11 de novembre 2008

vaga, i les misèries de les paraules...

Opino, perquè vull, que quedi clar, però m'he ben assegurat de dir el que diré.
Els punts 2, 3 i 4 del full d'USTEC (del que opinen que és motiu per anar a la vaga)
2. Estableix un model d'autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l'autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip.
3. Defineix els directors/es dels centres públics com a "personal directiu", amb règim jurídic específic i els permet de seleccionar, avaluar punitivament i nomenar el professorat.

4. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals que deixen una porta oberta a l'arbitrarietat i al clientelisme.
Els retalls de l'articulat de la nova llei, que la mateixa Rosa Cañadell explicita en una entrevista i que, segons ella, justifiquen els punts anteriors:
“La direcció dels centres està habilitada per intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre”
“Correspon al director o la directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:
f) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les seves successives modificacions.
i) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i altre personal destinat al centre”
“En funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, la direcció dels centres públics proposa al Departament llocs docents per als quals és necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent”
“L’estructura de les retribucions complementàries del personal funcionari docent és la següent:
a) Complement general docent,( ...) Aquest complement s’aplica transcorreguts tres anys d’activitat professional docent. Mentre no s’assoleixi aquesta condició, el professorat té assignat un complement de formació inicial, alternatiu al complement general.
b) Complement de carrera professional per grau personal.
c) Complement de lloc de treball o funció docent, en atenció a l’especial dificultat tècnica, especial dedicació o responsabilitat, per tal de retribuir la major dedicació al centre, la innovació i recerca educativa i la implicació en la millora dels rendiments escolars”
Deixo a la vostra capacitat d'anàlisi els arguments i el que es proposa.
Jo només tinc un argument, i és de vida. Qualsevol ens, públic o privat, està sotmès a valoració.
Una gran majoria de directors i d'equips directius s'han queixat llargament de què les seves competències reals no els permeten actuar en casos de provada incompetència, conflictes, maneres de fer i treballar d'alguns docents, encara que la seva tasca sigui contrària al projecte educatiu del centre, encara que vagin a la seva bola, encara que hi hagi queixes o problemes amb la resta dels companys, encara que sigui provat que convindria un toc. Normalment sempre s'ha de recórrer a Inspecció. I compte el que en resulta.
Una gran majoria de directors agraeixen que segons els seus alumnes i centre, puguin fer una demanda d'un perfil determinat de docent. Posem per cas que tenim conflictes de disciplina i necessitem mediació, o més hores de dedicació dels EAP, o compartir tutories,... el nou marc legal permet fer-ne la demanda. Posem per cas que ens calen especialistes en TIC, pel nostre projecte d'actualització docent i de treball de competències, llavors podem fer la demanda. Si ho compliran o no, ja són figues d'un altre paner, però hi ha el camí encetat.
Enlloc es parla d'actuació punitiva, més aviat sóc jo qui ha posat l'exemple, que molts tenim al cap. Però la llei parla d'avaluar el personal docent. No basen sempre l'èxit del treball en avaluar els alumnes? No parlen sempre en funció del que rendeixen per definir el terme fracàs escolar? Il.lús aquell qui cregui que els únics que participen en això són els alumnes. Els docents som l'altra meitat de la taronja en una classe, bé hi devem fer alguna cosa, no? Us ho dic per experiència de molts anys, molts pocs mestres acceptem ser avaluats.
I el que ells consideren una desregularització de les relacions laborals, arbitrarietat, clientelisme..., està relacionat amb el règim d'incentius per motivar la formació docent, recerca i innovació i millora dels rendiments. I això, em sembla que ho desitgem tots, o no?
El comentari, evidentment, és pels punts que surten al full de convocatòria que esmento, i per les contrapartides de l'articulat de la LEC. Clar que falta inversió, i més professionals i tot el que volgueu. Però a cada cosa el seu nom.
Afegit:
En un dels comentaris, un simpàtic anònim, em retreu el meu lloc de treball.
Ningú té cap dret a posar-se al lloc on treballo, però sí que penso que conec prou la meva pròpia vida, (i les situacions diverses) per saber què em va portar a treballar on treballo. Els meus fills sempre han anat a l'escola pública, i aquest és el meu ideal. Això no treu que jo no sigui una persona prou capacitada per veure els pros i els contres del sistema global d'ensenyament. Això no treu que la meva opinió sigui tan valuosa com les altres.
La realitat és que al govern, li costa molt menys una plaça escolar i un sou d'un mestre d'una escola concertada, per això les manté, aquest i tots els governs. Ideal? No, evidentment. Repeteixo, jo sé quin tipus d'escola desitjo i vull.
Però la meva escola ideal, la defineix el compromís dels docents, la seva vàlua i dedicació, les seves ganes reals d'estar pels alumnes a les dures i a les madures. A la nostra escola tenim tot tipus d'alumnat, i més que en voldríem. Diversitat és riquesa, intercanvi i reptes. No poso cap model, no n'hi ha, hi ha bons i mals professionals arreu. Ara, fer bandera de coses com "la privatització" de la direcció i del sistema posant d'exemple la possible municipalització de serveis com ara la franja 0-3 anys, l'escola d'adults... és enredar la gent. El moviment de renovació pedagògica més important els darrers anys va ser a Itàlia en les edats primerenques, sobretot a la zona de Reggio Emilia. I tota la gestió i suport és i era municipal. I què, que no és un servei públic? A Barcelona, l'Escola d'Expressió i Psicomotricitat, que ha format molts docents d'arreu del món, és de competència municipal. I què? Que no és un servei públic?

24 comentaris:

Striper ha dit...

Noia m'ho llegit dos cops i crec que estic d'acord amb tu. Jo no crec que incompetens i gent desmotivada o sense interes a la seva feina tingui que quedar amagada darrere de res.

Mon ha dit...

Caram ets una crack.... un petó

storico ha dit...

Zel:

Com a company de professió estic completament d'acord amb tu

Estic cansat de discutir i parlar de tonteries mentre ningú actua a nivell pedagògic

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Pot ser ho he entès al revés , però si no vaig equivocat crec que ets molt valenta, jo opino igual que tu. Mai hi ha un mal mestre, sempre és l’alumne el que no si aplica prou.
Desconec la llei, avui a la biblioteca municipal me’n he assabentat de la convocatòria de vaga, vaga per part dels alumnes, està clar que induïts pels mestres.
Crec que l’Ernest Maragall és el millor Conseller que hi ha actualment a la Generalitat, i som de diferent color polític. També crec que el grau d’implicació d’alguns mestres vers la seva feina és el mínim i ho he pogut comprovar repetides vegades . També crec normal que els mestres que realment esteu compromesos amb la vostra feina vos reboteu en contra d’aquets personatges.
Espero que per opinar tant objectivament, no et provoqui cap problema.

Anònim ha dit...

NO VIVIM TEMPS DE DIR VERITATS,CAL DIRLAS,PERO POTS RECULLIR PROBLEMAS. UNA ABRAÇADA JUGANT AMB B........

Anònim ha dit...

Expliques uns punts i no expliques els altres, no parles que ets d'escola concertada i que aquesta llei afavoreix la privatització de l'educació, no parles que els de la pública tenim molt més immigració que vosaltres i per tan anem formant guetos segregats de niños bien (els vostres) i nens de classe baixa (els nostres)i bl bla bla....
tu deus ser dels sindicats CCOO i UGT que no estan d'acord amb la llei però creuen que no es pot anar a la vaga , que l'educació necessita del treball de cada dia, que calen mobilitzacions de tothom i prou. Els d' USTEC ho tenim molt més clar.

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Hola Zel:
Vaya tema que nos traes.
Te aseguro que no sabía nada de tus ideas. Desde que te leí la primera vez, supe que congeniábamos. Como soy también maestro, tengo algo que decir:
Demasiado corporativismo, demasiada burocracia, demasiadas "pamplinas"...¿Por qué será que los maestros tememos tanto la evaluación de nuestro trabajo. A mi no me asusta eso. Si no hago algo bien , me gustaría mejorarlo.
Bueno, en Andalucía estamos atareados con la Ley de Calidad de la Enseñanza. Sólo un 33 % del profesorado se ha sumado a ella. El argumento oculto: No queremos que se nos evalúe, aunque perdamos dinero.
Cuenta como sigue la historia.
UN beso

estrip ha dit...

només em pregunto: l'escola actualment funciona?

s'ha de canviar alguna cosa?
Hi ha una LEC, hi ha alguna altra proposta?
Iniciativa està a favor de la vaga. tenen solucions a part d'estar a favor de la vaga o en contra de la llei?

I els sindicats? en fan una interpretació negativa de la llei per conveniència? o és realista la interpretació?

moltes preguntes eh! i tantes respostes diferents....
és evident que un canvi si que cal.

pere ha dit...

Bé, aquesta llei que proposen ja fa anys, fa no fa, que funciona als USA i altres països. Em veig incapaç de deixar en un comentari la meva opinió, seria una frivolitat per part meva pretendre resumir un debat que entenc que ha de tenir rèpliques i contrarèpliques que potser permetrien un xat, però encara millor una trobada.
Quan a la vaga, el mot aplicat a un sol dia no l'acabo d'entendre. En tot cas és una jornada reivindicativa, un avís a qui sigui, etc. Les coses ja no són el que eren.
Potser algun dia en parlarem a poc a poc de tot plegat

Marc ha dit...

Benvinguda a les lluites sindicals...
si no combregues fil per randa amb les seves rodes de molí... aleshores som traïdors, dretans de merda, reformistes acollonits o señoritos bien... de fet et diran de tot.
Entenc que en aquest post poses en evidència algunes de les reivindicacions de l'USTEC com a passos en fals, manca de responsabilitat, si se'm permet l'expressió. I en conseqüència, doncs, se't fa dífícil (per dir-ho d'alguna manera) donar suport a la convocatòria d'USTEC. Estic absolutament d'acord amb el que planteges.
Personalment, entenc que la LEC ha de superar la doble xarxa escolar perquè totes les escoles tinguin els mateixos deures i les mateixes obligacions, així com enfortir el caràcter públic de l'educació. Els interessos particulars d'algunes butxaques n'hauríen de restar al marge. Si de cas, plantejar-se la reconversió en escola privada. Però molts saben que la seva mediocricitat no els permetría sobreviure sense concerts. Nogensmenys segueixo creient que no es pot perdre de vista que la missió de l'administració pública és oferir una educació pública i de cualitat per a tothom, independentment de la seva idiosincràcia d'origen.

En fí, això és el que he entès i el que penso (de fet, va molt en la línia del Partit). Potser vaig errat.

Assumpta ha dit...

Jo no hi entenc gens ni mica del tema, però mira, he llegit molts comentaris teus en que parles de l'escola i coses que feu i no en tinc en menor dubte de lo vocacional i compromesa que hi estàs amb la teva feina... per tant, estic segura que deus tenir raó...

Serà un comentari infantil, potser, però és que, quan no entens d'una cosa, és millor que parlin els que sí que hi entenen...

En tot cas, creuo els dits perquè el resultat final sigui bo per a tothom (nens i mestres)

mai ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. Crec que a l'escola s'ha de treballar en equip i tothom s'hi ha d'implicar. " a mi no em toca " és una frase que sovint se sent a les escoles per part de personal afincat a la SEVA cadira,la SEVA aula ,els SEUS nens. Si això ha de servir per a què es trenquin aquestes dinàmiques . Endavant!! ...

naturline ha dit...

Fantástico relato redacta usted preciosamente bien felicidades, tiene usted un lector fiel, fantásticas ilustraciones, muchas gracias por los post que nos a dejado.
Reciba un afectuoso saludo.
Natur Line

nimue ha dit...

doncs mira, la meua escola ideal s'assembla molt a la teua.
Jo demà no faré vaga i ja m'agradaria que en les escoles públiques (on jo treballe però també he treballat a concertades)hi hagués una mica més de control, una mica més de reciclatge i una mica més de bona gestió interna.

Estic segura que la majoria dels profes i mestres fem les coses de la millor manera possible, i ens reciclem i ens preocupem per l'alumnat i fem per gestionar l'aula de manera sensata. Però també hi ha molta incompetència i cada dia ho veig i me'n puge per les parets perquè ningú els diu res i al final ho paguem tots.

Tinc la sensació que els sindicats només ens expliquen una part de la història i no m'acaba d'agradar que em manipulen ni per un costat ni per l'altre.

dimoniet1960 ha dit...

Per als qui ens ho mirem des de fora resulta una mica complicada d'entendre tota aquesta problemàtica. Per això és important conèixer la diversitat d'opinions i plantejaments de les persones que ho viviu més directament.

Crec que, després de llegir el teu post, entenc una mica més aquesta problemàtica. No del tot, però sí una mica més...

:)

LlunA ha dit...

uiuiuiui això m´ho he de llegir amb calma, no estic al dia!!

Josep ha dit...

Hom ja no sap a qui creure's.

rebaixes ha dit...

Un dia ho vaig dir aquí mateix. La neta gran em va dir - jo no soc mestre ni res d'això, he cuidat i cuido polls - quan per la nit tenim el costum de repasar-ho tot, si ens ho expliquessin com tu. Tu havies de ser mestre.
Vosaltres sabeu el problema si va a la dereta, esquerra, dalt o baix. És una professió i s'ha de sentir, o si no... Segurament que surto del test per que no conec l'entorn i si examinèssim els mestres. parlaria massa i no em convé... Anton. Responsabilitat per a tots,TOTS.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s'escurcin els dies te'm faràs més
present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

fà cinc anys que ens va deixar
fins sempre Miquel

GAVILAN ha dit...

Amb dos co...pebrots!!, si senyora; a les coses pel seu nom.
Jo no em posaré en el lloc del teu treball, perquè ja ho vaig fer una vegada i gràcies a tu i a altres companys vaig sortir de alli amb el cap amont, malgrat tot...
Jo estic a favor de l'escola pública i laica i les privades que es financin soles i que lliurement, qui vulgui, pagui per anar a elles; però atenció, a homologar les aptituds en la pública i segons els canones oficials ad hoc. I per descomptat, a favor de la qualitat de l'ensenyament, amb les dues parts de la taronja a avaluar.
Vivan la Misiones Pedagógicas y la Institución libre de Enseñanza!! Que vol dir renovació, l'escola al carrer, implantada a la vida, collons!!

petons
epi

Anònim ha dit...

Un xec per cada nen, els pares que triin escola segons els seus ideals, ja n´hi ha prou d´adoctrinaments, no es predica que en la diversitat hi ha la riquesa. Una empresa que no te competencia no es competitiva, actualment l´escola volen tanta igualtat está fracasan.

gavilán ha dit...

Un'altra cançó per tu, estimada:

Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.

I el pas del temps, hores repetides,
va llaurant la pell cada cop menys lliure.
Sense guanyar res, perdre un tros de vida,
i anar cap al llit fent veure que es somnia.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa...

I aquesta cadira coixa i atrotinada,
els vells finestrons i la llarga escala
són la gran mentida, perdre l'esperança.
Per això m'aixeco ara que puc encara.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa...

Epi

- assumpta - ha dit...

Jo no sóc mestra ni tinc nens a escola, però si tenia cap dubte ... et dic que s'han esvaït !!!
Ets valenta i ets admirable Zel i caldria que alguns prenguèssin bona nota.

PD: Per cert, FELICITATS també per haver estat escollida Bloc del Dia !!! M'alegro moltíssim, t'ho mereixes !!! Un petonet.

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, precisament tenia in mente preguntar-te sobre el tema però tu et mulles i comentes. I la veritat és que m'ho hauré de rellegir ja que és profundíssima.

Més avall he llegit coses molt maques. I encara més avall una versió de My Sweet Lord que havia escoltat però no vist en video.


Molt maco Zel.

Respecte al teu lloc de treball qualsevol dels qui t'hagin llegit en aquest blog ni que sigui un parell de vegades no pot tenir cap dubte que t'apassiona i que el fas genial. Retreure't el lloc de treball? Fico la mà al foc que al teu lloc de treball tothom com tu i seria per a aplaudir amb les orelles.

Kisses!!!!