Ahir, 21 de juliol, fa fer anys que en Pere Calders ens va deixar. Jo, suposo que com molts de vosaltres, vaig tenir de lectura obligada, uns quants llibres seus.
Recordo especialment "Demà a les tres de la matinada", "Ronda naval sota la boira", "L'ombra de l'atzavara" i "Invasió subtil i altres contes". Aquest em va ser especialment plaent i colpidor, pel que tenia de trencador amb estils més corrents, i em va despertar també la passió pels contes curts. Sovint és molt difícil dir i transmetre amb poques paraules, les justes per despertar certa inquietud, alguns un xoc o una bofetada figurada. Antaviana la vaig llegir després de veure-la en teatre.
Ahir, en aquest espai, vaig deixar-hi un tastet dels seus contes breus, relats amb molt de suc.
Avui, us deixo aquests. No sé, a mi m'agraden amb bogeria. I m'agradaria saber-ne, de dir coses amb poques paraules... Sembren desconcert i sovint mostra un humor àcid, a més d'una imaginació desfermada. No se sap mai
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.
Qüestions de tràmit
Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.
Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.
Meteorologia aplicada
Fa temps, van pagar-me amb un taló sense fons d’un Banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.
Fa temps, van pagar-me amb un taló sense fons d’un Banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.
10 comentaris:
Era genial :)
Mai és tard que hi ha bona voluntat en el fet. Jo no vaig memorar en Calders, em vaig decantar per en Xesco Boix, un altra mena de poeta. Ahir va fer 25 anys que va decidir prendre un altre camí, però malgrat el temps, encara està ben viu.
Un autèntic geni.
Spas que l'institut on anirà la meva filla gran, porta el seu nom?
Buenasss..
Mira, con lo que me gustan los relatos cortos, no he tenido el gusto de conocer a este autor. me recordó lo que has puesto de él a Augusto Monterroso, mi más admirado cuentista.
Saludos cálidos de verano.
A mi aquestes diades i efemèrides sempre em passen per alt si ningú no m'avisa. Pere Calders era genial. Tots els llibres que he llegit m'han agradat. I especialment els que tu cites a dalt de tot.
Encara provaré de dibuixar-lo...
Genis així no moren!
Salut
Invasió subtil, un llibre que vaig rellegint quan me'l trobo a la lleixa.
Es mort, però jo segueixo enraonant amb ell, avui li deia:
Pere, si ja, de per si, és lamentable que un polític d'ERC s'avingui a donar per bona la misèria que repartirà l'Estat entre les comunitats
autonòmiques, enlloc d'apostar clarament pel concert econòmic a manca d'independència, més greu és que sigui el president del Parlament el que faci la lloança de l'acord aconseguit. Com pot fer-ho ell, que hauria de ser qui ha de criticar l'acord, ja que incompleix l'Estatut redactat pel propi Parlament?
Saps, Pere, només ho entenc com una mostra més que en Benach està bent arrelat a la cadira presidencial que li està resolent la seva vida futura, i la dels seus. Els diners, la fama i el poder l'han fet renunciar a la defensa autèntica del nostre país. Com ens hem de veure amb aquest personal!
Que què em diu el Pere Calders?
Amb imprudència temeraria, això:
"Si pogués l'agafaria per les solapes i ..."
Onze de setembre.
(Onzembre)
INDEPENDÈNCIA!
Com moltes d'altres vegades, quan te l'imposen com a lectura l'avorreixes i més tard, per plaer li dónes una altra oportunitat.
Ves per on, n'hem representat alguns contes en un parell d'ocasions. Jo vaig aparèixer en un conte sobre una visita inesperada del pare noel, a l'arbre domèstic i fent de lladre en un conte en què el Pere Calders se'n va amb el lladre. Petons.
Publica un comentari a l'entrada