teoria
(si el voleu llegir, per entendre relacions entre educació, societat i ciència, cliqueu i es fa gran... i si no ho enteneu gaire, disculpeu, és que l'he fet i fabricat i ideat jo...)
pràctica(també el podeu fer gran, però la cara de fàstic del noi no canvia...)
Sort que vaig dir bona verbena...!!! el dia ha sigut tan gris, que necessitava plantejar-me un repte, seria capaç de fer un post? He recollit un record de fa un meset...
10 comentaris:
Ei.. no m'agrada veure't així, cal dir-te que entrar aquí i jo m'animo... una abraçada!
Zel, tot i que molts cops la teoria queda en una declaració d'intencions, sabem que no sempre és així; la interacció dels elements del gràfic dóna un resultat clarament satisfactori: nous descobriments, noves eines, noves pràctiques... No t'enfonsis; tot i que aquests dies vegis les coses més fosques del que són, queda't amb això que tu mateixa saps: hi ha millors eines, i hi ha més consciència d'on volem arribar. No em considero naïf pel fet de ser optimista (quan ho sóc, eh?, que també tinc els meus dies, jo!), és que crec que tenim motius per ser-ho.
Amunt, amunt, sempre amunt!
Sempre hi han de dies grisos, pero potser la nit sera clara i dema de colors. Animat. Petons.
Ja ho entenc! Estem tots molt grisos... ens falta sol i sintetitzar moltíssima vitamina :D !!
Hola, Zel.
Hace algún tiempo que no te comentaba. Ya sabes que este tema es el pan diario nuestro.
A propósito, hace unos días estuvo por Málaga el profesor Antoni Esteve a darnos una conferencia con el tema ahora tan manido de "las competencias básicas" y a la gente le encantó. Me gustaría saber qué conoces de ese profesor catalán y qué de las competencias.
De todas formas este es un tema que ya trabajamos hace tiempo con las actividades por proyectos.
Bueno, ya ves, uso tu blog de consultorio, pues te considero muy puesta en estos temas.
Un beso.
AH!! Te robé tu musica. Y a los que me siguen les encantó. Perdona y gracias.
Más besitos.
Mira, convençut que parlaves del Sant Joan dels petardos, però veig que era el de Vilatorrada de dalt...
Aquest esquema astronòmic que has posat no l'acabo d'entendre, no veig el sol enlloc... Però el dibuix és surrealista, eh? Tot i que no l'entenc tampoc, és l'enterrament de la sardina al carnaval de Roses?
ei, bessoneta... :)
zel, guapa... que no em vas dir res del pa amb tomata!!!
però aquesta nit... he fet coses que m'han anat molt bé... passa per casa a veure si et serveix!
petons i llepades imaginatives!
Bueno, Zel!
És veritat, com diu el Ferran, que no és per ser optimista, peró la conclusió es positiva, en qualssevol del casos.
Tots tenim dies, o fins i tot, "estacions" grises.
(El musafir ja en porta una bona, de primavera més be grisota però, sempre, hem de ser "moderadamente optimistas", que en diu ell, i que jo subscribeixo)
Un abraçada forta, amb un somriure :-)
Besets,
Això em sona a quan estudiava magisteri. Amb el temps oblides tot el que no serveix per a res, no?
Jo m´he quedat amb els contes, en la feina ben feta amb els fillets i amb el carinyo i l'amor per a aprendre de tot el què ens envolta.
Publica un comentari a l'entrada