de lluny tot sembla igualcada primavera torna
amb un vestit d'un verd semblant
però cal mirar de prop
que en allò petit hi ha la bellesa
fràgil, petita estrella al mar tan verd
bonica, discreta, donzella gentil
però cal mirar de prop
que en allò petit hi ha la bellesa
fràgil, petita estrella al mar tan verd
bonica, discreta, donzella gentil
t'acostes?la veus?
atura't, no la trepitgis...
9 comentaris:
Precioses! fràgils, delicades...
Òstres, sí que valia la pena l'aproximació! Molt boniques.
Una autèntica meravella de la natura. M'he apropat tant que m'ha fet pessigolles al nas i tot... ;)
un mar de verd amb blaus i colors!
Quàntes meravelles a descobrir si apropem la mirada...
Una abraçada, zel!
Que fotos mes boniques!!
sí, en allò petit hi ha la bellesa i la felicitat, aquests petits moments en què et sorprenen unes petites flors silvestres o el cant d'un ocell.
Unes fotos molt boniques.
salut
De petita, separava la flor de la tija i xuclava. La mel dels pètals era dolcíssima.
De gran , encara ho faig.
Un petó Zel.
Que bonics els colors de la natura, oi???
;-D
Quins colors més atractius Zel!! Boníssimes les fotos!
Publica un comentari a l'entrada