13 d’abril 2009

reencarnació

Ara n'estic gairebé segura. En una altra vida, jo era tortuga. Primer vaig pensar que deuria haver sigut gos (gossa, suposo), més que res, per l'afinitat que al llarg dels anys he anat tenint amb aquests animals que de petita em feien por. Ara, no, no me'n fan gens. Fins i tot m'atreveixo a parlar-hi, encara que no els conegui. De fet és un vici molt meu això de parlar amb tothom, tendeixo a buscar contacte amb qui tinc a prop, sobretot en espais tancats, ascensors, sales d'espera, al super...que sé jo, és com si necessités contacte. No m'agrada el posat sorrut cap als desconeguts.
Però, aquesta primavera que he esperat ansiosa veure sortir les tortugues, m'he adonat que segurament hi tinc més semblances internes, o de reacció, com si diguéssim. Perquè també, contradictòria com sóc, m'agrada estar sola.
Sí, m'he adonat que, en espais oberts, m'agrada estar sola. Que quan estic en un estat d'aquests de retrobament amb la natura, si veig algú, giro cua i m'endinso a les parts solitàries. Que si no em convé dir res a segons qui, em tanco dins la meva closca mental i a passeig tot plegat. Que sóc ben capaç de prendre un estat de letargia i després moure'm com una beneita d'aquí cap allà.
I a més, qui diu que les tortugues són lentes? Qui les va matricular, quan volen, en un tres i no res t'han desaparegut del davant. I això també m'agrada a mi, paff! i ja no hi sóc...
Ara mateix, tot i que tinc ganes d'un ritme normal, que n'estic fins al capdamunt de rentadores, de plats, de cuinar, de trobar mitjons, pantalons, calçotets, roba d'esport, plats i gots escampats per casa, em tancaria dins la closca i a viure uns quants dies de solitud ben desitjada.
Res, que, finalment, sóc un cul de malseient, com diu la meva mare. I que em fot una mandra haver d'anar a horari... tan bonic que seria sortir quan vols i tancar quan et dóna la gana...



I vosaltres, ja sabeu o imagineu què ereu? o què voldríeu ser...

27 comentaris:

Joana ha dit...

Otres Zel, llegint-te m'hi he identificat...
Ara mateix estic en ple aïllament "social", només que no puc hivernar com les tortugues. Més ben dit no puc deixar de menjar i aquests dies menys.
Demà bledes ;)
Records wapa !

Anònim ha dit...

Jo crec que també era tortuga Zel :)

Ferran Porta ha dit...

Quedaré fatal, perquè sembla que segueixi la corda dels anteriors comentaristes, però és que ho has descrit tant bé... que jo també dec tenir ànima de tortuga!

De fet, em poso una mica filosòfic per dir que... ¿no és normal, això de tenir èpoques o moments de sociabilitat a tope, i d'altres en què necessitem tancar-nos en nosaltres? Jo crec que aquesta dualitat és no només compatible, sinó diria imprescindible!

Carpe diem... i feliç setmana (curta), maca. A tu, i a tothom!

Els del PiT ha dit...

De petit era cervol i somniava que corria bosc avall i feia salts extraordinaris; d'adolescent creia que era la viva reencarnació d'un mico; de més gran dofí i de encara més gran, nyu albí del Montseny...

Això no t'ho creus ni tu, nano... Està clar que en mico et vas quedar, hi hi hi...

Ni cas tortugueta, eh?
;-)

Carme Rosanas ha dit...

Jo tinc una amiga que sempre em deia "TORTUGUETA" per la emv a maenra de reaccinar davant de els coses... suposo que per la comparació akmb e lla que é s molt més impulsiva que jo... o sigui que també em podria identificar amb la teva tortugueta. Jo sempre pensava que jo en una altr a vida de via ser "india" ara no sé si devia sert sioux o comanche o de quina tribu, pe`ro això de les tribus sempre m'ha agradat

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

A mi em costa imaginar-me en un altre vida anterior, però el que tinc clar és que de tortuga res; en tot cas un animal de sang calenta.
No m’agraden les tortugues, sempre amb aquesta parsimònia, amagant-se dintre de la clova, vivint mitja vida i l’altre mitja dormint, i de bellugar-se no pas massa. NO, de cap de les maneres, prefereixo ser llebre encara que al final em toqui perdre, mentre tant és molt més divertit i o has de arrossegar una closca tant pesada

Unknown ha dit...

Algunes tribus relacionen les tortugues amb la intel·ligència. Intel·ligents o no, sembla que tots els qui et visitem, tenim una mica de tortugues.

yraya ha dit...

Pues así a bote pronto, me gustaría ser gata, pero no callejera, sino como la que tiene mi sobrina, cuidada y llena de mimos ella.

Cambiando de tema, te recomiendo un reportaje sobre un maestro japones y sus niños de 4º, mi hijo que trabaja con chavales me lo recomendó, me gusto mucho!!

"Pensant en els altres"
Toshiro Kanamori

Trini González Francisco ha dit...

Un gos! Però no un gos qualsevol, eh? Un gos de casa bona! Bona vida i mandreig a dojo! XDDD

robadestiu ha dit...

mira, jo tinc una por inexplicable als taurons, els somio ens els meus malsons molts cops, i ara penso que potser en una altra vida vaig ser un peix i vaig morir devorada per un tauró! I a la propera, elefanta m'agradaria, però no et sabria dir exàctament per què. Són uns animals que m'agraden molt. I amb algunes coses que dius de la tortuga, tb m'hi identifico, però no, massa lentes, jo em sembla que porto un ritme més accelerat...

Abogadaenbcn ha dit...

Resultarà que tots som una mica tortugues??? també em sento identificada!

Striper ha dit...

Jo crec que cantant de cabaret. Bon dia guapa.

Clidice ha dit...

:) a mi, de les tortugues, m'agrada aquella mirada flegmàtica que tenen, talment un gentleman amb monocle, com dient: "pffff i aquesta què vol ara? uix! humana, quina angúnia". Si tinguessin un nas com cal segur que l'arrufarien.
Jo no hi crec en això d'haver estat coses, però posats a triar: àliga. :)

Kudifamily ha dit...

Ens assemblem més del que em pensava... ;-)

Petons, tortugueta (de l'Albera, eh???)

Thera ha dit...

No sé,... jo de vegades dic que devia ser un peix, però no un de petit no, un de gran, d'aquests que van d'un oceà a l'altre! I això de la rutina i els horaris, tant que els volem trencar i quan som a casa en plena disbauxa de plats i olles i mitjons desparellats,... tant que els trobem a faltar!!

Montse ha dit...

ostres, jo sempre he pensat que en una altra vida devia ser un saltimbanqui... però si he de dir un animal... segur que vaig ser un esquirol d'aquells que travessava tot Espanya d'arbre en arbre...

Puji ha dit...

Jo crec que en una altra vida vaig ser policia (si home!) i et recordo que tenir aquestes bèsties a casa és delicte. Quina bajanada, oi? Si se n'han tingut sempre i ningú els fa cap mal i a cada masia, almenys n'hi a una! Doncs és delicte! Quins pebrots!

El veí de dalt ha dit...

Una "testudo hernani" (tortuga mediterrània)! Ja ho diu el Puji que estan protegides. Jo en teniu una que li deia la Renfe; no cal dir perquè, oi?
Doncs jo, en un altre vida, hauria estat un "passerell", segur. Records!

El veí de dalt ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
rebaixes ha dit...

Encara busco el carnet d'identitat per veure si ho possa i no hi diu res, quin fracàs, no saber el que era abans de ser un espermatozou... Seguiré investigant... I si tu erets tortuga, al canviar, com que estava cansada de callar, qui sap si li va dir al qui ho havia de dir, jo vull parlar fins per els colzes i set va concedir. O sigui que crec que erets una tortuga amb la casa al coll, que pessa !!!
Anton.

Cèlia ha dit...

Jo, el canvi, el vaig fer al voltant dels sis anys, de ser molt oberta a ser molt més solitària, tot i semblar social...

USD ha dit...

tothom té una bona colla d'animalons dins seu

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Hola,
sense cap mena de dubte, tortuga. Sóc també de les que em tancaria a la closca. Be, de fet porto un cert temps tancada i no em ve gens de gust de moure'm...

assumpta ha dit...

A mi m'agradaria ser un ocell.
El tema de la tortuga no ho tinc clar, de petita hi havia una senyora gran que en tenia una i la dona era molt i molt esquerpa i suposo que per això no em fan massa el pes.
PD. Amb el meu nebot que té 10 anys, sempre ens diem tortuga l'un a l'altre i en aquest cas, m'agrada i m'ecanta, je,je.

jo artin au ha dit...

Un germà de closca: el cargol.

sargantana ha dit...

es necesari que contesti?? o es evident?
jejejejjej
jo...sargantana. i no es per dur la contraria.
bona nit bestioles amigues!!

Núr ha dit...

He trobat aquest article perquè vinc de ca la Carme! Com m'agraden les tortugues! Jo les trobo animals molt savis i estic convençuda que en alguna altra vida vaig ser tortuga... o que ho seré! ;)

Les fotos són fantàstiques! Ja m'agradaria a mi tenir un jardinet per tenir-ne un parell que voltessin al seu aire! :D