16 d’abril 2009

agredolç (el que podia haver perdut)

Tornava jo cap a casa, com sempre encantada, com gairebé sempre fent balanç, escoltant la ràdio i emprenyant-me molt...
(això seria un post a part, però, algú em sap dir on anem? a qui votaríeu ara mateix? de què coi van els nostres i els no nostres polítics? de què coi es preocupen els nostres sindicats? de què carai ens serveix escoltar cada dia els moviments de l'Ibex i WallStreeT? Que collons vol dir que el Sarkozy parli de la intel.ligència del Zapatero? Què direm ara, que el Berluscconi vol canviar la llei electoral després que tothom es volia menjar el Chávez? I el Sant Pare que premia al qui va parlar en contra dels preservatius? Casumlaputa, amb perdó...)
Va, tornem-hi que és vals... Venia jo encantada i veig aquests tres xiprers, i em ve al cap una petita frase..."els tres Reis"... no em pregunteu perquè...
M'aturo, faig la foto i, seguint, penso en el meu dia, i jo soleta em dic
-Ja està! El primer rei (regal), la rialla encantada i amorosa que ha fet la S. quan he felicitat en R pel seu relat del trosset de conte del Joan Amades que li tocava! He de dir que la S. era una personeta molt manaire, molt geniüda, i amb moltes ganes de ser sempre la protagonista, la primera... I m'he dirigit a ella, i em diu...-Res, que estic molt contenta que felicitis en R. !
Perquè en R.és un noiet super tímid a qui li ha costat suor i llàgrimes posar-se a to...
-El segon regal, el canvi de la tarda de la C., després del pacte que hem fet avui amb ella i la mare, un pacte d'economia de gomets, que ella s'autogestionarà per veure si aconseguim que "es posi les piles"... i ha anat prou bé...
El tercer no l'he trobat... però vaja ja m'estava bé, com a resum positiu...
Però no hi ha dos sense tres. Quan he arribat a casa, el meu fill gran, m'explica encara espantat, que ha reventat a l'autopista, en zona de dos carrils i obres, que ha hagut d'aturar-se com ha pogut, sense lloc gairebé, ploguent a bots i barrals, que baixa del cotxe amb el reflectant posat, i just anar al voral, un camió que passava, no s'ha apartat prou i gairebé se li ha endut la banda esquerra del cotxe...
O sigui, que el tercer regal, (deu ser el que té la punta doble), després de l'espant l'he trobat a casa. He recuperat el meu fill, a qui podia haver perdut. Gràcies a qui mani per allà dalt, a tots els déus, avui ens han fet companyia.

26 comentaris:

Una ha dit...

La vida cada día es un milagro.Te quiero muchísimo.Besos

Trini González Francisco ha dit...

Me n'alegro del bon final, Roser, d'aquest tercer regal. De debò. M'uneixo a tu en els agraïments.

Carme Rosanas ha dit...

Sovint penso que ens oblidem d'agrair allò que tenim, allò que no perdem, allò que podem continuar gaudint, allò que més estimem. Tens raó, d'agrair-ho i me n'alegro amb tu, una abraçada.

Laia Martínez ha dit...

uf!!! sort que no ha passat res! i m'alegro que estigui el teu fill bé, i tu també, és clar!!!

www.lamaba.blogspot.com

Striper ha dit...

Sort que nomes ha sigut un siusto , content de que el teu fill estigui bé i tu segur que estas tant guapa com sempre.

fanal blau ha dit...

Veus quina bona feinada han fet aquests "tres reis"?
...el teu fill a casa sa i estalvi,
en R amb l'autoestima reforçada i la S amb la humilitat reforçada, també; i la C entrenant-se en l'autogestió...
Ets genial, zel!
una abraçada de "bendito" viernes!

sargantana ha dit...

m'encanta com ets, zel!!
de gran vull esser com tu...jejejej

i li has fet un peto geganti al teu noi?? segur que si...el mes dolç de tots!!

bon dia tambe avui

Carquinyol ha dit...

De veritat que me n'alegro molt de que no hi hagi passat res. Sort que el que mana allà dalt sembla no tenir res en contra teu per ficar-te amb l'AntiGomes Blanc... penso que tampoc li cau bé a ell !!

Henry The VIII ha dit...

I tu ets una reina que val per tres. Quines coses més maques que escrius bandida!

(Molt divertit el que està escrit entre parèntesi. Sona henrynià)

Kisses SuperZel

Clidice ha dit...

"Tot va bé si acaba bé", no t'hi angoixis i no t'espantis (o sigui les dues coses que no faràs essent mare, però s'han de dir) :)

PS ha dit...

Són aquestes felicitats petites les que importen ,Zel, les de cada dia, i l´immensa sort de poder tenir el teu fill amb tu com si res no hagués passat, fer-li el sopar, endreçar-li els mitjons i totes aquelles coses que ens emprenya tan de fer a vegades però que si no les féssim ja no seriem el que som. No sé a qui li has d´agraïr, al d´allà dalt o als d´allà baix, però el que és cert és que tu tens estrella i no et fan falta fanalets.
Gràcies per aquestes sacsejades que ens regales i que fan que no ens adormim en futileses.

rebaixes ha dit...

Que sempre aquests tres reis o els sucedànis t'ajuin a conservar el que tens de preservar d'una fugida sense retorn.Tos ho poguessim dir sempre, sempre, sempre.
Al correu t'he deixat dos tonteries que poden començar a donar feina als pinzells.Espavil que la feina no es fa sola.Anton.

Thera ha dit...

Una abraçada zel! Per sort no ha estat res!

fada ha dit...

Uf! Realment el que hauria pogut passar... I és que no us puc deixar sols, eh? Trobo dos minuts per passejar-me per aquí i em trobo amb aquest ensurt que per sort ha acabat bé. Segur que ha estat l'àngel de la guarda. Ara tots en tenim més d'un perquè amb la disminució de la natalitat no podien deixar-los a l'atur ;) M'alegro molt que tot hagi acabat bé. Una abraçada, maca.

kweilan ha dit...

Menys mal que no ha estat res. Coses així et fan veure que cada minut és un regal.

Abogadaenbcn ha dit...

Mare meva. Sort que no ha passat res. Una abraçada.

Agnès Setrill. ha dit...

Éts molt divertida, encara que a tu potser no t'ho sembli, i permete'm que t'ho digui, aquesta menera, aquesta autoexcusa, per buscar lo bo de tot.
Encomanes. :)

Ets admirable!

yraya ha dit...

La vida en si es una ventura, que suerte ha tenido tu hijo!!
Un abrazo muy fuerte para los dos.

Anònim ha dit...

HE DECIDIDO VOLVER POR VUESTROS APOYOS Y POR LOS APOYOSDE AMIGOS CERCANOS VLOVER CON VOSOTROS Y DAR GUERRA ESTOY DE VUELTA Y AGRADEZCO BUESTROS APOYOS ESPERO QUE PUEDA CONTAR CON VOSOTROS SALUD Y REVOLUCION. GRACIAS

Cèlia ha dit...

Semblava que només tenies dos regals però el tercer ha estat el més important! D'això se'n diu tornar a néixer!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Zel, una forta abraçada i que per molts anys puguis gaudir de la companyia dels éssers estimats.

assumpta ha dit...

Sort que ha quedat tot en un ensurt!
L'altra dia en un bloc parlaven dels àngels, i potser algú em tildarà de boja, però crec que hi són. Sempre, per malament que m'hagin anat moltes coses, hi ha hagut "alguna cosa, algú, no ho sé..." que en l'últim però precís instant m'ha agafat d'una revolada i m'ha tret del perill. En aquest cas digues-li reis. I saps, crec que també és bo agrair les coses quan les coses surten bé.
Un petó, Zel!
;)

Els del PiT ha dit...

Penso que sigui on sigui (a dalt, a baix o a l'esquerra) qui mou les titelles, el teu fill va estar de sort.
Una abraçada!

Joana ha dit...

Uffff.
Veus, de vegades alguns regals son del tot inesperats, i lo millor, els danys sols han estat materials.
Felicitats! als dos....

assumpta ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Anònim ha dit...

i és ben cert Zel, hi ha dies en què els Deus ens protegeixen, ho sabies oi...