em prens l'alè i m'omples d'impotència, deus ser mare, àvia, germana, tia, cosina de molts morts...i no sabem com ajudar, no podem arribar a tu...
potser, després de l'alegria de ser viva, desitjaràs haver mort amb els que has perdut, i no et podem ajudar...
posada la màscara de valents, eixugant el cor i els ulls de llàgrimes, esteu ara condemnats a netejar els carrers de tantes vides perdudes...i no podem esborrar ni aturar tan gran tristesa...el món us mira, molts de lluny, mentre aquí, a allò que era casa vostra, s'han perdut milers de vides úniques...
mentrestant, els sense cor, ja es dediquen a robar, a malbaratar el poc que queda, inmunes i tancats a la pena i a la mort.
ni la més gran desgràcia atura els miserables.
19 comentaris:
Es una puta merda que sempre rebin els mes desgraciats.
Sí, en realitat és una puta merda que sempre hi hagi d'haver "més desgraciats". Hi sí, també és una llàstima veure com surten els "aprofitats". I que hi hagi qui "aprofiti" per dir que més greu que el que passa a Haití és la nostra pobresa espiritual. Quin descaro!
hi ha una dita que diu que sempre plou sobre mullat, uff quina esgarrifassa. Estic trist
Teatre públic:
Desconsolats al país dels morts!
Em fan enveja les seves formes i els seus encants?
Em preocuparé pels seus destins?
Les "muntanyes" es poden moure i les cases trontollar, cert, però el meu AMOR es mourà de "tu" i trontollarà?
Quna base i fonaments posaré perquè estiguis ben assentada i no hagis de témer?
Quina porta hi posaré perquè el terror no se t'acosti?
T'aplanaré el camí quan l'aigua remogui el fang i el llot?
Com vestiré el teu desesper? Treuré de la fossa totes les ànimes?...
Sento una veu bramular i ve del mar muntant cavalls!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
No sé per què el planeta es ceba tan sovint amb els més desafortunats. Plou sobre mullat. Pobra gent.
Perquè sempre toca als sense recursos? Diuen que això al Japó haurien estat apenas una pesigolles per la població.Una llàstima per tota aquesta gent que d'aqui a dos mesos ningú recordarà, però ells tenen la vida perduda.
Es desgarrador....y no podemos hacer nada, solo mandar un poco de lo que tenemos sabiendo que no es suficiente...
Es un dia muy triste para toda la humanidad...
Cuantos inocentes...dios mio....cuanto dolor y muerte...
L'última frase és com un cop de puny a la boca de l'estómac, per la gran veritat que conté.
És esgarrifós, desolador, brutal i dantesc....encongeix el cor i la impotència i la ràbia es barregen....s'hauria de poder fer alguna cosa...no per ara ( que és urgentissim ) només ,sinó una ajuda amb continuïtat.... però el capitalisme hipòcrita després els hi passarà factura....no segueixo que em m'enrabiaré....
Siempre suceden las desgracias a los más pobres, es terrible lo que ha pasado, se ponen los pelos de punta y el corazón se estremece.
Saludos.
Terrible, i el pitjor algun titular de les notícies... Sempre reben els mateixos.
Ni la més gran desgràcia atura els miserables.
Ni la més gran desgràcia belluga els indiferents.
Impotència, molta impotència!
la pegatina de nuclear no gracies
bufff
es poc patetica saps
haha
anys 80 forever !!!
Quines cares d'impotència, de no saber què fer, si viure o morir... un altre país pobre i en canvi, els qui ja tenen prou i massa, reben herències!! Quina impotència!
Les imatges són esgarrifoses i la situació encara més.
Utnoa
Això és un desastre!
Per aqui ens torna a la ment el terratremol de la nostra regio' d'Abruzzo.
Tota la nostra solidaritat a aquesta pobra gent.
Una abraçada ZEL!
sempre plou sobre mullat, quina merda.... i aquest món és el que heredaràn els nostres fills? en fi....
És refotudament inexplicable, que el món sigui com és, i això em cou per dins.
la pobresa agreuja les catàstrofes naturals! i la pobresa té causes i responsables
Publica un comentari a l'entrada