20 de desembre 2009

la síndrome de la crisàlide

cansadament, els ulls perceben mots repetits a diari,
escrits al mateix diari, o un altre tant li fa...
i saps, perquè ho sents,
que va sent hora de prendre una altra forma,
que entens, perquè ho sents,
que el que et demana el cos, el cor, el tot que ets,
un moment reclòs, un fer quiescent, i ara recordes,
i saps, perquè t’hi sents, la sents, aquella cantarella
-la vida és un cercle,
surt el sol i es pon...-
ha passat el temps, i ho saps, de fer de centinella,
havent gastat les eines i l’esguard valent, que et mantenia...
arriba l’hora, ho saps, perquè la carn és teva,
d’anar teixint el fil, un embolcall per aquest cos cremat
que preservi allò de bo que et queda, si encara en queda,
i que ho transformis, en repòs, que mentre dormis
-profundament, absent,-
malgrat ser crisàlide tardana, masteguis tossudament,
i esperis un altre viure, imago nova, alada papallona
potser seran ales de fum, de boira o llum tardana
-darrera i definitiva naixença-
però allò que et quedi per viure, poc o molt
(no serà gaire, prou que ho saps i no t’enganyes)
però serà digne, que dignament vols acabar el camí
enmig de tanta indignitat, maldat mal renascuda...
-encara escapçaràs algun botxí
que per això et prepares-
i si més no, et queda l’esperança
perquè en la lluita nova, ho saps, perquè els sents, els tens,
retrobaràs els grans companys, amics, i el bo i el bell combat.

16 comentaris:

fanal blau ha dit...

Ara mateix, t'envio una abraçada!
Un petó, Roser!

fanal blau ha dit...

Per cert...ho has dibuixat tu?
És impressionant!!!

Estranger ha dit...

Als ulls dels nanos de la teva escola segur que tenen moltes papallones amagades.

Bon nadal.

Striper ha dit...

Crc que cal dir en ell millor dels sentits que ets la hostia. Petons.

Carme ha dit...

Sí, sí que ho has dibuixat tu, que reconec el Paint!

Crec que ara mateix em faria crisàlide al teu costat...

Una abraçada.

carme

novesflors ha dit...

Un dibuix preciós. Bon Nadal i força.

Anònim ha dit...

Et convé anar al cine!!!
Lisbeth no està muerta o Cameron volant!!!
Tria.

rits ha dit...

i resorgir com una gran papallona!
agafar força i endavant!
una abraçada ben gran!

Arare ha dit...

vaaaaaaa, vols fer-me el favor de venir a seure al meu costat? mirarem el mar mentre prenem un te (a dins de cas, ep, que fot un fred que pela!)

Una abraçada, papallona bonica!

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats pel text i pel dibuix!

kweilan ha dit...

Molt xulo!!!

Joana ha dit...

Un text brutal!
La papallona sortirà durant aquest nou any qye comença d'aquí res...mesntrestant una abraçada!
El dibuix d'artista!
petons Zel!

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Hola...
Hasta aprenderé catalán...si no pones el traductor.
Entiendo que te tomarás un descanso, falta te hará compañera.
Surgirás como hermosa mariposa mucho antes de que empiece la primavera.
Bon Nadal y merecido descanso...
Un abrazo.

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Ah! perdón , encontré la traducción. Muy sentida tu reflexión....Levanta el ánimo, amiga.

Anònim ha dit...

Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.

B.I (blogaire invisible)

el paseante ha dit...

Un text magnífic (tot i que tristot). Bones festes.