero, peeerooooo, siempre hay un pero...tu est mol maca! Besos!

Jesús M. Tibau ha dit...

Tots som els principals responsables dels nostres actes i, tot i que es tingui part de raó, no es poden esquivar responsabilitats cap als altres.
Invertir en educació i cultura és la clau

Arare ha dit...

PROHIBIT PROHIBIR!

Era una bona màxima.

Tens molta raó en moltes raons. En d'altres, potser ho hauríem de matisar. Però en essència, estic - gairebé com sempre- d'acord amb tu.

Bon diumenge!

Jo Mateix ha dit...

Per mi el pitjor de tot és que els tertulians o gurús sempre són els mateixos i que ho saben tot de tot: cantants pontificant de la violència del futbol, actors pontificant de la joventut, periodistes pontificant sobre la violència de gènere, capellans parlant sobre el sexe, etc. Sembla que al nostre país no hi ha ni filòsofs ni economistes ni antropòlegs ni sociòlegs, etc, i que tot està fet perquè els mitjans, que creen opinió, estiguin en mans dels més garlaires, esotèrics o extravagants respecte dels temes en qüestió. Hi ha un excantant de Sopa de Cabra que ja només li falta, no opinar, sinó pontificar, sobre la bossa dels cangurs d'Austràlia. Però ja se sap, qui fa un cove fa un cistell.

Cèlia ha dit...

Després de llegir el comentari de la Carme, m'ho ha tret de la boca al 100%, per tant, només puc dir Idem!!!! I que jo també confio en les noves generacions...

Mon ha dit...

totalment d'acord amb tu....i que s'emprenyin que mes feina tindran
molt petons ....
( queda tanta feina a fer)

Henry The VIII ha dit...

Jo Zel, quin peasso post. Jo aquí "esgrimiéndome las neuronas" (que diría la Belén Esteban, si no em falla la memòria) per a fer un post i tu anant al centre de la qüestió d'una forma prolífica i amb estil.

Petooons SuperZel

Julia ha dit...

Hola Zel,
Totalment d'acord amb tu.
Si només fossim capaços d'acceptar les nostres responsabilitats i així intentar posar remei a les nostres mancances, en lloc d'anar pel món culpabilitzant als altres i sense reconèixer les nostres faltes, otro gallo nos cantara. Però es clar, no podem anar sempre enfadats, així que estic totalment d'acord amb tu i en respectar el teu dret a cridar que estàs fins al monyo de tantes coses, però sé que després et tranquilitzaràs i seguiràs sent la gran persona, comprensiva i solidaria que estic segura que ets.

Una abraçada, amiga.

skorbuto ha dit...

Primer et demano disculpes per comentar tan tard, vaig de corcoll darrerament.

N'estic d'acord amb tu, sovint m'he encarat a algú que feia servir algun tipus de frase d'aquestes, sobretoto quan deien allò de "el jovent està podrit."

Tanmateix hi ha una cosa que em rebenta i és la falera per fer lleis, lleis millors o pitjors però que el pitjor que tenen és que es porten a terme a mitges, que tenen més de facana que d'intenció.

Per exemple l'ordenansa de civisme Barcelona, tractar d'evitar la prostitució de carrer a base de coacció sense conseqüencies.

O amuntegar els emigrants "il·legals" durant un perìode per després deixar-los marxar. No m'agrada la idea de retornar-los, però és pitjor el que es fa ara que el tornar-los ja, sense més espera. Si hem de ser dolents siguem-ho per activa no per deixadessa. I si hem de ser bons, canviem la llei i donem-los una oportunitat, amb papers, formació i informació.

Altra tema seria el que passa als camps de futbol amb penyes violentes. Tan difícil és dir-los NO ENTREU, siguin boixos nois, brigadas blanquiazules, o encefalogrames plans associats.