10 d’octubre 2009

regal de tardor


passejant prop del Ter, buscant silencis, no cal anar lluny per trobar raconets meravellosos que s'enduen tots els cansaments, que alleugereixen les inquietuds, que amoroseixen l'esperit, que calmen el dolor, i fan minvar les tristeses...tardor preciosa.

13 comentaris:

Striper ha dit...

Jo et deixo una abraçada de tardor!!

GAIA ha dit...

Realment un bon regal. Has fet tu les fotos? Són molt boniques!

Thera ha dit...

La tardor és un regal pels nostres ulls...

Cosmo ha dit...

Es un gran regalo,me quedo aquí un rato mirando.Besos

Anònim ha dit...

Per completar.... una del meu bodegó de tardor!
La princesa

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Els que passem dels 50, la tardor ens identifica.

Tardor, allà la mar, propera, contemplant el temporal d’un mon a través d'una porta oberta en una casa sense sostre.
La pluja es desprèn, humida.

Petons Zel.

Ada ha dit...

jopeta Roser, quines fotos més boniques! Quanta Pau! Són racons per a pensar aquests, com m'agraden!
Besets

Assumpta ha dit...

Oh, oh, oh, oh i oh!!! I és que hi ha algú que pugui dubtar de la bellesa de la tardor?

Ets una gran fotògrafa, Zel!! Un Slide magnífic!! ;-))

el paseante ha dit...

Aquesta gent que paga un munt de pasta per anar a retratar lleons en una furgoneta, no sap que es perd sensacions més calmades al costat de casa seva. Són unes fotos molt xules.

Joana ha dit...

Quina maravella noia...
M'ha encantat!

garbi24 ha dit...

Bon reportatge del cada cop més cudat ter, tot i el que li queda per fer, qui l'ha vist vist i qui el veu.
Boan tardor

Mon ha dit...

es una passada els colors de la tardor...felicitats pel premi i com sempre mil, que dic mil, dos mil petons

josep estruel ha dit...

Aquestes fotos són precioses. Són com la mateixa tardor Zel. Seré una persona estranya, però hi ha dies que m'agrada passejar trepitjant les fulles, escoltar el silenci i voler estar trist una estona .
Temps de castanyes amiga¡

Un petó.