12 d’abril 2010

semblança

deu pesar molt, la neu?
segur que sí, malgrat l’aparent lleugeresa,
la bellesa efímera i el silenci, com un regal...
.
omples el cap de breus pensades,
conscients o no, sovint un flaix
desencadena automàtiques descàrregues,
neurones que s’atabalen i es descontrolen
.
omples i omples, i sembla tan sa, va bé,
que tu penses, ai! que no ets pas infeliç,
que t’hi veus, i saps i aprens, i vols,
i encara vius, rondines, afalagues, protestes,
i gaudeixes, pateixes...
t’emboliques?
.
fins que tot pesa tant, i gairebé no veus enllà,
no hi ha respir, ni flux, ni sorpresa, ni descoberta...
sents com un tel enganxòs,
teixit enteranyinat, però encara sents...
i saps, que ara mateix t’has perdut,
i no et trobes.
.
enmig del laberint hi ha massa noses.
.

13 comentaris:

Magda ha dit...

Doncs sàpigues que als altres ens és molt fàcil trobar-te i sentir-te. No hi ha cap laberint que et pugui amagar

Estranger ha dit...

I la neu es fon, i alimenta rius de cabals mig buits. I la que s´aguanta, ho fa dalt dels cims.

lolita lagarto ha dit...

La bellesa efímera i el silenci...

sembla que el destí sigui perdre'ns una i altra vegada, com ens trobaríem si no ens haguéssim perdut?

...En el teu escrit m'he trobat....

nimue ha dit...

tant de bo poguessim ser lleugeres lleugeres i volar per damunt del laberint... B7s!

Violeta ha dit...

Quin embolic, Zel... Però igual que la neu es fon amb la carícia del sol, els pensaments s'aclareixen, es fan lleugers i et fan trobar la sortida del laberint...

Semblança.

Striper ha dit...

ostres ara em deixas pensatiu bon post i bones idees.

Joana ha dit...

A vegades necessitaríem un "clik" per "no pensar"...
Bona nit Zel!

Manel ha dit...

sí, enmig del laberint, dels dubtes, de les pors... però hi ha la mà amiga que ens ajudarà a continuar el camí.
una abraçada

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Per mi i fins fa poc la neu era un canvi de colors en el paisatge, una varietat de noves sensacions.
Ara és el fresc racord d'una setmana sense llum.
Petons.

Pere ha dit...

Si dónes un bon cop de puny a aquesta tela metalica, caurà tota la neu i podràs veure l'immens i meravellós paisatge que hi ha darrera.

Bona nit Zel.

Henry The VIII ha dit...

Super Zel,

Què genial seria agafar les noses, guardar-les en un calaix i llençar la clau. O esborrar-les com qui buida la paperera de reciclatge.

M'ha agradat el poema. I el post del gran Messi of course!

Kisses

imago ha dit...

Sí que és cert que la neu pesa, però per sort es desfà...

M'ha agradat moltíssim aquest post!

imago

Cris (V/N) ha dit...

Quina meravella de foto, zel, i quin escrit tan maco, enhorabona, m'ha encantat :) Petons