agredolç (el que podia haver perdut)

Tornava jo cap a casa, com sempre encantada, com gairebé sempre fent balanç, escoltant la ràdio i emprenyant-me molt...

(això seria un post a part, però, algú em sap dir on anem? a qui votaríeu ara mateix? de què coi van els nostres i els no nostres polítics? de què coi es preocupen els nostres sindicats? de què carai ens serveix escoltar cada dia els moviments de l'Ibex i WallStreeT? Que collons vol dir que el Sarkozy parli de la intel.ligència del Zapatero? Què direm ara, que el Berluscconi vol canviar la llei electoral després que tothom es volia menjar el Chávez? I el Sant Pare que premia al qui va parlar en contra dels preservatius? Casumlaputa, amb perdó...)

Va, tornem-hi que és vals... Venia jo encantada i veig aquests tres xiprers, i em ve al cap una petita frase..."els tres Reis"... no em pregunteu perquè...

M'aturo, faig la foto i, seguint, penso en el meu dia, i jo soleta em dic

-Ja està! El primer rei (regal), la rialla encantada i amorosa que ha fet la S. quan he felicitat en R pel seu relat del trosset de conte del Joan Amades que li tocava! He de dir que la S. era una personeta molt manaire, molt geniüda, i amb moltes ganes de ser sempre la protagonista, la primera... I m'he dirigit a ella, i em diu...-Res, que estic molt contenta que felicitis en R. !

Perquè en R.és un noiet super tímid a qui li ha costat suor i llàgrimes posar-se a to...

-El segon regal, el canvi de la tarda de la C., després del pacte que hem fet avui amb ella i la mare, un pacte d'economia de gomets, que ella s'autogestionarà per veure si aconseguim que "es posi les piles"... i ha anat prou bé...

El tercer no l'he trobat... però vaja ja m'estava bé, com a resum positiu...

Però no hi ha dos sense tres. Quan he arribat a casa, el meu fill gran, m'explica encara espantat, que ha reventat a l'autopista, en zona de dos carrils i obres, que ha hagut d'aturar-se com ha pogut, sense lloc gairebé, ploguent a bots i barrals, que baixa del cotxe amb el reflectant posat, i just anar al voral, un camió que passava, no s'ha apartat prou i gairebé se li ha endut la banda esquerra del cotxe...

O sigui, que el tercer regal, (deu ser el que té la punta doble), després de l'espant l'he trobat a casa. He recuperat el meu fill, a qui podia haver perdut. Gràcies a qui mani per allà dalt, a tots els déus, avui ens han fet companyia.