14 de març 2009

inconsciència col.lectiva

Vull entomar la vida tal com ve. Procuro i ho voldria, anar fent la viu-viu, en el meu món petit, la meva família, la meva feina, els llibres, les meves estimades amistats, aquesta finestra que m'ha obert tantes noves i enriquidores coneixences...Voldria, però el que llegeixo o escolto o veig em fa trastocar una mica més del que ja estic. Em sento en una mena de muntanyes russes, però d’aquelles de parc aquàtic. Llàstima que més aviat són de parc temàtic.
I en aquest parc temàtic que és la realitat de cada dia trontollo perillosament fins a la ratlla de l’idiotisme i/o l’esquizofrenia... les bogeries que passen, que es fan, que es diuen. Decididament, hem perdut el nord. Més aviat som una colla de titelles embarcats sense rumb ni brúixola cap al no sé on.
Podria preguntar-me, on anem catalans? Això no és terra, ni país, ni res, no se’n salva ningú, roda d'acusacions, desprestigis, acusacions, sense fer res de productiu, si no és quelcom que pugui sortir a la tele, o fer figura...i el darrer invent, “col.laboreu amb donacions perquè JO vagi a Europa” és la gota que fa vessar el got. I trobo molt bé que protegim les llengües en perill d’extinció, però, sr Carod, aquests milions no haurien de tenir prioritats? No hi ha gent que les passa molt magres per poder menjar? Osti, ja, que en temps de crisi, les necessitats bàsiques dels més necessitats s’han de poder garantir.
Però no seria just. No, sense incloure molts d’altres on aneu. On van la gent del país basc? Com es poden permetre fer el paper d’espectadors davant aberracions com les que viuen? Com poden callar davant una retallada de drets inalienables a les idees, la llibertat, i anar tranquil.lament a votar? Com si no passés res. No ho entenc.
On van la gent de la Comunitat de Madrid? Tenen una colla de dirigents que han fet totes les barrabassades hagudes i per haver, i callen, callen com putes, que diuen per aquí dalt. Una xarxa de corruptes i pseudos “JamesBond’s” han muntat un sidral que desconcerta, i callen o s’ho creuen. I ara, la darrera, el Gallardón els vol muntar una mena de “vaticanet”, que valdrà milions, en una zona crítica, i callen (no pas tots), però molts callen, d'altres aplaudeixen. Maniobres de distracció massiva.
I que podem dir de com es manipula tot i arreu? No parlem ja de grans desastres, que clarament s’hi veu la mà dels quatre de torn. Un petit (o gran) darrer exemple, es veu que el presumpte video que anunciava les intencions del noi que va matar-ne no sé quants (em sembla que 16), és un muntatge! Un muntatge que es va treure de la màniga la policia per fer callar els mitjans! Tampoc no rebia tractament psiquiàtric ni tenia ni hi havia el famòs soterrani a casa seva. En un dia van enginyar-se tot un escenari “justificador”.
No acabaria mai, tot plegat és un món de despropòsits. (Jo plego, em plegaré ben plegadeta com una samarreta, m’endreçaré a l’armari i em crideu quan hi hagi canvis.)
Decididament, si no hem perdut del tot l’oremus, o el seny, haurem per força d’obrir els ulls, i sortir al carrer, ja n’hi ha prou de ser una mena de ramat de xais que van silents a l’escorxador. O això, o l’acudit de Polònia” Catalans, Catalanes, Catalèptics” serà veritat de la bona.

catalèpsia:f PSIQ Trastorn psicomotor consistent en hipertonia rígida amb incapacitat de moviments espontanis i amb manteniment de les positures imposades, que es presenta sobretot en alguns malalts esquizofrènics i en histèrics.

esquizofrènia:f PSIQ Psicosi caracteritzada per la manca d'equilibri psicològic, per la pèrdua de la unitat de la personalitat, per una destrucció progressiva dels records i per una indiferència enfront del món exterior.

18 comentaris:

fanal blau ha dit...

No et pleguis com una samarreta, ni t'amaguis, sisplau.
Anirem, espero, obrint els ulls per no acabar catalèptics, o hipotònics de pensament!
Però no t'endrecis.

Ferran Porta ha dit...

Anava llegint i pensava: "La Zel té tota la raó; no m'estranya que estigui, que estiguem, més aviat deprimidots, amb el panorama que tenim, com a catalans i com a ciutadans del món"...

Llavors he seguit pensant i he arribat a una conclusió: potser per sobreviure a tot aquest desproposit haurem de canviar d'actitud; fer de la nostra gent, de les nostres il·lusions, de la nostra moral... el nostre món. Sí, aquest ha de ser el nostre món: el de la gent que ens estimem, el de la gent que val la pena, el de les idees, el diàleg, l'aprenentatge, ... La resta pertany a móns paral·lels, que no són el nostre. Potser, així, la realitat ens afectarà menys!

Un petó, maca, i a seguir endavant pels qui valen la pena.

Una ha dit...

Para que no te afectaran todas las incoherencias de los dirigentes y otros que no lo son pero ejercen como tal,tendrías que ser ignorante o incapaz de pensar,¡ay,cariñito! este es el precio de estar informada,ser inquieta e inconformista.
Un abrazo cálido para que no te me alteres tanto ¿cómo está tu "patita"?

Edurne ha dit...

Pienso como Tere, que aquellos que no piensan, que les importa todo un rábano, son más felices, porque encima somos los demás los que pensamos en y por ellos y hasta les solucionamos la vida!

Yo tampoco entiendo nada, pero nada, nada...!

Pero no me pienso plegar y guardarme en algún rincón, por ahí perdida... seguiré con los ojos bien abiertos, como dices tú, expectante, y bueno, si hay que rabiar, rabiaré!

Petons eta muxuak "de mientras"!

Rita ha dit...

Tens tanta i tanta raó...

És com un malson, però del que no podem despertar, malauradament...

Coincideixo amb el Ferran, dediquem-nos a fer el nostre món amb la nostra gent.
Bon diumenge, preciosa!

jo artin au ha dit...

Cap a on es va? Si volguéssim, ells no anirien a cap lloc; però hi ha massa gent que predica que els fins no justifiquen els mitjans... si són altres els que així procedeixen.

jo artin au ha dit...

... per tant, no et pleguis (no som masses; tot i que sí, molts)
Una abraçada

nimue ha dit...

a mi em punxen i no em trauen sang amb allò del muntatge del noi d'Alemanya...
i tantes altres coses...

LlunA ha dit...

m´ha agradat arribar al teu blog i trobar-me com dins d´una primavera que aquest cap de setmana està més a prop que mai!!!
Si, la vida, la nostra vida, el nostre mòn, la nostra ciutat, la nostra terra està tan plena de merda, de cosas extranyes, de bogeria absurda...però hem de viure. Hem de viure la primavera a tope!!!
Molts petons

Quimesp ha dit...

He de dir el que penso?
Es que no penso.
Sento.I em sento com un espectre.
Fantasme entre lluminàries

Una branqueta de fonoll per anar
captivant la nostra vida.
Petons

Striper ha dit...

Xiqueta i si ens anrm a Formentera i ens fem hipys..

nimue ha dit...

guapi! que no sé per què et dóna error als mails! :( En principi no tindria per què... De totes maneres m'apunte totes les coses que em suggereixes al comentari! ;)

Tinc una altra adreça de totes maneres:
miranda14llunes@gmail.com

Gràcies! ;)

Marc ha dit...

Hem arribat a un nivell de benestar relatiu prou alt com per a que el gran gruix de la gent es despengi del mon que els envolta. Desgraciadament, avui dia només aquells als que els hi trontolla el seu modus vivendi (per motius diversos, la crisi també n'és un) s'estan qüestionant què caram està passant. Desgraciadament també ben pocs ho entenen. És aquí quan es comença a barrejar conceptes i es bolquen les frustracions cap en fora, tot pataquejant sense gaire encert.
Solució? no la tinc.

Marc ha dit...

Hem arribat a un nivell de benestar relatiu prou alt com per a que el gran gruix de la gent es despengi del mon que els envolta. Desgraciadament, avui dia només aquells als que els hi trontolla el seu modus vivendi (per motius diversos, la crisi també n'és un) s'estan qüestionant què caram està passant. Desgraciadament també ben pocs ho entenen. És aquí quan es comença a barrejar conceptes i es bolquen les frustracions cap en fora, tot pataquejant sense gaire encert.
Solució? no la tinc.

Joan de Peiroton ha dit...

No esperarem que hi hagi canvis per cridar-te, que et necessitem, tot simplement. Ánim!

kweilan ha dit...

Tota la raó, zel...i és desesperant tot plegat.

Carme Rosanas ha dit...

Sí, noia, sí, tens tota la raó...

però ni volem que et pleguis com una samarreta ni creiem que t'hi poguessis quedar més de 10 segons... ens veiem aquí, no pas a l'armari.

Una abraçada ben forta, però encara no del tot catalèptica.

Joana ha dit...

Tens raò... i molta!
Llàstima que pocs cops ens escolten...
Vinga! molta força, que tu pots!