13 d’abril 2010

acosta't

de lluny tot sembla igual
cada primavera torna
amb un vestit d'un verd semblant
però cal mirar de prop
que en allò petit hi ha la bellesa
fràgil, petita estrella al mar tan verd
bonica, discreta, donzella gentil

t'acostes?
la veus?
atura't, no la trepitgis...




9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Precioses! fràgils, delicades...

novesflors ha dit...

Òstres, sí que valia la pena l'aproximació! Molt boniques.

joanfer ha dit...

Una autèntica meravella de la natura. M'he apropat tant que m'ha fet pessigolles al nas i tot... ;)

fanal blau ha dit...

un mar de verd amb blaus i colors!
Quàntes meravelles a descobrir si apropem la mirada...
Una abraçada, zel!

Striper ha dit...

Que fotos mes boniques!!

Manel ha dit...

sí, en allò petit hi ha la bellesa i la felicitat, aquests petits moments en què et sorprenen unes petites flors silvestres o el cant d'un ocell.
Unes fotos molt boniques.
salut

PS ha dit...

De petita, separava la flor de la tija i xuclava. La mel dels pètals era dolcíssima.
De gran , encara ho faig.
Un petó Zel.

Eli ha dit...

Que bonics els colors de la natura, oi???
;-D

Ada ha dit...

Quins colors més atractius Zel!! Boníssimes les fotos!