07 de febrer 2009

convalescència

Ja està. Hospital de dia, intervenció "mesniscectomia parcial menisc extern i intern". Dit i fet. I una merda!!! Vist després de dos dies, (avui és el tercer de quietud), m'he atrevit a canviar de casa i anar al meu ordinador,(perquè el meu ja no és meu, de fa un parell d'anys és patrimoni exclusiu dels meus fills).
Algú m'havia d'haver avisat de tot el que comporta una cosa així. L'espera, d'allò més psicodèlica, en un passadís ample, llarg, on dos desgraciats compartiem estona, amb gorret i peücs verds de plàstic, ensenyant el cul, i aguantant a la falda la paperassa i la carpeta metàlica. Una barra llarga, uns graons de metall plegables i una "camilla" sola, esperant un ocupant. Després van venir a buscar el noi, que no va poder evitar ensenyar el cul afaitat. "Tranquil, -li vaig dir...-aviat ens tornarem a veure, anirà bé" Avorrida i frenètica, em vaig posar a fer bogeries amb la cadira de rodes. Heu vist "4ta Planta"? Això, ja sé maniobrar, aparcar, rodar, aixecar rodes...
La punxada a l'esquena, una joia, no me'n vaig ni adonar. La intervenció, una experiència...veure els bocins de menisc voleiant com meduses o algues cremoses, els teus ossos per dins, els aparells fent neteja, llimant, tallant sense sentir res, i mentrestant, els metges parlant de dies de festa, torns, aventures diverses... Total, algun mecanisme intern s'ha de posar en joc quan fas una feina hospitalària, per no caure en una profunda depressió. Tot bé, es conserven els meniscs, que s'han retallat.
Fins que, ja a la sala esperant amb els altres que passés l'efecte de l'anestèssia, amb la pressió pels núvols dels nervis que tenia (i tinc) m'adono que vaig molla.
-"Osti, -penso- m'he pixat a sobre???" Ve la infermera i li dic, i va ella i riu, -"I tant, la bufeta s'omple i no hi ha control dels esfínters, això va bé, així s'elimina l'anestèssia, dona... normalment la gent té el problema contrari i no els deixem marxar fins que no han fet pipí, encara que ja es notin les cames..."
Merda podrida, tres hores pixant-me cada dos per tres, que sóc pìxanera de mena, et deixen allà sense calces, amb un protector, i notes amb la mà que... coi, que aquell cul no és teu, ni les cuixes, just un pessigolleig als peus per dir-te que potser sí que comences a ser un cos sencer, que no controles... Casumlamerda, fins les onze de la nit no vaig poder marxar, amb un bolquer improvisat, robant un protector per no mullar-me els pantalons ni el seient del cotxe...
Quines misèries, voleu creure que el que menys em preocupava era el genoll? Només arribar a casa i poder-me rentar...Un gran record. Ecssss.

32 comentaris:

Striper ha dit...

Una experiecia no gaire agradable per el que veig , ara a recuperarse guapa.Un peto

Sergi ha dit...

Sort que això d'aquí poc serà una anècdota sense importància, però reconec que és un mal tràngol. Et desitjo una recuperació ràpida i que aviat puguis córrer amunt i avall, encara que ara que domines la cadira de rodes...

merike ha dit...

Una recuperació veloç!
Serà aviat millor.
El teu amiga finlandesa és molt pitjor.

Príncep de les milotxes ha dit...

Ànim joia, em sembla que vaig darrere teu. M'ho pensaré molt i molt; dimarts vinent tinc visita al metge... Supose després scanner, tornar a consulta i decisió... Ja et contaré i pensaré amb tu; però això de pixar-me damunt és prou per no operar-me; si puc fer trampas, m'ho pensaria.

Una ha dit...

¿Es la primera vez que pasas por quirófano? La verdad es que cuando el hospital acaba convirtiéndose en una segunda casa todo eso va perdiendo importancia.¡Qué poquilla cosa se siente uno allí,a merced del personal sanitario!.
'Feliz recuperación!Un abrazo

Carme Rosanas ha dit...

Apa! Ara sí que ja està! Encara que la teva aventura hagi estat no massa agradable. A fer bondat, eh? La recuperació és important! Una abraçada, maca!

Assumpta ha dit...

Bentornada, Zel :-))

El més important és que ja estiguis a casa i que estiguis bé.

El genoll ara és lo primer :-))

Dit això, estic al·lucinant... Quines coses més rares!! Quin hospital és que funcionen axí? No m'estranya que et sentissis malament, incòmoda i tot...

Quan em van operar del menisc em van baixar al quiròfan amb la bateta aquella i la roba interior i a tothom igual... si era el GENOLL el que havien d'operar!!

Un cop començada la operació la cosa es va complicar (però això no t'ho vaig voler explicar abans que t'ho fessin a tu per no espantar-te) i van haver d'afegir anestèsia a la "local" que ja duia i adormir-me del tot, ja que van trobar uns teixits anormalment inflamats i s'havia de treure mostres... Això no s'ho esperaven i va ser un canvi "sobre la marxa".
Doncs en total va ser una intervenció d'unes dues hores... després em van portar a l'habitació ja desperta i quan vaig tenir ganes de fer pipi, ho vaig dir i una infermera em va ajudar...

Vaig haver de passar una nit a l'hospital, que el meu marit es va quedar amb mi... i tot "normal"...

Mai havia sentit el "mètode" aquest de deixar que la gent es fes pipí a sobre... i marxar havent de pispar un protector... De veritat que al·lucino!!!

No m'estranya que el Príncep de les Miloxes s'ho repensi :-)

Jo els hi faria una queixa... (no seria cosa de les infermeres? per estalviar-se la feina d'ajudar-te cada vegada...) Ho dic perquè jo he passat per quiròfans diversos i n'he conegut de molt maques... però també cada "bruixa" que déixa-les córrer!!

Bé, ara a descansar, a llegir, a bloggejar :-))

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

I que hem de dir, doncs que me’n al•legro molt que hagi anat tant bé. Veus nena com no en hi havia per tant?.
Res, que et recuperis aviat.
Molts petons.

assumpta ha dit...

M'alegro que l'intervenció en sí hagi anat bé i que ara ja sigui qüestió nomès de fer bondat i de deixar-te mimar mentre fas la recuperació !
Poden haver-hi bon professionals en aquest hospital, però potser caldria que estiguèssin més preparats per als "imprevistos/previstos" no???
Ànims Zel!

Els del PiT ha dit...

Ha ha ha!!!
M'has fet pixar de riure... (literal)
Bona recuperació!

the silver blue sea ha dit...

Fes bondat i cuida't molt ara, Roser, i ja veuràs que tot anirà bé.
Petonets

Jo Mateixa ha dit...

Dolça, el més important es que tot hagi anat be, que facis la recuperació que et marquin i que no fotis el gilipolles fent més del que pots fer eh, que ens coneixem!!!!!

Cuidat molt carinyet meu si et plau, un petonas ben gran!!!!!

Rita ha dit...

Au, ja ha passat... Fes molta bondat, i tot el que et diguin. A vegades, fer-se la valenta no dona bons resultats i tu em sembla que n'ets massa... ;-)
Que et recuperis ben aviat i molts petons!

kweilan ha dit...

Ja està passat! El que contes és absolutament surrealista i em sembla fatal que et deixessin allí sense preveure el que podia passar. Bé , el que compta ara és que et recuperis aviat. Ànim!!!

Edurne ha dit...

Bueno, pues ahora a apechugar y a tirar p'alante!
Buena recuperación, maca!
Petons i abraçades!

El veí de dalt ha dit...

Ànims! D'aquí, poc, a saltar la corda! Amb Dodotis!

LlunA ha dit...

Quina experencia...que esperem no es torni a repetir....
Espero que estiguis millor, que vagi tot bé!
Petons

Mallerenga ha dit...

Ja està, doncs. Ara et queda la recuperació, i només és qüestió de posar-hi paciència.
Quan em van operar el genoll no sé com coi ho van fer, però només em van adormir una cama, i controlava perfectament si pixava o no... Com que, lògicament, no em deixaven aixecar, havia de demanar la cosa aquella (cunya?) a les infermeres, és de les pitjors coses que recordo, això i els redons dels co...
Ànims, que ja tens una batalleta més per explicar!

Anònim ha dit...

Ànims Zel... va... que tu pots... molta paciència...

DOLORS ha dit...

SORT DELS POST QUE AIXÍ M'ASSABENTO DE TA VIDA!
PETONS CUQUI!
I ARA QUÈ ?, REPÓS ?
MALGRAT EL MALESTAR DE L'HOSPITAL I ELS NERVIS QUE DEVIES PASSAR -QUE ET CONEC-VEIG QUE HA ANAT MOLT BÉ.
CUIDA'T MOLT!!

Ferran Porta ha dit...

Au va, no siguis ploramiques que has superat el tràngul, i segur que amb nota!! Ara ja només queda fer bondat i recuperar la salut motriu; ànims i força!

Garbí24 ha dit...

D'aqui a un mes quant ja corris , recordaras tot això amb un somriure . I d'aqui a un temps hauras de mirar aquest post per recordar-ho totalment i aleshores si que et pixaras...........de riure.
Anims i a caminar . Et recomaneran pujar i baixar moltes escales o sigui que despres d'aixo estaras fisicament molt forta.

Jo Mateixa ha dit...

Cuqueta meva, com has passat la nit, que tal et trobes???

Fes que et cuidin a casa eh, ves que no si no m'enprenyaré amb aquets meravellosos fills que tens eh!!!!!

:-P

Mimitos, besitos i abraçadetes dolçes carinyet meu!!!!!

Carles Casanovas ha dit...

Sempre faig tard, ARA MATEIX m'en assabento de que tens un Menisc pixaner...la darrera vegada que vaig estar en un Hospital, després de molt cridar, vaig defecar-me al llit,
i era per una trombossi a l'engonal dret !!!

rebaixes ha dit...

Una altra batalla guanyada a ta guerra particular. Som un animal de costums, si mai hi tornessis tot això ja ho sabries, que anar amb bata blanca no vol dir ser impol·lut, i amb la verda que hi ha pas lliure, que de roig en surt i de groc, la cara, res com un semàfor, toca ara pi pi doncs cop de clàxons i que s'apartin que tots sabem el que portem a dins i s'ha de treure./ I si et deixen escoltar les converses dd'aquell lloc... Buf... Baudelaire és un inocent, que tothom sap que és una figuera i un pep pino. Allí a riure que es diumenge.../L'orinoterapia i la...verdoterapia( amm M) és habitual d'aquests llocs, ara ho has comprovat a manta. / Als despatxos, no... allí tot és fineses... Riute'n que ja ets a casa amb els teus i ara si posat les calçones fins la boca, que segons que no es pot dir, EH!!!!!
ja tornarem a fer-te companyia. Anton.

mossèn ha dit...

de debó que ensenyaves el cul ??? ... oh, síiiiiiiii ... vinga, a recuperar-se ... salut

yraya ha dit...

Nenaaaaaaaaaa, ya ha pasado? porque tenia yo en mente que era el día 11? ayyyy esta cabeza.

Me alegro que ya estés en casa, que haya ido bien y sobre todo que hayas pixat aunque sea encima, ya sabes que es muy importante para el rollo de la anestecia.
Ya me dirás como te encuentras y de "mica en mica".

Una abraçada molt forta.

Anna ha dit...

ai guapa, quin neguit, espero que et vagis recuperant.. molts petons xula!

JRoca_Font ha dit...

Vinga, pensa que ja ha passat el pitjor, ara a recuperar-te i a recórrer l'Empordà!
Salut

rits ha dit...

ànims i segur que la recuperació anirà molt bé!!!!

Montse ha dit...

Sisplau, que algú em digui per què els meus comentaris no "es queden" a casa teva, snif...

Bé, ho tornarem a dir: m'has fet riure, bruixeta, perquè jo també sóc pixanera de mena i m'imaginava l'escena, jajaja!

Ara, a cuidar-se i a gaudir de la vida i del genoll "renovat".

Una abraçada (que siguin dues, ja que el comentari d'ahir no va quallar)

Josep Maria Yago Suau ha dit...

collons! a mi em van fer quelcom semblant, fa temps, amb la diferència que a mi em va costar "eliminar l'anestèssia" :-) molt divertida la sensació que tenia les cames de fusta. Això si, vaig demanar que em sedéssin per no haver de veure estris de carnisseria ni coses d'aquestes. Suposo que ara et toca lo de les punxades a la panxa, no?
Au recuperat aviat. Petons.