11 de gener 2010

Certes memòries. 3

D’aquella nit poc recorda, només l’absència de dolor, i obrir els ulls per esperar l’alta.

El làser requereix repòs i cura, però podia anar a casa. Això sí, durant dies i dies li va caldre algú que la netegés i curés cada matí, o cada quan ho necessitava. Aquella ignominiosa postura de gos, arrambada amb el pit a terra i el cul amunt, li va fer sentir tota la força de la feblesa humana, depenent de tothom, a mercè dels altres.

I cada dia el nen passava per davant dels seus ulls, li duien a l’habitació, i li treien de les mans quan se la veia cansada. No s’aixecava per atendre’l, no l’alimentava, i es feia tancar la porta quan els brams de la criatura cridaven el rebuig al biberó.
I una distància subtil es va anar ensenyorint del cor de tots dos.
Un punt de fredor no volguda. Finalment, ja no el sentia a la nit. Ara, no sap qui dels dos va llençar primer la tovallola.Però tot passa, i tot va passar més ràpid que no pensava.
Ara sap, ja ho sabia llavors però mai s’ho va dir, que aquell mes va obrir una escletxa fonda, molt fonda. Quan tornava a ser mestressa de si mateixa, els ulls del nen no la miraven igual... o s’ho imaginava? Ni el seu fill de sis anys era el mateix. Va començar a fer rebequeries, i això que mai havia reclamat res fora de to. El petit li posava el braç davant la cara quan el duia a coll i mirava endavant, no pas a ella.

Per això, sap que encara li ha d’explicar moltes més coses.

8 comentaris:

Striper ha dit...

Sentir-se vulnerable a tithom dona molta inseguretat.

Clidice ha dit...

quin mal

Joana ha dit...

Fa freredat, fredor...he de llegir els altres!
bona nit wapa!

Carme ha dit...

Trist, que trist... però segur que ha d'explicar moltes més coses.

garbi24 ha dit...

massa tristesa per el cos humà

Mon ha dit...

entre el fred que tinc i el post a l'aire repiro tristor

sanset i utnoa ha dit...

Quina història més dura. Fa venir esgarrifances pensar que algú es pot trobar en aquesta situació.

Ara bé, amb el temps, segur que ell la perdona i torna a mirar-la com ho feia abans. Espero.

*Sànset*

Arare ha dit...

...