fa anys que ha dit adéu a les alegries d’un cos jovehi ha marques a la pell i els ulls semblen cansats
encara queda però, marge pels somnis
llavors és quan es nega la mirada
i els ulls salats escupen totes les arrugues
torna a sentir un goig amagat sota la pell
cavalca la sang delerosa de vida
i un batec fort i seguit l’empeny
a travessar totes les boires
per retrobar el delit de ballar a les fosques...sola
23 comentaris:
Precioso post y bonita fotografía.
Un petonet
No deixes mai de ballar. Que la força t'acompanye sempre.
De vegades no cal parella de ball per a ballar al compàs de la vida...
És d'aquells poemes que t'arriben, el llegueixo diverses vegades i cada cop m'agrada més...
Preciós! Paraules que arriben molt endins. M'agrada molt la fotografia.
molt bonic... la força que ens fa moure és la de l'esperit.
Les alegries del cos jove són finites, sí, però l'important és que el marge pels somnis és infinit. No deixarem de somiar mai!
Mentre tenim somnis som vius. Si una persona jove no té somnis ja està morta en vida.
l'important es ballar...
i sentir la musica.
aixo ens fa grans per qualsevol companyia que es pugui presentar..o no.
molt bonica la foto
un peto desde l'altre banda. ;)
Això té unes clares connotacions sexuals.
O sóc jo, que estic obsessionat...
Això té unes clares connotacions sexuals.
O sóc jo, que estic obsessionat...
Que bello post desde la imagen a las letras! bailar a oscuras sola es mejor que estar con mala companía,a veces la soledad no es tan mala! un abrazo Zel,te deseo un buen fin de semana!
Bo da e,
he vist la imatge de la meva mare ...
Una abraçada ben forta i molts ànims! Et vag seguint pels comentaris allà on vas :))
Una imatge amb un bon reflexe , com el nostre propi , moltes vegades
Procurarem ballar, amb el cos que tinguem a cada moment. Els somnis i l'esperit compten molt més.
uau! que suggerent... :)
Amb els braços caiguts o amb els braços enlaire s'ha de seguir. L'optimisme te quecom a veure en l'estat d'ànim de la persona... fem-nos pesigolles si cal. Anton.
El cos va canviant però l'esperit no l'hem de deixar canviar.
Hola, amiga Zel.
Hace tiempo que no te visitaba, pero sabía que estabas ahí, desgranando tu vida y tus impresiones.
Empezaba a leer y ya me veía reflejado en los primeros versos y te veía a ti como en un espejo colocado frente a mí.
Has sacado la fuerza de tu rebeldía, que sé que tienes a gala, y eso hizo que me sintiera reconfortado. Aunque no bailo solo, lo haría como tú si así lo deseara.
Mi deseo es que si buscas la felicidad la encuentres pronto.
Un beso
SuperZel, molt maco lo poema i els comentaris que t’estan deixant.
Pel que fa al post anterior dels caps moblats m’ha fet pensar en la proposta d’omplir les classes d’ESO d’ordinadors. No serà una cosa molt recarregada i alhora embalum? Servirà per moblar els caps? I don’t know.
Petonets
Amb tu, seria una extraordinària experiència entravessar les fronteres del pecat.
Vitalis.
No deixis mai de puntejar aquest ball, Zel. Al final, el cos és només una disfressa, el que compta
és no perdre el delit de ballar.
M'agrada molt aquesta sensació que descrius, perquè la realitzo de tant en tant. Ballar soleta a fosques és meravellós!
no deixis mai de ballar zel.
Publica un comentari a l'entrada