després de posar la darrera rentadora
es va asseure mandrosament al sofà
i va mirar el menjador
el caos s’havia ensenyorit de casa seva,
munts de papers, apunts, carpetes, barrejats amb llibres,
botons,arracades i peces perdudes compartien calaixets,
feia dos anys que no s’enfilava a la lleixa de dalt de tot
i podia notar la pols abans de tocar-la..
la roba plegada ocupava gairebé totes les cadires
també n’hi havia sobre les calaixeres de les habitacions,
els calaixos vessaven roba destriada, passada, o ignorada
(la més decent estava a la vista per poder-la localitzar)
tenia una bossa de mitjons desaparellats
que guardava per jugar qualsevol dia al memory
(però a aquestes alçades, un cop estesos, la vista no allargava tant)
vist que no hi havia gaire res a fer,
es va tombar de l’altra banda,
va engegar la televisió,
va posar el 3-24 per pur massoquisme...
va córrer a la cuina a buscar un bon tros de xocolata
i es va evadir d’una casa i d’un món desendreçat
(no es veia amb cor d’arreglar cap de les dues coses)
es va asseure mandrosament al sofà
i va mirar el menjador
el caos s’havia ensenyorit de casa seva,
munts de papers, apunts, carpetes, barrejats amb llibres,
botons,arracades i peces perdudes compartien calaixets,
feia dos anys que no s’enfilava a la lleixa de dalt de tot
i podia notar la pols abans de tocar-la..
la roba plegada ocupava gairebé totes les cadires
també n’hi havia sobre les calaixeres de les habitacions,
els calaixos vessaven roba destriada, passada, o ignorada
(la més decent estava a la vista per poder-la localitzar)
tenia una bossa de mitjons desaparellats
que guardava per jugar qualsevol dia al memory
(però a aquestes alçades, un cop estesos, la vista no allargava tant)
vist que no hi havia gaire res a fer,
es va tombar de l’altra banda,
va engegar la televisió,
va posar el 3-24 per pur massoquisme...
va córrer a la cuina a buscar un bon tros de xocolata
i es va evadir d’una casa i d’un món desendreçat
(no es veia amb cor d’arreglar cap de les dues coses)
15 comentaris:
La xocolata una amiga sempre a punt.
I de ben segur que en aquell moment, era el millor que podia fer.
Prerdre la mirara en un fons de pantalla que et mira i que no veus, que et parla i que no escoltes...
La xocolata, ai! ma de sant en aquests moments perduts!
Una bona foto d'un estat depressiu: la no-conducta, que diuen.
M'hauria assegut al seu costat a menjar xocolata. Després, amb parsimònia, l'hauria ajudat a posar ordre a la roba plegada... i després a fer front a l'altre desordre. I mentrestant, hauríem arreglat el món.
Digue'm utòpica!
També fas neteja de calaixos?
Ni em parlis de xocolata.... ni se quan fa que no la tasto!
Ruta bloguil, segona parada, la SuperZel
Ep SuperZel, quan alguna vegada miro més d'1 hora el 3/24 em dóna la sensació que m'estic tornant boig amb tanta notícia repetida. A vosaltres no us passa?
Que res Zel, que estic de ruta bloguil. El teu post és in crescendo amb un final que deixa bon gust.
I molt emotiu el post anterior, em va agradar molt quan el vaig llegir.
Kisses!
Ai!!!! M'ha encantat! I amb la cançó 'tocat i enfonsat':)
...I el que descrius... com ho saps?? dies de descans i mires al voltant i dius, quin desordre i sembla que creixi sol, ara a ordenar, endreçar, netejar¿? volia descansar... El que dius, millor la xocolata!
I jo que em pensava que això del desordre era un mal endèmic dels homes?.
Es que ... nenes!, tot el dolent que criticàveu dels homes ho heu adoptat vosaltres. El tabac, el desordre i fins hi tot ens feu portar banyes!.
Fins a on arribareu?.Això és la decadència de la humanitat!. On son els valors?. A on anirem a parar?...
Ja sabem que vivim en el gran ordre del desordre... I no cal que ens admirem. Si revusques en un lloc ordenat... veurás també el gran desordre, per que el desordre és l'ordre establert... I tu que ets donada a veure el desordre - mundial, nacional,etc...- a dins i a fora del teu estimat ordre... Ara et trobes amb l'ordre que has de tornar a instaurar i aixó és treball, esforç que no es v fer i ara es troba... Jo no penso en casa meva... fAIG COM EL POLÍTICS QUE PENSEN EN EL XOCOLATA... pOLTRONA, SOUS I DIETES, QUE ÉS EL VERTADER ORDRE SEU, EL DEMÉS SI NO HI HAGUÉS DESORDRE PER ORDENAR, QUE FARIEN, PERDRE EL XOCOLATA.----- aNTON.
Allà a casa t'he agrait la visita.
Tu no ho ets una persona desordenada... però com a tots ens agrad el xocolata.
Genial, com sempre! Jo també compartiria amb tu una mica de xocolata, que ens faria somriure, i, després, com la Montse, mica en mica, suposo que remugant una mica al meu pur estil de remugaire, aniria endreçant el menjador. El món, és el que intento arreglar cada dia a la meva manera. Els petits canvis són poderosos! I el que tu també intentes a la teva...
Ben fet! Lo de la xocolata, em sembla genial.
La xocolata aporta una primera sensació de plaer i eufòria, però només ajuda a fer la caiguda més dura, o això diuen...
Pel desordre no cal amoïnar-se si només es tracta de roba i pols.
Compte amb la xocolata bonica, cal que l'acompanyis amb una llesca de pa amb tomàquet, eh?
;)
Aquests moments són comuns i pot ser necessaris per a sortir de certa sensació o situació oi....
Hi ha desordre s que són molt pitjor que els dels calaixos...
I relaxar-se amb una mica de xocolata, què té de dolent? Pregunto... pels comentris més que res... que es veu que hi ha gent que la considera perillosa.
Només volia aclarir (pel comentari de la senyu d'aquí just al nostre damunt) que la xocolata en excés, basant-me en un estudi seriós que es va fer, pot provocar l'efecte contrari al que ens aporta en un primer moment, amb una presa (dosi) petita.
Lamento no poder aportar més dades de l'estudi...
-Això no és seriós, nano...
-Ja ho sé avi, però què vol que me l'inventi?
...?
... de l'estudi que l'il·lustre i magnànim professor Sergius Gresby, conegut altrament amb el bon nom de Doctor en Medicina, va fer l'any del Naranjito a la Universitat de Kiss Upon del Nord-Est.
-Ara potser sí que algú s'ho creurà nano...
-Vostè creu?
-Sincerament no, hi hi hi...
Publica un comentari a l'entrada