al carrer de les vacances
dels qui ens creiem que som lliures
el cos s’escalfa, la pell és bruna i el riure dringa...
al carrer de l’oblit
d’eternes vacances obligades sense drets
no hi ha alegria, ni pau, ni sol de lleure...
al carrer de la misèria
un pas més enllà, prou lluny per no veure’l,
el cos s’escalfa, la pell és bruna i la mort passeja
senyora voraç, mestressa de vides
amb bandera de fam i guerres...
als carrers de la injustícia
dominadors amb paraules buides menteixen
mentre parlen sense dir res
de justícia, de llibertat, de drets, de banderes
escanyant amb guants de seda i vestits de mudar,
obren les seves boques fosques, goles de llop
fartes de menjar tot el que roben,
mentre el seu cap malalt d’egolatria
trepitja, silencia, reprimeix
dels qui ens creiem que som lliures
el cos s’escalfa, la pell és bruna i el riure dringa...
al carrer de l’oblit
d’eternes vacances obligades sense drets
no hi ha alegria, ni pau, ni sol de lleure...
al carrer de la misèria
un pas més enllà, prou lluny per no veure’l,
el cos s’escalfa, la pell és bruna i la mort passeja
senyora voraç, mestressa de vides
amb bandera de fam i guerres...
als carrers de la injustícia
dominadors amb paraules buides menteixen
mentre parlen sense dir res
de justícia, de llibertat, de drets, de banderes
escanyant amb guants de seda i vestits de mudar,
obren les seves boques fosques, goles de llop
fartes de menjar tot el que roben,
mentre el seu cap malalt d’egolatria
trepitja, silencia, reprimeix
"¡Venga ya, hombre! menuda sarta de bobadas rimbombantes. ¿Aprender de la inmigración? no me hagas reir. De la anécdota hizo el ejemplo, el pobre ignorante."
13 comentaris:
sempre hi haurà gent autista a la realitat. No t'hi amoïnis, només cal que els altres continuem, com si res, el nostre propi camí.
Arribarà el dia en que els desheredats de la Terra es rebelaran contra la injustícia. Aquell dia, aquests que ara riuen, sabran de quin costat estem.
Petons
D'aquestes "coses" els fòrums dels diaris van plens . I els blog també. Segons vaig llegir en podem trobar més de dos-cents. Es molt fort, però es així.
Petons
Noia, realment el teu és un blog compromès. Va bé reflexionar... va bé, tot i que volguem tancar els ulls a les realitats.
Una abraçada ben forta, guapa!
Aquest comentari que fiques és tope Torrente. M'imagino aquest besugo fantasejant que és el Berlusconi i que va aconseguint bollycaos.
Kisses SuperZel.
és una pena...
però ells mateixos es delaten i mostren la seva pobresa creient-se omnipotents i per sobre de tot i de tothom... tant els poderosos com els qui els secunden amb aquests comentaris...
per sort, en som molts que pensem diferent...
a mi també m'indignen aquests comentaris però entrar a discutir-los és posar-se a un nivell absurd moltes vegades...
ara que, tampoc en silenci avancem gaire... potser hauríem d'activar-nos d'alguna manera que fos més efectiva...
idees?
Estic amb la Clídice: que cadascú faci el seu camí; preocupem-nos nosaltres de fer allò que sabem que cal, d'ajudar quan puguem, de donar suport a qui el necessita... fem el bé tant com puguem; cadascú s'haurà d'enfrontar a les seves pròpies accions, algún dia.
Una abraçada, Zel.
ELLS també sabeN fer-se el BE seu.
BER - L'US - CONyI .
( Veure l'us que fan de tot)
Trepitjant lleis, sentiments,etc.que ja ho dius tu.
De unió en nosaltres no n'hi ha gens, tothom té pot de la pròpia Crisi.
Paraules, quantes vulgueu, però ...
que podem fer sinó queixar-nos, i ELLS, ni ho senten.Anton.
realment hi ha gent que no sap el que es diu. no s'aturen a pensar, a qüestionar ni a veure's en els altres. i malauradament hi ha molta d'aquesta gent.
una abraçada ben forta, zel
Tot sovint, em sento extraterrestre en aquest món. Com diu l'Anton... ens queixem i poca cossa més i ells ni se n'adonen... sovint no sé què dir, Zel i tu sempre trobes paraules... però et llegeixo. Sempre. Els problemes del món continuen, malgrat les nostres vacances.
Una abraçada.
És molt trist la gent que fa aquests comentaris, segurament hipotecats fins al moll de l'os i demanant crèdits per anar vacances i encara van de Berlusconis (de boquilla, és clar).
I tu sempre que et cabreges et surten poesies tan bestials? M'ha encantat.
Sort d eversos com els teus, que posen una mica de llum a la vida...
Hi ha tanta gent passant-ho malament de veritat... :(
Publica un comentari a l'entrada