deures

Tot i que dic que això dels memes és una mena de varicel.la que quan passa ataca tothom, i que no m'agrada seguir cadenes, aquest, m'ha fet gràcia, mira, no sé perquè... Les normes ja les sabeu, nomenar qui te'ls encomana.

Un gust, ve de ca la Núria i de ca la Joana T.

Senzill, quelcom que puguis dir o relacionar amb el set, però per molt que he pensat, i això que el set m'agrada, no he trobat res just de set. He decidit escriure set actituds o opcions personals que trobo imprescindibles. Una xarxa, l'aventura i la natura, són símbols per mi.

I aquí van, 7 prioritats o maneres de fer que són molt i molt importants per mi.

7 imprescindibles:

Tenir sempre a punt una abraçada. Ho reconec, hi ha gent a qui no li agrada, però jo sóc i no vull deixar de ser una persona que abraça, necessito sentir el cos a cos i mostrar afecte, una moixaina, prémer la mà o fondre’m en una abraçada profunda m’omple la maleta de les bones sensacions. M’estimo incondicionalment la gent que m’envolta i si puc ampliar la xarxa, els meus braços són oberts.

Posar-me al lloc de l’altre, mirar l’altre com si fos jo. Una manera de viure que em sembla imprescindible per tirar endavant sense ferir i sense ser ferit, que ajuda a unes bones relacions, a entendre millor d'altres maneres de fer, de ser i de viure, ajuda a oblidar retrets i mals tràngols i em reconcilia amb els qui m’envolten.

No deixar de somiar, encara que toqui de peus a terra. L’única manera que he trobat d’equilibrar els ara i aquí i els possibles. M’ajuda a trobar camins i alternatives, a ser optimista, que no vol dir que no vegis el que passa realment. Però conserva l’esperança, la il.lusió, sempre et deixa passar un raig de llum enmig de les tristors.

No tancar portes, voler i saber donar oportunitats, escoltar. Tot i que cada dia hi hauria algú a qui li fotries la porta pels nassos, sempre i tothom t’ensenya alguna cosa, per bé o per mal, de qualsevol situació en treus alguna cosa apresa. No em nego a ningú, però sé quan no m’he de donar i guardar reserves.

La curiositat. Sempre trobo què buscar, sempre trobo quelcom que no sé i vull saber, m’agrada i em deleixo per observar els detalls del que m’envolta, siguin bestioles, plantes, o fets que passen, sóc l’eterna ... per què?com?on? I sempre estic buscant explicacions a allò desconegut...

Desconnectar en el moment precís. El contrari del que comentava abans, em passa en les situacions de conversa informal o de cafè, quan es solen explicar “xafarderies”. Automàticament, sense ni adonar-me’n, desconnecto. Això em porta sovint a no saber mai qui es casa o es separa, qui és parent de qui, qui és d’una o altra família, qui surt amb qui... no em pregunteu mai d’allò que es fa safareig, perquè no en sé mai res.

Pujar al tren quan passa. Aquesta frase la comparteixo amb una bona amiga. Això per mi vol dir no deixar d’aprendre o fer quelcom quan en tinc oportunitat. Si la vida ofereix experiències, s’han de saber agafar al vol, que si quan ho tens al davant ho deixes, qui sap si més tard podràs fer-ho... Mai diguis no a una possibilitat d'enriquiment personal, emocional, nous horitzons!

Qui el vulgui fer, doncs, apa, que així ens coneixem més.
No plego sense donar les gràcies, els vostres missatges d'ànim encomanen alegria i bons desigs! Em sento a punt de ballar una jota mallorquina!