vaga, i les misèries de les paraules...

Opino, perquè vull, que quedi clar, però m'he ben assegurat de dir el que diré.

Els punts 2, 3 i 4 del full d'USTEC (del que opinen que és motiu per anar a la vaga)

2. Estableix un model d'autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l'autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip.

3. Defineix els directors/es dels centres públics com a "personal directiu", amb règim jurídic específic i els permet de seleccionar, avaluar punitivament i nomenar el professorat.

4. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals que deixen una porta oberta a l'arbitrarietat i al clientelisme.

Els retalls de l'articulat de la nova llei, que la mateixa Rosa Cañadell explicita en una entrevista i que, segons ella, justifiquen els punts anteriors:

“La direcció dels centres està habilitada per intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre”
“Correspon al director o la directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:
f) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les seves successives modificacions.
i) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i altre personal destinat al centre”

“En funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, la direcció dels centres públics proposa al Departament llocs docents per als quals és necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent”

“L’estructura de les retribucions complementàries del personal funcionari docent és la següent:
a) Complement general docent,( ...) Aquest complement s’aplica transcorreguts tres anys d’activitat professional docent. Mentre no s’assoleixi aquesta condició, el professorat té assignat un complement de formació inicial, alternatiu al complement general.
b) Complement de carrera professional per grau personal.
c) Complement de lloc de treball o funció docent, en atenció a l’especial dificultat tècnica, especial dedicació o responsabilitat, per tal de retribuir la major dedicació al centre, la innovació i recerca educativa i la implicació en la millora dels rendiments escolars”

Deixo a la vostra capacitat d'anàlisi els arguments i el que es proposa.

Jo només tinc un argument, i és de vida. Qualsevol ens, públic o privat, està sotmès a valoració.

Una gran majoria de directors i d'equips directius s'han queixat llargament de què les seves competències reals no els permeten actuar en casos de provada incompetència, conflictes, maneres de fer i treballar d'alguns docents, encara que la seva tasca sigui contrària al projecte educatiu del centre, encara que vagin a la seva bola, encara que hi hagi queixes o problemes amb la resta dels companys, encara que sigui provat que convindria un toc. Normalment sempre s'ha de recórrer a Inspecció. I compte el que en resulta.

Una gran majoria de directors agraeixen que segons els seus alumnes i centre, puguin fer una demanda d'un perfil determinat de docent. Posem per cas que tenim conflictes de disciplina i necessitem mediació, o més hores de dedicació dels EAP, o compartir tutories,... el nou marc legal permet fer-ne la demanda. Posem per cas que ens calen especialistes en TIC, pel nostre projecte d'actualització docent i de treball de competències, llavors podem fer la demanda. Si ho compliran o no, ja són figues d'un altre paner, però hi ha el camí encetat.

Enlloc es parla d'actuació punitiva, més aviat sóc jo qui ha posat l'exemple, que molts tenim al cap. Però la llei parla d'avaluar el personal docent. No basen sempre l'èxit del treball en avaluar els alumnes? No parlen sempre en funció del que rendeixen per definir el terme fracàs escolar? Il.lús aquell qui cregui que els únics que participen en això són els alumnes. Els docents som l'altra meitat de la taronja en una classe, bé hi devem fer alguna cosa, no? Us ho dic per experiència de molts anys, molts pocs mestres acceptem ser avaluats.

I el que ells consideren una desregularització de les relacions laborals, arbitrarietat, clientelisme..., està relacionat amb el règim d'incentius per motivar la formació docent, recerca i innovació i millora dels rendiments. I això, em sembla que ho desitgem tots, o no?

El comentari, evidentment, és pels punts que surten al full de convocatòria que esmento, i per les contrapartides de l'articulat de la LEC. Clar que falta inversió, i més professionals i tot el que volgueu. Però a cada cosa el seu nom.

Afegit:

En un dels comentaris, un simpàtic anònim, em retreu el meu lloc de treball.

Ningú té cap dret a posar-se al lloc on treballo, però sí que penso que conec prou la meva pròpia vida, (i les situacions diverses) per saber què em va portar a treballar on treballo. Els meus fills sempre han anat a l'escola pública, i aquest és el meu ideal. Això no treu que jo no sigui una persona prou capacitada per veure els pros i els contres del sistema global d'ensenyament. Això no treu que la meva opinió sigui tan valuosa com les altres.

La realitat és que al govern, li costa molt menys una plaça escolar i un sou d'un mestre d'una escola concertada, per això les manté, aquest i tots els governs. Ideal? No, evidentment. Repeteixo, jo sé quin tipus d'escola desitjo i vull.

Però la meva escola ideal, la defineix el compromís dels docents, la seva vàlua i dedicació, les seves ganes reals d'estar pels alumnes a les dures i a les madures. A la nostra escola tenim tot tipus d'alumnat, i més que en voldríem. Diversitat és riquesa, intercanvi i reptes. No poso cap model, no n'hi ha, hi ha bons i mals professionals arreu. Ara, fer bandera de coses com "la privatització" de la direcció i del sistema posant d'exemple la possible municipalització de serveis com ara la franja 0-3 anys, l'escola d'adults... és enredar la gent. El moviment de renovació pedagògica més important els darrers anys va ser a Itàlia en les edats primerenques, sobretot a la zona de Reggio Emilia. I tota la gestió i suport és i era municipal. I què, que no és un servei públic? A Barcelona, l'Escola d'Expressió i Psicomotricitat, que ha format molts docents d'arreu del món, és de competència municipal. I què? Que no és un servei públic?