Ja era hora. L’espera es fa llarga.
La noia sempre puja allà mateix.
Rutina diària. La mateixa hora, idèntica parada: “Gran somriure, uns bons malucs, figura preciosa...sí, una mare excel.lent pels meus fills...” pensa, i bada, com gairebé sempre quan se la mira. Ella llegeix, això li agrada.
Avui l'home fa un gest diferent, traspua decisió.
La saluda afable.
Ella li torna la salutació i segueix llegint, com fa habitualment.
Ell es descobreix fent un gest d’enuig, fa mala cara.
Ell es descobreix fent un gest d’enuig, fa mala cara.
De fet, ell és un home dels d’abans. Es va enfadant.
Pensa: “Com s’atreveix a retornar-me la salutació? Ni tan sols em coneix... Respon tothom qui la saluda? Serà bandarra...”
Ella, com sempre també, baixa allà mateix.
Ella, com sempre també, baixa allà mateix.
Ell se la mira, amb la consternació de qui s’ha quedat sol i abandonat. “Amb qui es quedaran els nens, ara...?"
(adaptació d'un relat tret de no sé on... al fons, un bocinet del papa, una de les darreres fotos que ens vam fer a l'estiu...)
14 comentaris:
moments quaotidians qeu compartim amb desconeguts
Som així. :D
cal coneixer per compartir moments?
La veritat és que hi ha gent que té un art especial en amargar-se la vida.
Tal vez se haya perdido una gran mujer por un absurdo prejuicio,de veras que amargarse la vida es todo un arte!
Zel te dejo un fuerte abrazo,cuidate mucho!
Jeje saps oi que ets un tros de dona :)
Saps que hi ha un llibre que es diu així mateix "El arte de amargarse la vida"? Com el teu conte, però més llarg. És de psicologia, de fet.
ui, això és poc. En conec de pitjors. I d'expansius: se l'amarguen i te l'amarguen.
ayyyy el eterno tema de ES MIA y de nadie más.
oye que guapa estás en la foto.
Que tal está la rodilla, las muletas y tú?
Un besote
deixar-se portar per una primera impressió pot ser molt trist! et pots perdre coses molt grans
" ../.. a vegades, quan tot va bé, estem ansiosos, no aconseguim viure tranquilament la felicitat i al final donem la culpa als demès d'aquest dessasossec, i acabem per espatllar-ho tot." Jacopo Fo a "Cerebros Verdes Fritos", un llibre que dona preguntes per a tot... ;-)
Ah! Desconeixia que es pogués fer art de l'amargamenta. Que en sóc de ruc :-(
doncs als amargats, la porta oberta per a que marxen aviat! que ja en tenim prou!
Xiqueta! que vaig molt de cap últimament però espere que tingues el genoll millor!!!!!
B7s!
Rutina, indiferència, uns fills, cara de disgust, la consternació de qui s'ha quedat sol i abandonat.
Problemes de familia?.
Publica un comentari a l'entrada