les primeres flors a Navata, de visita a can Ventura Hosta a veure com es fan els gegants, els capgrossos i tot l'art en paper i cartró...
esmorzant trobem l'estrella del dia, un fantàstic cuc de terra que els ha meravellat, jo feia anys que no en veia!
com que l'hem trobat a la carretera, el tornem al seu lloc... a veure si se'n surt de fer la feina... esponjar i nitrogenar la terra.
17 comentaris:
Sí senyora , rodó i amb els primers esquitxos de la primavera!
quina bona pinta tot plegat!!
un peto, nineta
Va bé tenir dies rodons, ni que sigui esporàdicament.
Sort que de tant en tant hi han dies així....una passada el taller, crec que fins i tot a mi m'agradaria
Quin post més alegre, Zel! M'ha agradat molt veure'l (perquè és per veure'l, sobretot). Això sí, els cucs de terra... pobrets, ja sé que fan la seva feina i tot plegat... però em fan molta angúnia! :)
Què bé... i quin gust fer-los créixer als nanos...
Rodó de veritat!
Estant amb la canalla ens oblidem de moltes altres coses, oi?
M'alegra el teu dia rodó i aquest post tan bonic! Bon cap de setmana!
Pues si, un día redondo, las fotos que más me gustan son las de los nenes de espalda y la primera de la flor.
Como se nota como disfrutas con faena.
Un petó
doncs que aquest dia t'acompanyi durant molt de temps!!! i ells són qui tb poden canviar ja el món! Amb el seu somriure i donant importància al què diuen i pensen guanyariem molt!!
quina foto tan maca la de l'ametller (perquè és un ametller florit, oi...no n'estic del tot convençuda...fa massa que no vaig pel camp!)
OH, els atmellers en flor! Enguany, amb tanta neu, se m'havia oblidat que comença a ser el seu moment de florir.
Les seues flors per a tu, te les mereixes. :)
si no fos per aquests petits moments... B7s, guapa!
Molt guapo, el taller.
Una cosa, dius que feia temps que no veies cucs de terra? Ai que ara ja pateixo, aviam si aquests que s'estan carregant la plana de l'Empordà amb la c-31 (que ara ja no serà una plana sinó una muntanya russa) s'han equivocat i estan asfaltant tots els camins terrers del teu poble...
Una excursió molt adient pels nens.
¿ Qué maravilla cuando las cosas resultan asÌ! ver los rostros de los niños asombrados, aprendiendo...yo hago clases a chicos entre 13 y 17 años y cada vez me cuesta más que se interesen en la Historia, pero una sonrisa en sus rostros y la satisfacción de aprender es IMPAGABLE.
uN FUERTE ABRAZO
Publica un comentari a l'entrada