aquesta menuda i perfecta flor és l'asfòdel...
aquesta nit, les estrelles han caigut, quatre rajos de sol i un xic de caloreta, i l'orgia de colors comença a escalfar-nos el cor, captivant primer la vista, com els amors, qualsevol amor...
acostar els ulls a terra, buscant les meravelles efímeres i minúscules que un dia o altre la nostra carn assaonarà, ens va reconciliant amb el viure senzill que tot ho cura, un univers únic en un petit espai de terra que no mira ningú, lluny dels destins d'alta volada
la pluja ha donat tots els colors al camp, t'embruts els peus, si convé et descalces, i passes pels fangars, per arrelar-te a això que ens manté vius i amb el cap prou serè per admirar la renaixença, cada any, cicle a cicle
en un metre quadrat tan sols, tots els colors de primavera, petits botons a punt d'obrir, quan d'altres ja es marciran, efímers com allò més bell, com un somni, com un miratge...
orgia de la natura, plenitud de naixença senzilla, sense cap més mà que en tingui cura que la mà dels déus, o d'aquells en qui cregui cadascú, les lleis de l'univers, la mare terra...
I malgrat tot, quan he arribat al cotxe, he tornat a sentir aquell animal dient que, els pobres que han patit el devastador ronc d'aquesta nostra terra, poden prendre's tot plegat com aquell qui va un fi de setmana de camping...sort de les fotos pel record, perquè el molt cabró m'ha esbandit la bellesa dels ulls, del cervell i del cor, així se l'empassi una bona esquerda...
25 comentaris:
Quines fotos precioses.
A vegades la terra ens regala paisatges encantador..a vegades és tan cruel...
Boniques fotos i bones excursionetes que et montes. I d'aquell no ser dir cap cosa grossa em Italia. Catxis!!!
Boniques fotos i bones excursionetes que et montes. I d'aquell no ser dir cap cosa grossa em Italia. Catxis!!!
La terra és preciosa però pot donar ensurts coma Itàlia...lo de l'italià no té nom. I et preguntes com un cap de govern pot dir una cosa tan impresentable?
hola zel!he arribat al teu bloc a partir del comentari que li has deixat a Té la ma Maria sobre la "cupula", the agregat i t'aniré seguint! passa't pel meu bloc algun dia si ne tens ganes!
Les fotos són molt boniques, realment de vegades ens hauriem de fixar més en aquestes petites grans meravelles de la natura, i tan senzilles! i respecte a l'energúmen que ha fet el comentari que és com estar de càmpng... quan ho he sentit aquest matí em pensava que somiava, com pot dir així després que més de 200 persones hagin mort?? quins ous i quin poc cervell... no´tinc més paraules...
quines fotos més boniques! la segona flor quina és? no l'he reconeguda!!! ais....
ais, l'italià aquest.... buf,...
Uaaaaaaaau quina preciositat!!!
Mira, justament anava a preguntar el mateix que Zel... jo soc d'asfalt i no em sé el nom de les flors, però és que la segona i tercera fotos ni tan sols les havia vist mai, i són maquíssimes!!! :-))
(Ostres, la cançó que està sonant ara... de John Lennon uaaaaaaau Just like starting oveeeeer starting oveeeer)
Amb permís :-)) és que és una passada i que tothom la canti jeje
Our life together is so precious together
We have grown, we have grown
Although our love is still special
Let's take a chance and fly away somewhere alone
It's been too long since we took the time
No-one's to blame, I know time flies so quickly
But when I see you darling
It's like we both are falling in love again
It'll be just like starting over, starting over
Everyday we used to make it love
Why can't we be making love nice and easy
It's time to spread our wings and fly
Don't let another day go by my love
It'll be just like starting over, starting over
Why don't we take off alone
Take a trip somewhere far, far away
We'll be together all alone again
Like we used to in the early days
Well, well, well darling
It's been too long since we took the time
No-one's to blame, I know time flies so quickly
But when I see you darling
It's like we both are falling in love again
It'll be just like starting over, starting over
Our life together is so precious together
We have grown, we have grown
Although our love is still special
Let's take a chance and fly away somewhere
Uaaaaaaaaaau i la que comença ara... across de univeeeeeeerse... nothing's gonna change my wooorld!!
Nenaaaaaaaa quina música tens, ara no em mouré del teu blog jeje :-))
Gràcies per la teva primavera, i per l'asfòdel que no coneixia i per deixar-me enfangar els peus i arrelar-me a la terra. Gràcies per ser-hi. Petonets, Zel.
En aquest post hi tens tantes meravelles :)
Quines fotos més boniques m'han fet sentir amb més força l'esclat de la primavera. Del comentari d'aquell impresentable només dir que si no té cor per sentir el sofriment humà tampoc en té per sentir la bellesa.
No ho volia dir perquè el post és tan maco... les fotos tan precioses i la música m'ha agradat tant, però torno... és igual: Al porc aquest d'en Berlusconi, ningú li pensa exigir que dimiteixi per aquesta solemne barrabassada, ficada de pota, falta de sensibilitat, estupidesa...?
Ell a dormir al seu palau, o mansió, o on punyetes visqui... però, a sobre... com li ha pogut passar pel cap dir aquesta bestiesa tan gran?
És que quan acabi el cap de setmana aquesta gent deixarà "aquest camping" i tornarà a les seves cases i ho trobarà tot a lloc? Quina falta de caritat, de comprensió, de posar-se al lloc de l'altre... és que, si no fos perquè ho he sentit, pensaria que és un error de qui m'ho hagués explicat!!
Molt maques i relaxants...
NO, esbandir-te la bellesa dels ulls? El Cabró? És, potser l'únic àmbit on aquest personatge, i la legió d'ells, no té poder. NO LI CONCEDEIXIS PAS, NO!! DE CAP DE LES MANERES!!! Encare que ho féssim (teoritzo), el concedir-li aquesta insubornable parcel·la del nostre mirar, la renaixença acabaria sent. Ja han destruït massa, massa. Han destruït en la proporció exacte de la quantitat de desamor existent, que és immens, no el pot portar un o uns pocs, ha de ser àmpliament suportat per aclaparadora majoria, aquest desamor; per tant, ni la més mínima concessió.
La realitat és la realitat. Tu sí que surts a fer una excursió i diposites en la cistella de ARA MATEIX els teus fruits recollits, sense haver-ne fet malbé ni un. Ells, davant la destrucció i el patiment humà hi veuen excursionistes. Irreconciliable, veritat, una visió i l'altra?
Una abraçada
Ja s'ha dit tot el que puc dir vers el teu escrit.
Sort que les plantes i altres cervell no pensen així. Anton.
Què bonic és l'Empordà, collons!
Ja has anat a collir espàrrecs, Zel? aprofita que ja s'acaba la temporada!
Sincerament, penso que les paraules del dirigent italià no eren malintencionades. Inoportunes sí, i tot el que vulguis, però dubto que volessin ferir a ningú. En sóc enemic amb totes les meves forces, però les persones xerrem masses vegades més del compte en moments inadequats. Actuar així és condició humana i tots tenim aquesta tendència algun cop a la vida. Cert és però, que com a personalitat pública que és, aquest atribut l'hauria de tenir més controlat i no donar solvència a un instint nat amb connotacions primitives.
Quines flors més boniques, n'hi ha una que no l'havia vist mai, preciosa,... fas venir ganes d'anar a donar un tomb!
quina bellesa! tinc moltes ganes de veure roselles!!!
Impressionant foto del massis del Montgri.
Que hi vagi ell en aquell camping de fi de setmana sense dutxes i serveis en condicions ........despres sortirà a buscar vots els desgraciat
oblida aquell malparit i gaudeix de la meravellosa natura
PRECIOS!
Precioses les roselles!. M'encanta la primavera perque després ve....l'estiu, la mar, l'arena, el descans i moltes estones per llegir.
Es la primera vegada que t'escric però fa estona que et vaig llegint. Felicitats per aquest blog tan acurat.Fins aviat!
la natura és capaç de les imatges més belles i de le smés terribles desgàcies. Els homes també.
M'encanta fer fotos a les flors, és molt gratificant veritat?
Molt bonico tot!
Besets!
¡Qué bonito!Paso cada día a verte aunque no diga nada.Besos
Publica un comentari a l'entrada