12 de gener 2010

folls pel poder i la "pasta"

Darrerament no em ve de gust parlar (ni tampoc hi voldria pensar, però no me’n surto), deia que no em ve de gust parlar de gaire res relacionat amb la política. Jo sóc un clar exemple de ciutadà/ana, ja no només emprenyat/ada. Estic cabrejada, farta,tipa i cuita de tant mesquí que camina alegrement sense que l’importi tres pebrots el que es cou, que finalment serà el que patirem. I compte que entrem en precampanya! El que sentirem...

Per atzars de la vida, he trobat una nòmina de fa gairebé 10 anys. Coi. Gairebé cobro el mateix que cobrava llavors. Per això no m’arriben els quartos. Clar que pago moltes coses, clar que els fills gasten, tot i que els meus no són de demanar gaire. I llavors em ve al cap com d’aturada està la qüestió Sindicats/Patronal per arribar a un possible acord. L’únic que de veritat els preocupa és mantenir la seva golafreria “pessetera”. Retallar drets, oferir engrunes.

Aquest país es va fent movent només lleis que signifiquin prohibicions, controls, regulacions, obligacions i càrregues. Tot adreçat als qui no tenim nom, és clar. Els grans empresaris no tanquen pas per no perdre, tanquen per mantenir els guanys i a la butxaca, els directius que ploren a tothora, viatgen a pleret i van de gresca en gresca i de tiberi en tiberi.

I llavors he trobat això:

Rafel Reig


"Los empresarios tienen el convencimiento de que los trabajadores no son más que factores productivos, y que les pertenecen, como la maquinaria, los armarios o las sillas. Partiendo de ese punto de vista, consideran legítimo cambiarles de puesto, de función o de uniforme. En unas ópticas obligaban a las dependientas a no llevar nada (salvo ropa interior) bajo la bata, como quien pone en un escaparate lo que le da la gana. Eran “sus” dependientas y, si se transparentaban las bragas, el cliente se iba más satisfecho, ¿cuál es el problema? ¿No es suya la empresa? Aunque les hayan contratado para una cosa y aunque la hagan bien, es su potestad utilizar su maquinaria y herramientas como les apetezca. ¿Es que alguien les va a impedir utilizar la llave inglesa como martillo para clavar un clavo si a ellos les parece bien? Ahora te mando a Cultura, ahora te vas a la envasadora, ahora te enviamos de comercial a Cuenca, etc. Si el trabajador no está de acuerdo es como si la silla no está de acuerdo en que la utilicen sólo para colgar chaquetas: importa un rábano y además no es concebible, ¿o acaso se da la palabra a las sillas de tu propiedad? No se puede hacer nada. Dar un portazo, si te lo puedes permitir, como hice yo. En France Telecom lo que hicieron fue suicidarse uno detrás de otro. Aparte de coger calle o pegarte un tiro, no veo muchas opciones, ya que al parecer todo el mundo está convencido de que la propiedad privada de un medio de producción es un derecho."

I "per mostra un botó...nàs!" Aquest campa tan ample!

9 comentaris:

Striper ha dit...

Has donat al clau nena,

garbi24 ha dit...

Ha de passar alguna cosa que ho canvii tot, no podem mantenir a tants, si som tant pocs els que treballem.

Clidice ha dit...

i a sobre els empresaris "ens fan un favor" donant-nos feina i agraïts que hem d'estar! :)

Thera ha dit...

Sí que campa sí aquest, i sembla que per molt de temps!!! Al final sera un heroi i tot!!

Magda ha dit...

Dóna gust llegir gent com el Reig a qui, naturalment, es van treien de sobre allà on treballa, també de les publicacions que es diuen "d'esquerres". Hi ha molts botons en el mostreig, però per sort també queden, encara que siguin menys visibles, botons a l'altre mostreig, aquell on hi ha, entre d'altres, els Reig i tu

Anna Tarambana ha dit...

El Reig té una raó com un temple!!

No anem bé, no! Jo estic molt desmoralitzada i com jo tants altres. Ja no hiha ni ideals, ni lluita, ni res... Només hi ha avarícia.

Cèlia ha dit...

Sí senyora, i això no és parlar de política sinó de sentit comú. L'altre dia veia a les notícies el que està passant a Calàbria i aviat pot començar a passar per aquí. La gent es comença a barallar pel nínxol ecològic més baix i no s'adona que és el més alt qui s'està enriquint desmesuradament. I ens desvien l'atenció de forma intencionada, o no?

Joana ha dit...

No m'estranya que vulguin allargar l'edat de la jubilació. Algú ha de treballar per a mantenir el ritme que porten .
Petons wapa!

mai ha dit...

No n'hi ha mai prou. Hi ha esferes molt viciades.