13 de juny 2009

vespre

fa anys que ha dit adéu a les alegries d’un cos jove
hi ha marques a la pell i els ulls semblen cansats
encara queda però, marge pels somnis
llavors és quan es nega la mirada
i els ulls salats escupen totes les arrugues
torna a sentir un goig amagat sota la pell
cavalca la sang delerosa de vida
i un batec fort i seguit l’empeny
a travessar totes les boires
per retrobar el delit de ballar a les fosques...sola

23 comentaris:

yraya ha dit...

Precioso post y bonita fotografía.
Un petonet

novesflors ha dit...

No deixes mai de ballar. Que la força t'acompanye sempre.

assumpta ha dit...

De vegades no cal parella de ball per a ballar al compàs de la vida...
És d'aquells poemes que t'arriben, el llegueixo diverses vegades i cada cop m'agrada més...

Thera ha dit...

Preciós! Paraules que arriben molt endins. M'agrada molt la fotografia.

Judit ha dit...

molt bonic... la força que ens fa moure és la de l'esperit.

Ferran Porta ha dit...

Les alegries del cos jove són finites, sí, però l'important és que el marge pels somnis és infinit. No deixarem de somiar mai!

Marta ha dit...

Mentre tenim somnis som vius. Si una persona jove no té somnis ja està morta en vida.

sargantana ha dit...

l'important es ballar...
i sentir la musica.
aixo ens fa grans per qualsevol companyia que es pugui presentar..o no.
molt bonica la foto

un peto desde l'altre banda. ;)

Josep ha dit...

Això té unes clares connotacions sexuals.

O sóc jo, que estic obsessionat...

Josep ha dit...

Això té unes clares connotacions sexuals.

O sóc jo, que estic obsessionat...

Hada Isol ♥ ha dit...

Que bello post desde la imagen a las letras! bailar a oscuras sola es mejor que estar con mala companía,a veces la soledad no es tan mala! un abrazo Zel,te deseo un buen fin de semana!

Joana ha dit...

Bo da e,
he vist la imatge de la meva mare ...
Una abraçada ben forta i molts ànims! Et vag seguint pels comentaris allà on vas :))

Garbí24 ha dit...

Una imatge amb un bon reflexe , com el nostre propi , moltes vegades

Carme Rosanas ha dit...

Procurarem ballar, amb el cos que tinguem a cada moment. Els somnis i l'esperit compten molt més.

nimue ha dit...

uau! que suggerent... :)

rebaixes ha dit...

Amb els braços caiguts o amb els braços enlaire s'ha de seguir. L'optimisme te quecom a veure en l'estat d'ànim de la persona... fem-nos pesigolles si cal. Anton.

kweilan ha dit...

El cos va canviant però l'esperit no l'hem de deixar canviar.

Mateo Bellido ha dit...

Hola, amiga Zel.
Hace tiempo que no te visitaba, pero sabía que estabas ahí, desgranando tu vida y tus impresiones.
Empezaba a leer y ya me veía reflejado en los primeros versos y te veía a ti como en un espejo colocado frente a mí.
Has sacado la fuerza de tu rebeldía, que sé que tienes a gala, y eso hizo que me sintiera reconfortado. Aunque no bailo solo, lo haría como tú si así lo deseara.
Mi deseo es que si buscas la felicidad la encuentres pronto.
Un beso

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, molt maco lo poema i els comentaris que t’estan deixant.

Pel que fa al post anterior dels caps moblats m’ha fet pensar en la proposta d’omplir les classes d’ESO d’ordinadors. No serà una cosa molt recarregada i alhora embalum? Servirà per moblar els caps? I don’t know.

Petonets

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Amb tu, seria una extraordinària experiència entravessar les fronteres del pecat.

Vitalis.

PS ha dit...

No deixis mai de puntejar aquest ball, Zel. Al final, el cos és només una disfressa, el que compta
és no perdre el delit de ballar.

Núr ha dit...

M'agrada molt aquesta sensació que descrius, perquè la realitzo de tant en tant. Ballar soleta a fosques és meravellós!

MeTis ha dit...

no deixis mai de ballar zel.