He posat un pastís ben gros, perquè m'he emocionat amb tants bons desigs...
Gràcies a tots per passar i deixar una paraula, que la sé sentida i no pas baldera.
He tingut un dia normalet, no he dit res als nens, demà és el meu sant i farem xerinol.la el divendres. He parlat amb el meu fill i semblava el joc del petons perduts.
I tot avui he anat pensant en coses passades. Què ho fa que hi ha dies que et sents melangiòs?
He recordat sense èxit la meva iaia, que m'explicava una rondalla rimada del "País de Xauxa", que mai recuperaré, perquè he buscat i buscat i no en surt res que s'hi assembli.
M'he passejat cap al tard per la plaça de la Vila, m'he assegut al cafè a mirar l'ajuntament i les porxades, mentre s'anava fent fosc, i he recordat que quan vaig començar a treballar, no tenia carnet i em quedava a dormir a dispesa amb la Sra Elvira, que encara passeja la seva alçada elegant pel poble, però poc se'n recorda d'aquella mossa que s'enyorava a la nit. I d'això fa tants anys... Quan he arribat a casa, en Miquel m'ha dit tot seriòs que sí, que per ell i la botiga també han arribat les vaques magres. I m'ha passat pel cap allò que de vegades sents de la gent gran, tota la vida treballant per acabar patint encara amb un minço sou de jubilat.
Osti, això no pot ser un post d'aniversari. Esborrem-ho tot i mengem pastís. Demà serà un altre dia.
34 comentaris:
Ostres... m'he quedat sense paraules, és el teu dia, ple de coses bones com sempre ens aportes... per molts anys, he agafat un trosset molt petit que amb el gran cor que tens, són molts els que han de venir a buscar-ne i no voldria pas que es quedessin sense...
Continuo pensant que els "atacs" de melangia són preciosos, malgrat que puguin fer-nos caure alguna llàgrima.
Que estiguis molt bé, guapíssima!
No em parlis de dia jo porto un costipat de collons.
No em parlis de dia jo porto un costipat de collons.
Un dia ens faràs plorar... d'alegria com avui. Serem prudents una engruna de Pau i Amor que és el meu lema si que l'agafaré, per que en portés dins teu de sobres per a tots. I aquest aplaudiment que sento com un airet dolç i consolador, r/e/s/o/r. Anton
Per molts anys i gràcies, jo també te'n prenc un trosset d'aquest pastís.
Una abraçada Zel!
Ets tan bonica com el teu nom, Roser
Un trosset de pastís i a celebrar-ho, faré com el Cesc, petit, per a repartir-lo millor. Petonets.
Felicitats,una abraçada.
Com el Cesc i la Carme... un trosset petit, que segur que això s'omple :-))
Mmmmmmmm què bó!!! :-))
I demà el Sant!!... A veure si demà aquesta melanconia deixa pas a un dia ben animat!!
Abraçaaaaaaaades!!!
un petó i gràcies per compartir pastissos i pensaments
Per molts anys! I que en facis molts més! El pastís deliciós a la vista, ensucrat, com els bons propòsits.
Zel, et desitjo el millor regal que puguis pensar i en companyia de tots els qui estimis. Estic molt content d'haver-te conegut malgrat sigui en aquestes condicions tan virtuals. Gent com tu feu molta falta en aquest món. Aportes alegria, bones sensacions i ganes de viure. Un petonas ben fort i per molts anys!!!
Va, que ahir no vaig llegir el post, però ho he fet avui, i m'ha agradat molt. I ara encara sóc a temps de felicitar-te (encara que pels pèls), i felicitar a ton fill. Per molts anys pels dos, i publico que se m'acaba el diaaaaaa!!!
Muchas Felicidades y gracias por esa tarta tan apetecible.
Un besote
Me n'agafo un trosset de la part inferiot dreta. Gràcies! Què vols que et regali? De la resta ja en parlarem un altre dia, potser demà.
jo prefereixo els aniversaris però amb la gent propera també celebrem el sant. Felicitats!
Anava a agafar un símbol de la pau però prefereixo una margarideta :) Gràcies.
Hi faig una mossegada i et deixo uns petons, ara per al Sant. Felicitats!
Querida Roser!!!
Muchas felicidades!!!
Espero que puedas vivir con intensidad los momentos que la vida ofrece.
Que la nostalgia no te lastime como a veces lo hace.
Te recuerdo siempre!!!
Besos
Adal
Estamos vivos Roser y
eso no tiene precio en este mundo que por momentos se cae a pedazos.
Vivamos ROSER!!!
mmmmm! pastís per esmorzar! que bé! gràcies bonica de les boniques!! nyam!
i que la dolçor t'acompanye sempre.
SuperZel, moltes felicitats bandida!
Aquests dos darrers posts molt emocionants. No m'estranya veure tots aquests comentaris tan macos.
Doncs això, que m'agafo un bocinet de pastís. Petonets i per molts anys.
Zel,vine acostat a la pantalla venga...muaaaaaaaaaaaaaaac una besada ben forta, guapa....
i aquests pastís florwerpowers es fantàstic venga un tros per celebra-ho.
Hola bella!
Los recuerdos y a ellos unidas la melancolía muchas veces son maravillosos.
Yo por ejemplo disfruto tanto de ellos y trato de explicarlos a quien me quiera escuchar, a veces me los explico a mi misma y lloro y rio con ellos.
Es parte de nuestra historia, de lo que somos, de relativizar la vida al retroceder y saber que pasara lo que pasara siempre volvia a salir el sol.
Siempre que quieras explicar historias aquí me tienes para escucharlas.
Y felicidades además!
Un abrazote
Ep! Doncs moltes felicitats també pel Sant. Això està bé.. aniversari i sant seguits, doble celebració!
Ah.. i mira't el correu de la UOC que igual hi trobes alguna sorpresa en forma de salutació.
;)
Petons!
El pastís és molt bo..
:)
Eeeiiiiiiii, ... pau i amor … sense un, no pot existir l´altre, i que sigui per mols anys
Una abraçada
Per molts anys Zel! Una abraçada des de Girona.
Moltes felicitats! Espero qu estiguis més bé!
Una abraçada des de Hèlsinki!
Felicitats dobles, doncs! Gràcies pel pastís i un petonet.
Felicitats dobles, doncs! Gràcies pel pastís i un petonet.
PER MOLTS ANYS !!!! I un munt de petons!!! Normalment no em menjo pastissos (hum, hum) però com que aquest és el teu, me'n prendré un trosset . Es ben perquè ets tu, reina!!! (No, l'altre, el gran, sisplau :D)
Nena! Per molts anys, i a veure si ens animem una mica que això no pot ser!
Publica un comentari a l'entrada